(Palau-solità i Plegamans, Vallès Occidental)
Nom popular del poble de Palau-solità.
Sagrera, la * -Vallès Occidental-
Deixa un comentari
Arxiu d'etiquetes: Vallès Occidental
Riutort -revista-
(Sabadell, Vallès Occidental, 1956 – 1965)
Revista mensual. Publicada a l’entorn de l’Acadèmia de Belles Arts de Sabadell.
Fou la primera revista sabadellenca de la postguerra a incloure articles en català, juntament amb d’altres en castellà.
En diverses ocasions publicà números extraordinaris, com el dedicat a vint-i-cinc poetes catalans joves (1960).
Hi col·laboraren, entre altres, Sebastià Gasch, Joan Arús i M. Crusafont i Pairó.
Ripoll del Vallès *
Nom adoptat el 1937 per al municipi de Sant Llorenç Savall.
Ripoll, el
(Vallès Occidental)
Riu de la Depressió Pre-litoral, afluent per la dreta del Besòs, que neix a la serra de Granera, a 650 m d’altitud, i corre en direcció nord-oest – sud-est, perpendicularment a la costa.
És de règim pluvial mediterrani, però el seu cabal és constant gràcies a les deus que l’alimenten. Té 35 km. de longitud, i la seva vall presenta els vessants esglaonats per 2 o 3 nivells de terrasses quaternàries.
Els principals nuclis de població per on passa són Castellar del Vallès, Sabadell, Cerdanyola del Vallès, Ripollet i Montcada i Reixac, on conflueix amb el Besòs.
Sobretot al curs baix s’aprofita per al regatge d’hortes, i també per a fins industrials.
Rialles -entitat-
(Terrassa, Vallès Occidental, 1972 – 1980)
Moviment. Nascut a la delegació d’Òmnium Cultural de Terrassa que començà a estendre’s pels Països Catalans.
Es proposa d’oferir periòdicament espectacles en català per a nois i noies (teatre, música, cinema, titelles, pallassos, etc), que els permetin de sintonitzar amb la cultura catalana i amb la cultura universal.
L’any 1980 es transformà en delegació funcional d’Òmnium Cultural i adoptà el nom de Moviment Rialles de Catalunya.
Enllaç web: Rialles
Revista de Sabadell
(Sabadell, Vallès Occidental, 4 juny 1884 – 31 gener 1935)
Publicació. Fundat com a bisetmanal i transformat en diari el 1886.
Bilingüe, fou escrit totalment en català des del 1 d’agost de 1932.
Hi publicaren articles la majoria d’escriptors sabadellencs.
Remei de Caldes, el
(Caldes de Montbuí, Vallès Occidental)
Santuari (la Mare de Déu del Remei), al nord de la vila, amb la qual l’uneix un passeig urbanitzat vers el 1860.
Abundants troballes romanes han fet pensar en l’origen pagà del santuari. La primera capella coneguda s’aixecà el 1548.
La imatge, que era de terra cuita, es perdé el segle XIX, al final del qual es bastí l’edifici actual, vorejat per la casa dels ermitans i capella.
S’hi celebra un important aplec per la festa.
Reixac -Vallès Occidental-
(Montcada i Reixac, Vallès Occidental)
Poble i antiga parròquia (Sant Pere de Reixac), centrat per l’església de Sant Pere (191 m alt.), a l’esquerra del Besòs, al sector muntanyós que limita amb els contraforts de la Conreria.
L’hàbitat dispers s’estén pel pla de Reixac, on hi ha el veïnat del Pla de Reixac i es continua a l’altre costat del Besòs pel pla del Masrampinyo (on han sorgit modernament els nuclis industrials del Masrampinyo i de Sant Pere de Reixac). Al sud de l’antic terme parroquial hi ha el nucli residencial de la Vallençana, antiga quadra.
El lloc és esmentat ja el 963, i la parròquia el 1028. Pertangué als monestirs de Sant Jeroni de la Murtra (Badalona) i de Sant Cugat del Vallès. La primitiva església, romànica, fou cremada el 1651, durant la guerra dels Segadors, i refeta el 1676.
Poblenou de la Salut, el
Barri de la ciutat, situat al nord-est de la ciutat, a 5 km del centre. S’estén a banda i banda de la carretera de Polinyà, una mica més enllà del santuari de la Salut de Sabadell.
Una gran part dels habitatges foren construïts pels propis residents al començament dels anys 1950. Els terrenys eren d’un sol propietari, que els anà venent les parcel·les a terminis.
Segons el pla general d’urbanisme vigent no s’hi podia edificar, prohibició que encara es manté, cosa que impedeix el creixement del barri.
Quasi tot el terreny té un fort pendent, els carrers no són asfaltats i hi manca, a més, la majoria dels serveis urbanístics.
Plana del Pintor, la
Barri perifèric, al nord del centre urbà, format per cases d’autoconstrucció. El torrent del Capellà el separa de Ca N’Oriac.
Sorgí a partir de l’onada immigratòria del decenni del 1950 i és fortament deficitari en els principals equipaments urbans.
Dades dels Països Catalans 