(Requena, Plana d’Utiel, 30 gener 1887 – València, 21 desembre 1953)
Compositor. Estudià al Conservatori de València, on més tard fou professor d’harmonia i després director.
Autor de Cançó de bressol per a cor i orquestra i de Tronades d’amor per a orquestra.
(València, segle XVII – 1749)
Frare agustí. Era doctor en teologia. Ocupà diversos càrrecs, com els de prior del convent de Sant Agustí i examinador sinodal de l’arquebisbat. Sobresortí com a orador sagrat.
Publicà sermons i l’obra Declamationes ex corde peccatoris lapsi ad poenitentiam, genitusque coram Deo se humiliantis, et misericordiam exposcentis, aquesta en edició pòstuma (1750).
(Requena, Plana d’Utiel, 1824 – València, 1898)
Advocat i polític. Llicenciat en lleis (1845), s’afilià al partit federal i es distingí en la revolució del 1868; fou secretari de la junta de València, i posteriorment, regidor i diputat provincial.
Durant la Primera República fou governador de Logronyo i diputat a corts. Treballà en la reconstitució del seu partit, i en morir era president del directori federalista de València.
(València, 1839 – 1906)
Escultor. Fou professor de l’Acadèmia de Sant Carles. Era tallista molt notable. Quasi tota la seva producció és de caràcter religiós.
(València, 1765 – 25 gener 1825)
Polític i jurista. Estudià dret a València, on més tard fou professor de la universitat.
En iniciar-se la guerra del Francès (1808), fou membre de la junta de València i representant d’aquesta a les corts de Cadis, on féu publicar el seu Discurso sobre los tribunales protectores de la fe (1813).
Més tard abandonà la causa liberal; fou oïdor de l’audiència de València i publicà el Manifiesto que escribió en un calabozo el general don Francisco Xavier Elío… (1823).
(València, 1693 – 1763)
Jurista i eclesiàstic. Es casà i tingué un fill. Després de restar vidu prengué l’estat eclesiàstic. Fou protonotari apostòlic i ocupà d’altres càrrecs. També exercí com a examinador de dret a la universitat de Gandia.
És autor de diversos escrits, alguns d’ells de caràcter històric i polític, que restaren tanmateix inèdits.
(Alcoi, Alcoià, 1896 – València, 1968)
Pintor. Format a l’Acadèmia de Sant Carles i resident des de jove a Barcelona (1917). Participà en nombroses certàmens i obtingué premis importants. Fou professor de l’Acadèmia de Belles Arts de Sant Jordi.
Cultivà preferentment el paisatge, la natura morta i el retrat. També va destacar com a gravador a l’aiguafort.
(Alcoi, Alcoià, 1 abril 1840 – València, 26 febrer 1928)
Pintor. El 1856 estudiava a l’Acadèmia de Sant Carles de València. Fou deixeble, a Madrid, de Federico de Madrazo. El 1864 guanyà una tercera medalla pel quadre Jesús i la mare de sant Jaume i sant Joan, i rebé encàrrecs de l’Academia de San Fernando.
Dos anys després guanyà la càtedra de dibuix de l’Escuela de Bellas Artes, de Cadis, on pintà quadres per a l’església parroquial de San Antonio. Catedràtic a València, fou cessat arran de la Revolució de Setembre. Viatjà per Itàlia, on pintà Pius IX i féu l’Enterrament del papa sant Esteve a les catacumbes.
Després de l’abdicació d’Amadeu I recuperà la càtedra valenciana pels bons oficis de Castelar i E. Maisonnave. Acadèmic de Sant Carles (1878), deixà a l’Acadèmia un retrat del president Eduard Attard.
El 1899 dissertà a Lo Rat Penat sobre Antiguitats de Xàbia i pobles de la Marina. Fou un pintor eminentment religiós.
(Castelló de la Plana, 5 març 1903 – València, 7 gener 1993)
Pedagog i escriptor. Formà part del grup de valencianistes avançats de la dècada del 1930. Col·laborà a diverses publicacions dels Països Catalans i de l’exili. Bon cronista de l’actualitat cultural, va treballar en l’ensenyament de la llengua al Lo Rat Penat.
Publicà poemes I el cel és blau (1933), Bestioles (1952) i Cançons d’ahir i de demà, i opuscles de divulgació com ara Valencians a Mèxic (1953), Els primers periòdics valencians (1960), Llegir i escriure, Beceroles valencianes (1971), etc.
Premi de les Lletres Valencianes el 1991.
Dades dels Països Catalans 