Arxiu d'etiquetes: València (bio)

Garcia, Miquel

Deixa un comentari

(València, segle XV – segle XVI)

Cronista i poeta. Fou notari de València. El 1515 concorregué al certamen poètic en honor de Santa Caterina celebrat a València.

Durant la guerra de les Germanies lluità al costat de la noblesa i fou perseguit pels agermanats.

Escriví, com a testimoni, una relació dels fets, a la qual afegí notícies de caràcter general que arriben fins al 1535, relació que fou utilitzada per Rafael Martí de Viciana. Ha estat publicada, mutilada i en castellà, juntament amb una relació de Lluís de Quas i, íntegrament en català, el 1938 i el 1974.

Garcia, Francesc -teòleg-

Deixa un comentari

(València, segle XVI)

Teòleg i dominicà. Fou professor de la Universitat de València. És considerat com el monetarista més important de l’escola valenciana.

Publicà un notable Tratado utilísimo y muy general de todos los contratos, cuantos en los negocios humanos se suelen ofrecer (València, 1583; traduït a l’italià l’any 1596). En aquest tractat atorga preeminència a la utilitat com a causa del valor, en contraposició a l’escolàstica tradicional, que la xifrava en el cost. També és remarcable la relació de causalitat que estableix entre quantitat de moneda i preu.

Garcés de Marcilla, Joan Baptista

Deixa un comentari

(València, segle XVII)

Cavaller. Fou agutzil reial.

És autor de l’obra Conjunción magnífica de Saturno y Júpiter, celebrada el 9 de marzo del presente año 1643 en 28 grados y 17 minutos del Piscis, según el cómputo del rey don Alfonso y juicio conjetural de sus influxos.

Fuster i de Ribera, Bonaventura

Deixa un comentari

(València, segle XVII – 1658)

Religiós agustí. Ocupà càrrecs en el seu orde i excel·lí com a predicador, així com pels escrits que publicà preparant la canonització de sant Tomás de Villanueva.

Frígola, Simó

1 Resposta

(València, segle XVI)

Jurista. Fou nomenat per Felip II vice-canceller de la corona catalano-aragonesa (1585-98), però, per tal de poder exercir el càrrec -els furs d’Aragó no permetien que un no aragonès exercís jurisdicció sobre aragonesos-, calgué que fos habilitat a les corts de Montsó del 1585.

El mateix any 1585 el jurista aragonès Juan Gaspar Hortigas li dedicà la seva al·legació en defensa de la universitat de Saragossa.

Franc, Joan

Deixa un comentari

(València ?, segle XIV – segle XV)

Arquitecte. Actiu a l’obra de la catedral de València, el 1392 treballava al portal del cor. Del 1395 al 1404 tenia al seu càrrec les obres del Miquelet, la paternitat absoluta del qual li ha estat sovint atribuïda, erròniament.

El 1397 treballava a les capelles del rerasagrari i del voltant del cor, i féu de nou les de la Trinitat i Santa Àgueda.

Hom l’anomena sovint, segurament per error, Josep.

Folc de Cardona, Felip

Deixa un comentari

(València, segle XVII – 1672)

Noble. Tingué el títol d’almirall d’Aragó.

Fill seu fou el prelat franciscà Antoni de Cardona-Borja i de Sotomayor.

Flames, Josep

Deixa un comentari

(València, segle XVIII)

Frare carmelità. Prengué l’hàbit el 1721, quan era mestre en arts a la universitat. Fou ordenat a Roma el 1728. Tingué el priorat del convent d’Alacant.

Publicà bon nombre d’obres piadoses.

Figuerola i Bellvís, Josep

Deixa un comentari

(València, segle XVII)

Eclesiàstic. De família noble. Fou canonge d’Oriola. Ocupà d’altres càrrecs eclesiàstics.

Destacà com a predicador. Publicà obres religioses.

Figuerola -varis bio-

Deixa un comentari

Honorat de Figuerola  (València, segle XVI – 1608)  Teòleg. De la família dels barons de Nàquera. Es graduà en teologia i en cànons a València. Canonge (1583), Exercí diversos càrrecs eclesiàstics, entre ells el d’inquisidor apostòlic de Múrcia, València i Saragossa. És autor d’una al·legació contra els heretges, publicada a Roma el 1579.

Joan Figuerola  (València, segle XIV)  Canonge de la seu de València. És autor d’un tractat, escrit en llatí, cap al 1397, conegut per Contra Judaeos, inèdit.

Joan Martí Figuerola  (València, segle XVI)  Beneficiat de la seu de València i doctor en teologia. Sostingué disputes i controvèrsies amb els alfàquins, una de les quals a Saragossa, que inclogué en la seva obra, escrita cap al 1519, Lumbre de la fe contra la secta mahometana.

Pere Figuerola  (País Valencià, segle XIV) Metge. El consell de la ciutat de València li encarregà de redactar, el 1373, uns estatuts per a l’ensenyament lliure de la medicina. Deixà inèdites unes normes higièniques en llatí per als seus dos fills que estudiaven a Tolosa.