(València ?, 1520 – segle XVI)
Poeta en castellà i cavaller.
Publicà un extens poema cavalleresc, El verdadero suceso de la famosa batalla de Roncesvalles con la muerte de los doze pares de Francia (València 1555), i una traducció castellana, en vers, de l’Orlando innamorato, de Boiardo (València 1555), que dedicà a Pere Lluís Galceran de Borja.
Un sonet seu figura al final de Las obras… así temporales como espirituales, de Joan Ferrandis d’Herédia (1562), escrit el 1543, en morir aquest poeta.
(València, segle XV – segle XVI)
Cronista i poeta. Fou notari de València. El 1515 concorregué al certamen poètic en honor de Santa Caterina celebrat a València.
Durant la guerra de les Germanies lluità al costat de la noblesa i fou perseguit pels agermanats.
Escriví, com a testimoni, una relació dels fets, a la qual afegí notícies de caràcter general que arriben fins al 1535, relació que fou utilitzada per Rafael Martí de Viciana. Ha estat publicada, mutilada i en castellà, juntament amb una relació de Lluís de Quas i, íntegrament en català, el 1938 i el 1974.
(València, segle XVI)
Teòleg i dominicà. Fou professor de la Universitat de València. És considerat com el monetarista més important de l’escola valenciana.
Publicà un notable Tratado utilísimo y muy general de todos los contratos, cuantos en los negocios humanos se suelen ofrecer (València, 1583; traduït a l’italià l’any 1596). En aquest tractat atorga preeminència a la utilitat com a causa del valor, en contraposició a l’escolàstica tradicional, que la xifrava en el cost. També és remarcable la relació de causalitat que estableix entre quantitat de moneda i preu.
(València, segle XVII)
Cavaller. Fou agutzil reial.
És autor de l’obra Conjunción magnífica de Saturno y Júpiter, celebrada el 9 de marzo del presente año 1643 en 28 grados y 17 minutos del Piscis, según el cómputo del rey don Alfonso y juicio conjetural de sus influxos.
(València, segle XVII – 1658)
Religiós agustí. Ocupà càrrecs en el seu orde i excel·lí com a predicador, així com pels escrits que publicà preparant la canonització de sant Tomás de Villanueva.
(València, segle XVI)
Jurista. Fou nomenat per Felip II vice-canceller de la corona catalano-aragonesa (1585-98), però, per tal de poder exercir el càrrec -els furs d’Aragó no permetien que un no aragonès exercís jurisdicció sobre aragonesos-, calgué que fos habilitat a les corts de Montsó del 1585.
El mateix any 1585 el jurista aragonès Juan Gaspar Hortigas li dedicà la seva al·legació en defensa de la universitat de Saragossa.
(València ?, segle XIV – segle XV)
Arquitecte. Actiu a l’obra de la catedral de València, el 1392 treballava al portal del cor. Del 1395 al 1404 tenia al seu càrrec les obres del Miquelet, la paternitat absoluta del qual li ha estat sovint atribuïda, erròniament.
El 1397 treballava a les capelles del rerasagrari i del voltant del cor, i féu de nou les de la Trinitat i Santa Àgueda.
Hom l’anomena sovint, segurament per error, Josep.
(València, segle XVII – 1672)
Noble. Tingué el títol d’almirall d’Aragó.
Fill seu fou el prelat franciscà Antoni de Cardona-Borja i de Sotomayor.
(València, segle XVIII)
Frare carmelità. Prengué l’hàbit el 1721, quan era mestre en arts a la universitat. Fou ordenat a Roma el 1728. Tingué el priorat del convent d’Alacant.
Publicà bon nombre d’obres piadoses.
Dades dels Països Catalans 