Vall que comprèn la conca mitjana del riu Magre, entre les serres de Castellet (oest) i Talaguera (est).
Alcalans, vall dels
15 Respostes
Arxiu d'etiquetes: valls
Alcalà -Ribera Alta-
(Llombai / Real de Montroi, Ribera Alta)
Despoblat i antic castell. Les runes del castell són anomenades el castellet dels Alcalanets. Situat a la vall dels Alcalans, vora el riu Magre.
Segons la Crónica d’Alfons X de Castella, el Cid, en una de les seves accions militars pel regne de València, féu presoner el seu alcaid.
Aquest lloc donà nom a la vall d’Alcalà, coneguda més tard amb la denominació de vall dels Alcalans.
Albera, l’ (Vallespir)
Municipi del Vallespir (Catalunya Nord): 17,08 km2, 532 m alt, 82 hab (2012)
Situat al vessant septentrional de la serra de l’Albera, comprèn la vall de l’Albera i un petit sector de la vall del Rom, damunt el poble de les Cluses. Tanca la vall, pel sud, la línia de crestes que el separa de l’Alt Empordà -frontera estatal franco-espanyola-. El territori és drenat per la riera de l’Albera. Gran part del territori és cobert de pastures i, sobretot, de bosc d’alzina surera.
L’activitat econòmica del municipi es redueix a petits conreus, la qual cosa ha motivat que la població disminuís constantment al llarg dels segles XIX i XX; només es mantingué estable en la dècada de 1921-31. Àrea comercial de Perpinyà.
El terme es divideix en dos pobles: Sant Joan d’Albera, que en té la capitalitat municipal, i Sant Martí d’Albera, que ha mantingut la capitalitat religiosa. Vora Sant Joan hi ha un dolmen anomenat la Balma de Na Cristiana.
Albarca, clot d’ -Mallorca-
(Escorca, Mallorca Tramuntana)
Vall, a les serres de Llevant, situada a la capçalera del torrent de Lluc.
Entre d’altres, hi ha la possessió d’Albarca, molt propera al monestir de Lluc.
Alba, pic d’ -Ribagorça-
Pic (3.100 m alt), el més occidental dels grans cims de la Maladeta; vers el sud-est es troben el pic de la Dent d’Alba (3.114 m) i el coll d’Alba (3.075 m), punt de contacte amb la cresta de la Maladeta.
Al nord-oest, a la capçalera de la vall d’Alba, ampla vall suspesa d’origen glacial, es troben els estanys d’Alba i a l’est, a la capçalera de la vall de Paderna, la gelera d’Alba.
Aigües Vives, vall d’
(Alzira / Carcaixent, Ribera Alta)
Vall entre els dos municipis, d’uns 8 km de longitud i uns 3 d’amplada situada entre la serra de les Agulles i les muntanyes de la Valldigna, drenada pel barranc de l’Estret (afluent, per la dreta, del Xúquer) i, al seu extrem oriental, pel barranc de la font d’Agost (que s’escola cap a la Valldigna a través del coll de Mula).
S’obre a la ribera del Xúquer pel congost de l’Estret i al Mediterrani, pel Portitxol de Valldigna. La carretera d’Alzira a Tavernes de la Valldigna i el ferrocarril de Carcaixent a Dénia travessen la vall d’un cap a l’altre.
L’únic nucli de població actual és el llogaret de la Barraca d’Aigües Vives. Aquesta vall constituí el territori de l’antic convent d’Aigües Vives, situat aigua amunt de la Barraca d’Aigües Vives.
Agres (Comtat)
Municipi del Comtat (País Valencià): 25,84 km2, 722 m alt, 565 hab (2013)
Situat en una petita vall entre el massís de la Mariola i la serra d’Agullent anomenada la valleta d’Agres, per on el riu d’Agres (afluent esquerrà del riu d’Alcoi) arriba fins a l’estret d’Agres, per on passa la carretera i el ferrocarril per l’anomenat port d’Agres.
Hi predomina l’agricultura de secà, dedicada principalment a l’olivera (apreciada per la qualitat de les olives) i a cereals. Àrea comercial d’Alcoi. L’emigració ha reduït la població en una quarta part.
La vila està situada en un coster al peu de la serra de Mariola; damunt mateix de la població es troba l’antic castell d’Agres, on encara subsisteix un convent franciscà abandonat el segle XIX, el qual tenia cura d’un santuari dedicat a la Mare de Déu del Castell (o Mare de Déu d’Agres).
Dins el terme municipal, a la mola del Frare, hi ha restes d’un poblat de l’Edat del Bronze.
Adar
Antic terme. Al capdamunt de la vall d’Adar, capçalera de la vall de Carratalà, es troben les viles de Maials i de Llardecans.
Abió
Vall. Capçalera de la rambla de Busot.
És anomenada també la foia dels Abions, per tal com inclou dos dels districtes rurals de Xixona, l’Abió Alt i l’Abió Baix, els quals, eclesiàsticament, són un annex de la Torre de les Maçanes.
Ridolaina
(Montellà i Martinet, Baixa Cerdanya)
Antic terme, a la vall de Ridolaina, que davalla de Cadí, del coll de Tancalaporta, drenada pel torrent de Ridolaina, límit amb el terme de Bellver de Cerdanya.
Dades dels Països Catalans 