Arxiu d'etiquetes: València (morts a)

Vives i Guioret, Miquel

Deixa un comentari

(València, segle XV – 1501)

Convers judaïtzant. El nom jueu del qual era Yosef Abenfaram. Era fill de Salvador Vives i Valeriola (mort abans del 1500) i de Castellana Guioret, judaïtzant, a casa dels quals funcionava una sinagoga, de la qual Miquel era rabí. Descoberta aquesta pels inquisidors i sorpresos mare i fill en plena funció religiosa, foren processats, relaxats i cremats. Al lloc de la casa fou erigida una església pels inquisidors.

Miquel era casat amb Castellana Marc, també judaïtzant, de nom jueu Ester Ciunta. Fou un dels processos més famosos de València -la descripció de la sinagoga, segons informe dels inquisidors, fou recollida per l’humanista barceloní Pere Miquel Carbonell– contra la família Vives, perseguida per la inquisició ja des del 1482 i que culminà amb el ressonant procés de Blanquina Marc i Almenara, mare de l’humanista Joan Lluís Vives i Marc, cosí germà de Miquel Vives.

Vives i Ciscar, Josep

1 Resposta

(València, 9 juliol 1853 – 4 març 1893)

Erudit. Doctor en dret (1878), fou un dels impulsors de la Societat Arqueològica Valenciana i de l’exposició arqueològica feta a València el 1878, per a la qual redactà el catàleg. Formà una valuosa biblioteca sobre història valenciana. Col·laborà a “Revista de Valencia”, “Valencia Ilustrada” i altres periòdics.

Publicà diversos opuscles, entre els quals Los diccionarios y vocabularios valencianos (1882), Retratos de alicantinos ilustres (1892), Bosquejo biográfico de Crisóstomo Martínez y Sorlí (1890), Los limoncillos de Sagunto (1885) i Noticias de Pep de l’Horta. Fou soci fundador de la Caixa d’Estalvis de València i acadèmic de Sant Carles.

Viso i Añó, Salvador del

Deixa un comentari

(València, 1800 – 1861)

Jurista. Estudià a València. Fou catedràtic de dret civil a la Universitat de València.

Publicà obres de text, reeditades sovint, com Lecciones elementales de historia y de derecho (cinc volums, 1852-60), amb un apèndix titulat Lecciones de derecho civil foral (1886).

Virués, Cristòfor de

2 Respostes

(València, 1550 – 1614)

Poeta, dramaturg i militar. Fill d’Alfons de Virués i germà de Jeroni, Francesc i Jerònima. Seguí la carrera militar; el 1602 era capità. Participà en la batalla de Lepant i en les campanyes del Milanesat. Féu diverses estades a Madrid.

Autor de l’epopeia religiosa El Monserrate (Madrid, 1587), sobre la llegendària fundació del monestir de Montserrat i de cinc tragèdies (Obras trágica y líricas, Madrid 1609) poc significatives, llevat d’Elisa Dído, concebida segons les unitats i regles clàssiques.

És considerat un dels escriptor valencians més importants vinculats a la literatura castellana del Siglo de Oro.

Virués, Alfons de

1 Resposta

(Medina de Rioseco, Castella, segle XVI – València, segle XVI)

Metge. Instal·lat a València de jove, fou amic i corresponsal de Lluís Vives.

Foren fills seus Cristòfor de Virués, i:

Virrey y Mange, Pascual Francisco

Deixa un comentari

(Las Pedrosas, Aragó, 1698 – València, 1746)

Metge i escriptor. Estudià a la Universitat de València, on es doctorà i fou catedràtic. També fou metge de l’hospital general de la ciutat.

Publicà obres de tema mèdic, com Tirocinimo práctico médico-químico-galénico (1737), Palma febril médico-práctica (1739) i Manual de cirugía práctica (1743), que foren reeditades.

Vinyoles, Narcís

4 Respostes

(València, vers 1445 – 1517)

Escriptor. Ciutadà de València. Fou conseller i jurat de la ciutat, administrador de llotja i comptador de la generalitat, entre el 1468 i el 1516. Concursà i intervingué en diversos certàmens poètics amb poesies de caràcter religiós; en aquest aspecte, publicà, en prosa i vers, una Homelia sobre lo psalm del Miserere mei Deus (1499).

Les seves poesies amoroses són retòriques, i se centren en casos d’elemental casuística sentimental, però d’una manera evidentment deliberada tendeix a donar al decasíl·lab català un ritme de tipus italià. És també autor de poesies en “llengua toscana”.

A instàncies de Lluís Carròs i Pere Boïl traduí del llatí al castellà el Supplementum cronicarum de Felippo Foresto (Suma de todas las crónicas del mundo, una de les primeres edicions en llengua castellana a València, 1510).

Potser allò més curiós de la seva producció literària és la seva intervenció en els Escacs d’amor, en col·laboració amb Francí de Castellví i Bernat Fenollar. Vinyoles expressa amb gràcia, elegància i gran enginy el moviment de cada jugada. És també autor d’una de les poesies que clouen Lo procés de les olives (1497).

Vinyau, Joan

Deixa un comentari

(Portugal ?, segle XV – València, segle XVI)

Impressor. Possiblement d’origen portuguès, resident a València almenys des del 1513, que era en relació amb l’impressor Jordi Costilla. El 1517 estava ja instal·lat per compte propi.

S’ha conservat obres impreses per ell fins el 1529, entre les quals una de Ramon Llull (Liber de conceptu viriginali, 1518), però amb clar predomini d’obres literàries castellanes, de poesia (li és atribuïda la impressió clandestina del Cancionero de obras de burlas, el 1519), novel·les cavalleresques i comèdies. En català imprimí el Baculus clericalis de Bartomeu Cucala (1524).

Villena i Vila, Melcior de

Deixa un comentari

(Carpesa, València, 11 febrer 1564 – València, 13 desembre 1655)

Metge i botànic. Es doctorà a la Universitat de València, on obtingué aviat la càtedra d’herbes. Fou metge dels virreis i de l’arquebisbat. Refusà de ser-ho del rei Felip IV. Herboritzà molt al Principat, País Valencià, Castella i Portugal. Fundà el col·legi dels Sants Reis d’Orient, de València, destinat a estudiants pobres (1643). Fou objecte d’un homenatge a l’Escola Mèdica de París.

Publicà Apologetici operis doctoris Michaelis Hieronymi Romà, edició crítica (1620) i Castigatio reclamationis, també sobre els treballs de Romà (1624). Ambdués obres aparegueren amb pseudònim. Obra seva és també la titulada Relación y discurso de la esencia, preservación y curación de las enfermedades pestilentes que hubo en la Muy Noble y Leal Ciudad de Valencia, año de 1647 (1648).

Restaren inèdits els seus treballs més importants: Libro de hierbas, Disputatio de plantis in undecim sectiones distributa, i De ustionibus et cauteriis.

Villena, Isabel de

1 Resposta

(València, 1430 – 2 juliol 1490)

Escriptora i monja clarissa. Filla natural d’Enric de Villena. Fou criada a la cort valenciana de la reina lloctinent Maria de Castella, muller d’Alfons IV el Magnànim. A quinze anys ingressà al monestir de monges clarisses de la Trinitat, d’on fou elegida abadessa el 1463.

La seva única obra coneguda, la Vila Christi, escrita per a edificació de les monges, fou impresa el 1497. Malgrat el títol llatí, és escrita en llengua catalana, en un estil viu i popular.