(València, 24 juliol 1832 – )
Sala d’espectacles. Construït per l’arquitecte Sebastià Monleon i Estellés. Esdevingué el teatre d’òpera més important del País Valencià i un dels més destacats d’Europa.
A partir del 1925 el teatre anà desplaçant l’òpera en el seu repertori, fins que l’Associació Valenciana d’Amics de l’Òpera va restablir les temporades líriques.
(València, 1990 – )
Editorial. Creada per iniciativa d’un col·lectiu de persones integrants de l’Associació Valenciana d’Amics de l’IBBY, entre les quals hi havia Rosa Serrano.
L’editorial té uns 300 títols publicats, distribuïts en una vintena de col·leccions destinades des dels primers lectors fins al lector adult, passant per col·leccions de poesia (La Poesia de Tàndem), narrativa (Valències) , assaig (Arguments), coneixement del medi valencià (Tàndem de la Terra) o una col·lecció de converses i biografies (Tàndem de la Memòria) , així com llibres d’ensenyament.
Ha rebut distincions i guardons de la Institució de les Lletres Catalanes, de la Generalitat Valenciana i de la revista nord-americana Skipping Stone. L’editorial també convoca diversos premis i és dipositària de l’obra completa d’Enric Valor.
Enllaç web: Tàndem Edicions
(València, 2 maig 1847 – 31 juliol 1847)
Setmanari d’humor. Editat per Josep Bernat i Baldoví. Continuador de “La Donsayna” (1844-45) i precedent immediat d’“El Sueco” (1847). Publicà tretze números.
Satiritzava el centralisme madrileny i l’actualitat política i social.
Hi ha reproduccions en facsímil de la col·lecció dels anys 1877, 1911 i 1972.
(València, 1962 – 1967)
Revista d’art i arquitectura, sense periodicitat. Fundada pel crític Vicent Aguilera i Cerni, en la seva redacció figurava importants especialistes.
Assolí un gran prestigi i influí notablement en la introducció de nous corrents estètics i crítics.
Publicà números extraordinaris sobre el País Valencià i sobre el Principat, entre altres.
(València, 5 setembre 1847 – 28 novembre 1847)
Setmanari humorístic. Dirigit per Josep Bernat i Baldoví. Publicà tretze números, que foren redactats pel seu director, juntament amb Pasqual Pérez i Rodríguez. El conjunt dels escrits del setmanari és humorístic i costumista.
L’any 1877 en sortí una segona edició, facsímil, realitzada per la llibreria Pasqual Aguilar, amb uns apunts biogràfics sobre Pérez i Rodríguez a càrrec de Constantí Llombart.
(València, març 1919 – Alcoi, Alcoià, 17 juliol 1936)
Periòdic. Òrgan de la Confederació Regional de Llevant. Fou bisetmanal i el dirigí Eusebi C. Carbó. Hagué de suspendre la seva publicació arran de l’assassinat del comte de Salvatierra.
Posteriorment, es convertí en diari, òrgan de la CNT, en substitució de “Solidaridad Obrera” de Barcelona (maig 1922 – 1923). Fou llavors Felipe Alaiz el director.
Finalment, tornà a ésser setmanari, òrgan de la regional de la CNT al País Valencià, i es publicà a Alcoi (1931, 1933 i 1935).
(València, 1871 – 1885)
Secció de la Societat d’Amics del País de València, creada a iniciativa de Felicíssim Llorente i Olivares i sota la presidència del de l’entitat, Josep de Llano, amb la finalitat de fomentar l’estudi de les antiguitats i la prehistòria del País Valencià.
Entre el 1872 i el 1882 publicà memòries de les seves activitats, ben interessants quant a l’arreplega d’epigrafia llatina, notícies sobre jaciments arqueològics, numismàtica (antiga i moderna), etc. El 1878 organitzà una exposició arqueològica.
Arribà a tenir noranta socis esparsos pel País Valencià.
(València, juliol 1958 – desembre 1959)
Revista mensual. Publicada per Nicolau Primitiu Gómez i Serrano.
Il·lustrada, incloïa articles en català i castellà, especialment de temàtica valenciana, però amb una certa atenció per la producció bibliogràfica de la resta dels Països Catalans.
Tingué destacats col·laboradors de l’època.
(València, 1954 – 1971)
Editorial. Creada per Nicolau Primitiu Gómez i Serrano. Publicà 52 volums en català, en diverses col·leccions.
Cal destacar la seva ambició per arribar a un públic popular (amb la sèrie de 16 quaderns Nostres Faulelles, 1961-66) i d’abastar molts gèneres (llibre religiós, vocabularis, novel·la, poesia, història), bé que amb criteris desiguals.
(València, 1927 – )
(SIP) Servei d’arqueologia. Creat per la diputació provincial de València a instàncies d’Isidre Ballester, que en fou el primer director. Dotat amb laboratoris i biblioteca i responsable del Museu de Prehistòria.
Ha donat cobertura a les excavacions realitzades a les comarques valencianes, ha adquirit nombroses col·leccions de materials arqueològics i ha editat la revista “Archivo de Prehistoria Levantina” i les sèries monogràfiques “Trabajos varios del SIP” i “Memorias anuales”.
Ha col·laborat en l’organització d’exposicions i de museus locals valencians, ha estat present en nombrosos congressos i reunions científiques i ha organitzat multitud de conferències.
L’han dirigit també Lluís Pericot, Domènec Fletcher, Enric Pla i Bernat Martí.
Dades dels Països Catalans 