(València, 26 març 1846 – 21 febrer 1926)
Escriptor. Col·laborà a diverses publicacions periòdiques.
Escriví poesia en català i en castellà. Els seus millors poemes són els de caràcter humorístic.
Genovès i Conejos, Genar
Deixa un comentari
Arxiu d'etiquetes: València (morts a)
Genovès i Amorós, Vicent
(València, 1909 – 1988)
Historiador. Formà part d’Acció Cultural Valenciana i col·laborà a “Acció”, “Mirador”, “El Matí”, etc. Doctorat el 1940, fou catedràtic d’institut. Especialitzat en la investigació de la història moderna i contemporània del País Valencià.
Ha publicat Estancia en Valencia del rey don José I (1929), Repertori dels gravats de P.P. Moles (1931), El valencià Jaume Rasquín, governador del Plata al segle XVI (1930), Problemes metodològics de la historiografia valenciana (1939), Antología de Aparici y Guijarro (1940), San Vicente Ferrer en la política de su tiempo (1943), València i el mariscal Suchet (1953), València contra Napoleó (1967) i La junta superior gubernativa del Reino de Valencia en 1823.
Fou membre del Centre de Cultura Valenciana (1932).
Gelabert, Pere Vicent
(València, 1757 – 1825)
Economista. Estudià a França i viatjà per Holanda, Anglaterra i Itàlia. Intentà de construir un port mercantil a Cullera (1784), segons un projecte del marquès de la Romana.
Fou sots-director de la Caixa d’Amortització (1798), comptador del Tribunal de la Comptadoria Major de Comptes i director econòmic dels Reales Canales de Desagüe y Riego de Albacete.
El 1797 féu el Memoria sobre la desecación de la laguna del cabo de Oropesa, que presentà a Godoy. Membre de la Societat Econòmica d’Amics del País, hi presentà diverses memòries.
Altres obres són: Cartas político-económicas subscritas por D. J.A. Talens escritas en el año 1810 y presentadas a las Cortes en 1811 (1813) i Memoria sobre los principios e importantes objetos de una contribución directa (1813).
Gea i Miquel, Gregori
(Mislata, Horta, 18 abril 1831 – València, 4 febrer 1886)
Propagandista cristià. Fuster d’ofici.
Introduí a Mislata les Conferències de Sant Vicenç de Paül, a València (1861) la Germandat del Santíssim Sagrament, una casa de vocacions eclesiàstiques i, el 1884, el Patronat de la Joventut Obrera, encara en activitat.
Gayano i Lluch, Rafael
(València, 20 juliol 1890 – 25 febrer 1954)
Escriptor. Publicà cent set obres teatrals, la majoria en català: De més verdes se’n maduren (1906), La glòria del poble (1926), Noblesa de raça (1927), Els reixos dels pobres (1927), S’hem salvat (1927), etc.
Fundà els setmanaris “La Veu del Poble”, “El Motiló” (1912) i “Teatro Valencià” (1925). Aplegà una valuosa col·lecció de fulls solts i de literatura popular valenciana.
Publicà el llibre de poemes Brots de la terra (1928), un recull d’Els furs de València (1929) i obres de folklore i costums de la ciutat de València.
Gavaldà i Guasch, Francesc
(Cabanes de l’Arc, Plana Alta, 1589 – València, 19 maig 1660)
Prelat. Pertanyia a l’orde dels jerònims, en la qual tingué càrrecs importants.
El 1651 fou elegit general de l’orde. Felip IV el nomenà bisbe de Sogorb (1652).
Gavaldà, Francesc
(València, 1618 – 1686)
Eclesiàstic i escriptor. Dominicà (1633), fou professor de teologia, teòleg, consultor del bisbe de Vic Francesc Crespí de Valldaura i prior del convent de València (1666).
Publicà, en castellà, una Memoria de la pesta de 1647-48 al Regne de València (1651), una Memoria de l’auxili de València a Tortosa contra el setge dels francesos (1651) i una Vida de sant Vicent Ferrer (1668).
Gastó, Feliu
(Alcalà de Xivert, Baix Maestrat, 1672 – València, 1739)
Eclesiàstic. Fou catedràtic a la universitat de València. Tingué fama pel seu saber i les seves virtuts.
És autor de diverses obres piadoses.
Gaspar de Sant Martí
(Llucena, Alcalatén, 1574 – València, 1644)
Escultor i arquitecte. L’any 1596 professà en el convent del Carme de València, on realitzà la major part de la seva obra (porta de l’església i ampliació d’aquesta, primer cos del campanar, capella de la Comunió, etc).
També projectà obres civils per a la ciutat de València, com ara un disseny per a les carnisseries i els forns de pa.
Gascó i Venán, Salvador
(Xàtiva, Costera, segle XIX – València, 22 agost 1910)
Dirigent obrer. Era tipògraf.
Fou un dels impulsors del III Congrés del Partit Socialista Obrer Espanyol (PSOE) celebrat a València, per l’agost de 1892. Ostentà la presidència d’aquell congrés.
Dades dels Països Catalans 