Arxiu d'etiquetes: València (nascuts a)

Soto i Arandiga, Ramon de

(València, 23 novembre 1942 – l’Alfàs del Pi, Marina Baixa, 17 octubre 2014)

Escultor. Es formà a les escoles de belles arts de València i de Madrid. Pertangué al grup “Abans de l’Art”. S’ha interessat per les possibilitats d’aplicació del càlcul matemàtic a la creació artística.

La seva obra ha travessat diverses etapes, bé que sempre ha palesat l’interès de l’autor pel constructivisme. Feia peces utilitzant llistons metàl·lics que es projecten en l’espai, tot delimitant-lo.

Ha estat professor a les escoles d’arquitectura de València, de Madrid i a la facultat de belles arts de València.

Soto, Pasqual

(València, 1781 – segle XIX)

Pintor. Es formà a l’Acadèmia de Sant Carles de València, institució de la qual el 1832 esdevingué acadèmic de mèrit especialitzat en flors. El 1804 obtingué un primer premi atorgat per l’Acadèmia de Sant Carles.

Feu dibuixos de la seva especialitat per reproduir en teixits i és autor de nombroses pintures, dues de les quals són al Museu de Belles Arts de València.

Sorribes i Gramatge, Vicent

(València, 6 octubre 1903 – Quart de Poblet, Horta, 15 setembre 1986)

Eclesiàstic i escriptor. Rector de Rocafort des del 1942.

És autor de llibres piadosos: l’Eucologi, Missal valencià (1951), La devoció valenciana a sant Roc (1956), Salve Sancta Parens (1957), sobre la devoció mariana de Jaume I, i La missa del Poble (1959).

Sorribas, Joan Baptista

(València, 25 juny 1631 – Empúries, Sardenya, 24 novembre 1678)

Prelat i frare carmelità. Professà el 1647. Era doctor en teologia. Fou predicador de Carles II. El 1674 fou promogut al bisbat d’Empúries (Sardenya).

Publicà el manual Perfecto cura de almas (1665) i Sermones varios (1668). Deixà inèdits escrits religiosos en castellà i en llatí.

Sorolla i Garcia, Maria

(València, 13 abril 1889 – Madrid, 19 juny 1956)

Pintora. Era filla del pintor Joaquim Sorolla i Bastida.

La seva producció és remarcable. Té quadres al Museu de Belles Arts de València.

Sorolla i Bastida, Joaquim

(València, 27 febrer 1863 – Cercedilla, Castella, 10 agost 1923)

Pintor. Dotat d’una ràpida visió i d’una tècnica puixant, encaminà la seva activitat pictòrica pel camí del luminisme, sobretot en escenes de pescadors i de platja.

Després d’uns anys de vacil·lació, en que pagà tribut a la pintura d’història (El Dos de Maig, L’aixecament de València contra Napoleó), va anar a París, on va conèixer l’obra de Bastien Lepage, que obrí noves perspectives a la seva pintura (Boulevard de París, 1890). Seguiren anys d’indecisió durant els quals pintà ambients valencians, evocacions històriques de gènere chico, etc, i fins i tot de tema social (Trata de blancas, 1894).

Tanmateix, el 1894 realitzà la seva primera gran pintura, La tornada de la pesca, i Sorolla es convertí, a partir d’aleshores, en el pintor de la llum mediterrània, encara que pintà quadres de tècnica acurada de tipus anecdòtic (I encara diuen que el peix és car, 1895); amb tot, inicià una època decisiva que el consagrà com a pintor de primera fila (Arribada d’una barca a la platja, 1895; Pescadors valencians, La platja de València, 1899).

Entre la seva producció excel·leix la sèrie de quadres pintats a Xàbia i el gran cicle de pintures fetes per a la Hispanic Society of America.

Fou el pare de la també pintora Maria Sorolla i Garcia.

Soro, Tomàs

(València, segle XVII – 1749)

Frare agustí. Era doctor en teologia. Ocupà diversos càrrecs, com els de prior del convent de Sant Agustí i examinador sinodal de l’arquebisbat. Sobresortí com a orador sagrat.

Publicà sermons i l’obra Declamationes ex corde peccatoris lapsi ad poenitentiam, genitusque coram Deo se humiliantis, et misericordiam exposcentis, aquesta en edició pòstuma (1750).

Sorni i Grau, Josep Cristòfor

(València, 10 juliol 1813 – Madrid, 8 abril 1888)

Polític i advocat. Republicà federal, fou diputat (1854 i 1869) i ministre d’ultramar amb la I República (del 22 febrer al 29 juny 1873); com a tal va declarar la llibertat dels esclaus a l’illa de Cuba.

Un cop caiguda la República, continuà fidel a Francesc Pi i Margall i formà part del Consell federal (1882-83).

Col·laborà en diferents periòdics, des dels quals defensà els seus ideals.

Soriano i Martí, Vicent

(València, 1869 – segle XX)

Pintor. És autor de pintures sobre temes històrics i religiosos. Il·lustrà diverses obres.

És autor dels llibres El grabado y la caricatura (1915) i Un curso de historia (1923), tots dos publicats a Reus.

Soriano i Fort, Josep

(València, 1873 – Paterna, Horta, 1937)

Pintor. Estudià a l’Acadèmia de Sant Carles. Obtingué premis importants a Madrid (1897), París (1899) i Munic (1900).

Excel·lí en el retrat i en la pintura de gènere. Té una obra al Museu d’Art Modern de Madrid.