(la Vall d’En Bas, Garrotxa)
Planell del vessant septentrional de la serra de Puigsacalm, entre els puigs de Cubell i de Miralles, que domina per la dreta la capçalera de la riera de Sallent.
Al centre d’aquest planell hi ha la masia i antiga capella de pla Traver. És un important sector de pasturatges. Al mas hi havia hagut el segle XIX una dependència de remunta de l’exèrcit, filial de Conanglell.
Vall tributària per la dreta del Segre.
Davalla de la serra de Campquerdós (2.911 m alt), límit amb la vall de Querol, a l’Alta Cerdanya -i de les serres de l’Esquella i de calm Colomer (2.802 m)-, límit amb la vall de la Llosa.
Té una direcció nord-sud i és drenada pel riu Duran (o riu de la vall Tova), que aflueix al seu col·lector prop de Baltarga.
Vall d’origen glacial, l’antiga llengua moria prop de Girul; a més d’aquest poble, hi ha a la vall Tova els de Meranges, Éller, Cortàs i Olopte.
(Ripollès)
Vall, al nord-oest de la comarca. Oberta entre la serralada que uneix la collada de Toses (1.800 m alt) amb el massís del Puigmal (creu de Maians, 2.020 m; pla de les Salines, 2.502 m; pic de Gorrablanc, 2.550 m), al nord, i l’alineació que des de la mateixa collada i del massís del Puigllançada, a través del pla d’Anyella (1.984 m) i el tossal de Rus (2.113 m), arriba fins a la serra de Mogrony (2.046 m), al sud.
La vall és drenada pel Rigard, afluent, per la dreta, del Freser, al qual s’uneix a Ribes de Freser.
Comprèn els termes de Toses (la Vall de Toses del segle XIX), amb els llocs de Toses, Fornells de la Muntanya, Dòrria i Nevà, i de Planoles (amb Planès de Rigard); a la part més baixa, al vessant esquerre, el poble de Ventolà pertany ja al terme de Ribes de Freser i el vessant dret pertany al terme de Campelles.
Històricament, ni Planoles (però sí Planès) ni Ventolà no en formaven part.
(Viella, Vall d’Aran)
Vall de capçalera del riu Nere, pel port Vell de Tòro (o coll de Tòro de Viella), obert a la línia de crestes que separa la Vall d’Aran de la vall de Barravés.
Passa l’antic camí que des de Viella condueix a l’hospital de Sant Nicolau des Pontèths, després de deixar a llevant el port de Viella.
Antic lloc i castell, al sector meridional del terme, a la vall de Torlanda, que aflueix per la dreta al riu de Vallverd.
El castell de Torlanda és esmentat ja el 1178 (abans fou anomenat Segura), dins el comtat de Barcelona. Al darrer quart del segle XIV passà al domini del monestir de Santes Creus, per permuta amb la corona; el monestir cedí Sarral i Cabra i adquirí Forès, Conesa i Torlanda.
(Salardú / Viella, Vall d’Aran)
Pla de la vall de l’Unyola, a la capçalera, aigua avall de l’estany de Liat, situat al límit dels dos termes, a l’indret on el riu desapareix i ressorgeix al güell de Tor.
(Noguera / Pallars Jussà)
Congost del Prepirineu exterior, format per la Noguera Pallaresa en travessar perpendicularment la serra del Montsec, separant el Montsec de Rúbies (a l’est) del d’Ares (a l’oest).
Hi ha el pantà de Terradets, situat al sud del de Talarn i al nord del de Camarasa, inaugurat el 1935, amb una capacitat de 33 hm3 i emprat per a la producció d’energia elèctrica.
(Duesaigües, Baix Camp / Pradell de la Teixeta, Priorat)
Depressió (546 m alt) de la serralada que separa el Camp de Tarragona del Priorat, entre el puig Cerver i la serra de Pradell, per on passa la carretera de Tarragona i Reus a Falset i Gandesa.
(Gisclareny, Berguedà / Montellà i Martinet, Baixa Cerdanya)
Depressió (2.402 m alt) del Pre-pirineu, al límit dels dos termes, que separa la serra de Cadí, a l’oest, de la de la Moixa, a l’est.
Hi passa l’antic camí de Bagà a Bellver de Cerdanya.
(Espot, Pallars Sobirà)
Vall que davalla del pic de Subenuix (2.949 m alt), a la línia de crestes que separa la vall d’Espot, la vall Fosca (Pallars Jussà) i la vall de Boí (Alta Ribagorça).
És drenada pel riu de Subenuix, immissari de l’estany de Sant Maurici, a mitjan curs del qual alimenta l’estany de Subenuix.
Dades dels Països Catalans 