Nom que tenia els segles XIII i XIV la vall on es troba el monestir de Sant Esperit.
Toliu, vall de
1 Resposta
Arxiu d'etiquetes: valls
Ternelles
(Pollença, Mallorca Tramuntana)
Possessió, al nord-oest de la vila, a la vall de Ternelles, que davalla de la serra de Tramuntana, entre el puig Gros de Ternelles (838 m alt.) i el castell del Rei (490 m), i aflueix, ja al pla, al torrent de Sant Jordi.
Més amunt de la possessió hi ha la cel·la de Ternelles.
Termena, castell de
(Planeses / Rasigueres, Fenolleda)
Antic castell, que domina la vall de Termena (tributària de l’Aglí per l’esquerra, a Rasigueres), límit dels dos municipis.
És una construcció dels segles IX-X, reformada al segle XIII, constituïda per una torre rectangular i un recinte poligonal, ben conservats.
Sorteny, vall de
Coma, que, juntament amb les de Rialb i de Tristaina, forma la capçalera de la ribera d’Ordino. Davalla de la línia de crestes que separa Andorra del País de Foix (pic del Salt, 2 767 m alt; pic de la Serrera, 2 914 m) i de la serra que separa les valls d’Ordino i de Canillo (coll de la Mina, port de Riu, cresta de l’Estanyó).
És drenada pel riu de Sorteny (que s’uneix al de Rialb poc abans del Serrat). Sota la cresta de l’Estanyó hi ha l’estanyó de Sorteny.
El 23 de juny de 1999 es creà el parc natural de la Vall de Sorteny, d’una superfície de 1.080 ha.
Enllaç web: Parc Natural de la Vall de Sorteny
Son Macià
Poble, 7 km al sud-est de la ciutat, sorgit al començament del segle XX a la possessió dita son Macià Vell, al fons de la vall de son Macià (orientada al nord-oest – sud-est).
La construcció de l’església fou iniciada el 1919; el 1930 esdevingué vicaria in capite, i el 1938, parròquia.
Son Fe
(Alcúdia de Mallorca, Mallorca Raiguer)
Llogaret, situat a la zona més accidentada, al sud-oest del terme, centrat per l’església (construïda el 1935 i convertida en vicaria in capite), que s’alça al vessant occidental del puig de Son Fe (260 m alt.) i que domina la vall de Son Fe.
Entre el 1935 i el 1950 hi hagué un convent d’agustinianes. Prop seu hi ha unes mines de carbó.
Seta, vall de
(Comtat)
Vall de la comarca, formada pels vessants meridionals de la serra d’Almudaina i els septentrionals de la Serrella; constitueix la conca alta del riu de Seta, tributari del d’Alcoi. També és anomenada vall de Gorga.
Comprèn 6 municipis (Balones, Benimassot, Fageca, Famorca, Quatretondeta i Tollos). L’economia és agrícola, amb conreus de secà, sobretot cereals, seguits de l’olivera i de l’ametller.
Segó, vall de
Subcomarca, que constitueix el sector nord-oriental de la comarca. És situada a la riba esquerra del riu Palància, als contraforts meridionals de la serra d’Espadà, entre una sèrie de turons d’escassa altitud (turons de Covatelles, Romeu, la Creu, el Tabalet, el Ferreret, la Lloma Llarga, Frontera i el Salt del Cavall).
La població es concentra en els cinc municipis que comprèn la subcomarca (Benavites, Benifairó de les Valls, Faura, Quart de les Valls i Quartell). Alterna l’agricultura de secà amb la de regadiu; els conreus més estesos són els de garrofer, als sectors de secà, i de tarongers, a les hortes.
Santuïri, vall de
(Pollença, Mallorca Tramuntana)
Vall (140 m alt), a llevant de la vila, entre el puig de Santuïri i la mar, drenada pel torrent de Sant Jordi.
Sant Vicent -Pollença-
(Pollença, Mallorca Tramuntana)
Caseria i centre turístic, al nord del terme, vora la profunda cala de Sant Vicent, oberta a la costa septentrional de l’illa, entre els promontoris de la punta de les Coves Blanques (extrem de la serra de Sant Vicent, que culmina a 480 m alt), i el morro de Bóquer (format per la serra del Cavall Bernat), a ponent de la península de Formentor. És la continuació dins la mar de la vall de Sant Vicent, que procedeix de Pollença.
El nucli turístic és establert al voltant de les tres petites cales (cala de les Barques, cala Clara i cala Molins, les dues darreres separades pel promontori de la Torre o punta dels Ferrers) que formen la colàrsega de la cala.
Fins a mitjan segle XX hi havia un petit nucli de pescadors, visitat i pintat per diversos artistes (entre els quals Anglada i Camarasa, Cittadini i Montenegro, que s’hi instal·laren); a partir del 1950 esdevingué un important centre turístic: el 1970 hi havia 128 apartaments i cases d’estiueig, i diversos hotels. L’església (la Mare de Déu del Carme) fou erigida el 1946.
Sant Vicent era una antiga alqueria (que conservà fins a la conquesta aquest nom mossàrab), atorgada als templers.
Per tal de protegir-se de les incursions dels pirates turcs i berbers, els pagesos de la vall de Sant Vicent sol·licitaren el 1570 la construcció de la torre de Sant Vicent damunt la punta dels Ferrers (o de la Torre), feta el 1571 i enderrocada el 1952.
Dades dels Països Catalans 