(Biarn, França, segle XIV)
Dama. Muller del vescomte Roger Bernat IV de Castellbó.
Fills seus foren Isabel, casada amb Arquimbau de Grailly, i Mateu, que seria vescomte de Castellbó el 1381 sota la tutela de la seva mare. Mateu heretà després el comtat de Foix.
(França, 1443 – 1486)
Vescomtessa de Castellbó i princesa de Viana. Filla del rei Carles VII de França.
Fou casada el 1461 amb el vescomte Gastó III de Castellbò, fill hereu del comte Gastó IV de Foix i d’Elionor d’Aragó, princesa de Viana.
Fou regent de Navarra (1479) i de Foix (1472) pel seu fill, el rei i comte Francesc I.
(Foix, Occitània, segle XIV – segle XV)
Dama. Filla de Roger Bernat IV de Foix, vescomte de Castellbó, i de Gueraua de Navailles. Es casà amb Arquimbau de Grailly, Captal de Buch.
El 1399, a la mort del seu germà Mateu I de Foix, en el qual havien recaigut els vastos dominis transpirinencs dels Foix, els heretà ella, a més del vescomtat de Castellbó. Aquest es trobava en gran part confiscat i no formava sinó una part ínfima de les possessions d’Isabel.
(Catalunya, segle XI)
Dama. Germana del famós Arnau Mir de Tost. Es casà amb Miró Guillem, vescomte de Castellbó.
Fill seu fou Ramon Miró de Castellbó, també vescomte.
(Tortosa, Baix Ebre, vers 1487 – Catalunya, després 1548)
Vescomte de Castellbó. Amb 400 soldats catalans que ell s’encarregava de soldejar lluità a Itàlia el 1521.
(Foix, Occitània, 1376 – Bearn, Occitània, 5 agost 1398)
Vescomte de Castellbó. Fill de Roger Bernat IV de Castellbó i de Gueraua de Navailles. A la mort del seu pare (1381), n’heretà les possessions, sota la tutela de la seva mare.
El 1391, mort sense successió Gastó Febus de Foix, en rebé, com a parent més pròxim, el comtat de Foix, alhora que Bearn, Bigorra i altres territoris del patrimoni foixenc. L’herència obligà a un acord molt laboriós amb el rei Carles VI de França.
Es casà amb Joana d’Aragó, filla del rei Joan I de Catalunya. a la mort del qual sense fills barons, Mateu reclamà la corona catalano-aragonesa per a la seva muller, segurament per iniciativa francesa.
Ajudat per altres senyors pirinencs, com els Armanyac i el seu cunyat el captal de Buch, llançà una gran invasió coactiva, que arribà a assetjar Barbastre. Rebutjades les seves tropes, foren confiscades per la corona totes les terres catalanes dels Castellbó que en un temps foren dels Montcada de Bearn.
Mateu morí sense deixar fills. En fou hereva la seva germana gran Isabel.
(Bearn, França, vers 1245 – Foix, França, 1319)
Vescomtessa de Bearn, Marsan i Gabardà, comtessa en part de Bigorra, baronessa de Castellvell i de Montcada (1290-1319) i comtessa de Foix i vescomtessa de Castellbò, com a muller de Roger Bernat III de Foix.
Era filla del vescomte Gastó VII de Bearn; el 1290 aquest llegà els seus béns de Catalunya a la seva germana gran, Guillema de Bearn, i, si aquesta moria sense descendència -com així fou-, aquests passarien a Margarida o a la germana Mata de Montcada.
Guillema, vídua de l’infant Pere, germà de Jaume II de Catalunya, cedí, però, els seus béns a aquest darrer, contra el testament patern (1302). Això fou causa de lluites contra el rei per part del seu marit (mort el 1303) i del seu hereu, Gastó I de Foix, que acabà possessionant-se de l’herència dels Montcada en nom de la seva mare (1309), enfront dels Armanyac.
(Aragó, segle XIV – 1353)
Dama. Filla d’Artal de Luna. Fou la muller del vescomte Roger Bernat III de Castellbó.
Fills seus foren Roger Bernat IV, hereu del vescomtat; Margarida, muller de Bernat III de Cabrera, i Blanca, muller del comte Hug Roger II de Pallars.
Restà vídua el 1350, i fins a la seva mort, fou tudriu del seu fill.
(Foix, França, 1361 – 1426)
Comtessa de Foix i de Bearn i vescomtessa de Castellbó (1339-1412).
En morir el seu germà Mateu I de Foix (1398) sense fills, heretà els seus dominis i els catalans, que li havien estat confiscats en gran part des de la seva revolta.
A partir d’aleshores el vescomtat català de Castellbó, restà minimitzat dins dels dominis dels Foix.
Brunissenda de Cardona (Catalunya, segle XIII) Dama. Filla del vescomte Ramon Folc IV de Cardona i d’Agnès de Torroja. Es casà amb el comte Roger IV de Foix, primer dels membres d’aquell casal que també fou vescomte de Castellbó. Fills d’aquest enllaç foren Roger Bernat III, futur comte de Foix i vescomte de Castellbó, Esclaramunda, futura muller del rei Jaume II de Mallorca, i les altres tres filles, Agnès, Sibil·la i Felipa, que es maridarien respectivament amb el comte de Bigorra, el vescomte de Narbona i Arnau d’Espanya, fill del comte de Comenge.
Brunissenda de Cardona (Catalunya, segle XIII – segle XIV) Dama. Neboda de l’anterior, filla del vescomte Ramon Folc V de Cardona i de la seva primera muller, Esclaramunda de Foix. Germanastre seu fou el famosíssim Ramon Folc VI de Cardona. Es casà amb el noble Guerau de Cervelló.
Brunissenda de Cardona (Catalunya, segle XIV) Dama. Neboda de l’anterior (filla de Ramon Folc IV). Era filla del vescomte Ramon Folc VI de Cardona i de l’amant francesa d’aquest, Flor de Pontiac, que durant molts anys visqué a tot honor a la cort vescomtal. Es casà amb el noble Guillem de Fluvià.
Dades dels Països Catalans 