(Terrassa / Vacarisses, Vallès Occidental)
Contrafort (675 m alt) meridional de la serra de l’Obac (de la qual la separa la collada de l’Obac), al límit dels dos municipis.
Arxiu d'etiquetes: Vallès Occidental
Perpètua de Moguda *
Nom adoptat el 1937 per al municipi de Santa Perpètua de Mogoda.
Pera, castell de -Vallès Occidental-
(Sant Llorenç Savall, Vallès Occidental)
Antic castell (727 m alt), situat en un contrafort septentrional del massís de Sant Llorenç del Munt que domina pel nord-oest la vila de Sant Llorenç Savall.
Esmentat el 1157, Pere III de Catalunya en vengué el mer i mixt imperi a Andreu Marquès el 1358; passà al monestir de Sant Jaume de Vallparadís, i a partir del 1432 als Sentmenat.
La imatge de Santa Maria de la capella del castell fou traslladada el 1736 a la parròquia de Sant Llorenç.
Pedró, can -Vallès Occidental-
(Palau-solità i Plegamans, Vallès Occidental)
Antiga masia, al nord del poble de Plegamans, prop de la qual hi havia la famosa alzina de can Pedró, darrera la nova església parroquial, considerada un dels arbres més grans del Principat, la qual va morir l’any 2004.
Pedritxes, serra de les
(Matadepera / Terrassa, Vallès Occidental)
Contrafort (759 m alt) meridional de la serra de l’Obac, al límit entre els dos termes, al primer del qual s’estén, als vessants de la serra, damunt la riera de les Arenes, la urbanització de les Pedritxes.
Palau-solità
(Palau-solità i Plegamans, Vallès Occidental)
Poble (131 m alt), dit popularment la Sagrera.
És centrat per la parròquia de Santa Maria, notable exemplar d’origen romànic (fou consagrada el 1122) i ampliada i refeta posteriorment (el campanar és del començament del segle XVI); són notables el retaule gòtic fet en 1513-19 i atribuït al mestre Arés i el del Roser, amb un antipendi de ceràmica de Llorenç Passoles (segona meitat del segle XVII).
El lloc és esmentat ja el 955.
Palau del Vallès
(Palau-solità i Plegamans, Vallès Occidental)
Antiga comanda templera. Creada en 1150-60, era la principal de la regió de Barcelona i els seus béns s’estenien des d’Osona i el Montseny fins a Montjuïc.
El seu comanador -Berenguer de Santvicenç (1159-63) és el primer conegut- governava també la casa templera de la ciutat de Barcelona, on residia habitualment.
A l’extinció de l’orde (1317) passà als hospitalers, que l’integraren al gran priorat de Catalunya i a la casa hospitalera de Barcelona (1328).
Era a la dreta de la riera de Caldes, a l’indret de Santa Magdalena; en resta l’església, sense culte, i els murs del casal.
Palà, raval del
(Vacarisses, Vallès Occidental)
Raval, situat a l’antic camí de Terrassa a Monistrol de Montserrat, al sector occidental del terme, prop de l’antic mas de Palà i de l’hostal de Palà.
Modernament hom hi ha creat una urbanització.
Orfeó de Sabadell
(Sabadell, Vallès Occidental, octubre 1904 – )
Agrupació coral. Constituí la primera entitat artística i musical de Sabadell.
Ha actuat a diverses poblacions catalanes, de l’estat espanyol i d’altres països europeus, i també als Estats Units.
Organitza diverses activitats culturals relacionades amb la música, com són cursets de cant, audicions, intercanvis amb altres entitats corals, etc.
Té una secció infantil, la Coral de Nois i Noies, i una de juvenil, la Coral Efebus.
Octavianum, Castrum
(Sant Cugat del Vallès, Vallès Occidental)
Nom d’una localitat identificada amb la ciutat.
Hom ha suposat que el nom d’Octavianum deriva del fet que corresponia a la vuitena milla d’una rota partint de Barcelona.
Dades dels Països Catalans 