Arxiu d'etiquetes: traductors/es

Medina i Casanovas, Jaume

(Vic, Osona, 6 abril 1949 – )

Poeta, estudiós de la literatura i traductor. Estudià filologia romànica i es doctorà amb una tesi sobre Carles Riba, escriptor sobre el qual posteriorment ha publicat altres obres.

També ha escrit i ha publicat diversos llibres de poesia.

Per la traducció de l’obra cabdal d’Erasme de Rotterdam, Elogi de la follia, rebé el premi de Literatura Catalana de la Generalitat en la modalitat de traducció, el 1983.

Ha estat un dels col·laboradors de la Història de la Literatura Catalana.

Masoliver i Martínez de Oria, Joan Ramon

(Saragossa, Aragó, 13 març 1910 – Barcelona, 7 abril 1997)

Escriptor. Format a Barcelona.

Cosí de Luis Buñuel i amic d’André Breton i d’Ezra Pound, fou un dels iniciadors del surrealisme a Catalunya, sobretot amb l’equip de la revista “Hèlix”. Fou lector d’universitat a Gènova, i escriví a “El Sol” i “Mirador”.

El 1936 fou salvat en un vaixell estranger per la Generalitat i marxà a la zona franquista, on esdevingué un dels caps de propaganda.

A la postguerra, abandonà tot seguit, desenganyat, la política i es dedicà a les lletres; fou director de les planes literàries de “La Vanguardia” i dirigí “Entregas de poesía”.

Entre les seves obres destaquen Guía de Roma e itinerarios de Italia (1950), Presentació de James Joyce… Presentació de James Joyce… (1981), Antologia poètica d’Ausias March (1981) i Perfil de sombras (1994), una antologia dels seus articles.

Premi Nacional de Traducció el 1989.

Martines i Castanyer, Miquel

(Rubí, Vallès Occidental, 16 maig 1914 – Barcelona, 14 octubre 2009)

Escriptor i traductor.

Fou redactor en cap del setmanari barceloní “Clarisme”. Corrector de català.

Ha publicat la novel·la Intranscendent (1957) i el conte infantil El grill, la cuca de llum i el dragó (1958).

Martí i Ferré, Pere

(Tarragona, 1852 – 1899)

Escriptor. Passà la seva joventut a Anglaterra, on féu estudis de tècnica industrial.

Dirigí la fàbrica de gas de Tarragona. Hi promogué el sistema d’il·luminació per gas, que després organitzà a Xàtiva i a d’altres poblacions.

És autor de nombroses traduccions de l’anglès i d’alguns assaigs breus originals.

Maristany i Guasch, Ferran

(Barcelona, 9 novembre 1883 – maig 1924)

Escriptor. Germà d’Alexandre.

Conreà la poesia i la narració en castellà.

Publicà, traduïdes, antologies de poesia castellana i francesa.

Mallafré i Gavaldà, Joaquim

(Reus, Baix Camp, 2 juny 1941 – 22 febrer 2024)

Traductor. Estudià filologia a Barcelona, residí a Anglaterra i fou professor a la Universitat de Tarragona.

Adquirí renom per la seva acurada traducció de l’Ulisses de James Joyce (1981). Posteriorment ha traduït, entre d’altres, Vida i opinions de Tristam Shandy (1993), de L. Sterne i el teatre complet de S. Beckett (1996), i ha publicat la traducció revisada de l’Ulisses (1996) i la d’Un viatge sentimental de L. Sterne (1996).

El 1993 guanyà el Premi Nacional de Literatura Catalana per l’assaig Llengua de tribu i llengua de polis: bases d’una traducció literària (1991).

El 1998 li fou concedida la Creu de Sant Jordi.

Llovet i Pomar, Jordi

(Barcelona, 17 desembre 1947 – )

Filòsof i crític literari. Professor de la Universitat de Barcelona i membre del Col·legi de Filosofia i de l’Institut d’Humanitats.

És autor de llibres sobre estètica, teoria literària i filosofia: Por una estética egoista (1978), Ideología y metodología del diseño (1979), Francesc Todó (1983), El sentit i la forma: assaig d’estètica (1990) i Teoria literària (1997), entre d’altres.

Destacà també per les seves traduccions, especialment de l’alemany, i per l’edició de clàssics de la literatura.

Llor i Forcada, Miquel

(Barcelona, 3 maig 1894 – 2 maig 1966)

Novel·lista. Durant més de trenta anys treballà a la subsecció de Cultura de l’Ajuntament de Barcelona.

Conreà la novel·la psicològica d’inspiració proustiniana i joyciana amb un estil poètic, pulcre i minuciós. Destaquen Història grisa (1925), Tàntal (1928), L’oreig al desert (1934), El somriure dels sants (1947), Jocs d’infants (1950), Un camí de Damasc (1959) i, sobretot, Laura a la ciutat dels sants, guardonada el 1931 amb el premi Joan Crexells i que ha estat emparentada per la crítica amb Madame Bovary de Flaubert, representà la plena consagració literària de l’autor i fou un dels grans èxits de l’època.

També conreà els contes: L’endemà del dolor (1930), El premi a la virtut (1935), reunits el 1952 a Tots els contes.

Col·laborà a “Mirador” i a “Destino”, i va traduir, entre altres, Gide i Moravia.

Janés i Nadal, Clara

1 Resposta

(Barcelona, 6 novembre 1940 – )

Poetessa en castellà i traductora. Filla de l’editor Josep Janés i Olivé.

En la seva producció poètica, evolucionà des de l’existencialisme de Las estrellas vencidas (1964) o Alienaciones (1980) cap a un creixent esteticisme que, a partir de Vivir (1983) i Kampa (1986), va afirmant-se a Lapidario (1989), Creciente fértil (1989), Emblemas (1992), Ver el fuego (1993) i Rosas de fuego (1996).

El 1997 va rebre el premi Nacional de Traducció pel conjunt de les seves traduccions, entre les quals destaquen les de M. Duras, N. Sarraute o M. Rodoreda.

Jafudà Bonsenyor

2 Respostes

(Barcelona, vers 1250 – 1330)

Metge i traductor jueu. Era nét de Jafuda de Cavallería i fill d’Astruc Bonsenyor, tots dos amb càrrecs a la cort de Jaume I. El seu germà Bondavid Bonsenyor fou alfaquí i ambaixador de Jaume II.

El 1294 li fou concedida la facultat de redactar documents públics en àrab. El 1333 traduí de l’àrab al català, a sou de Jaume II, un llibre de medicina d’al-Zahräwï, avui perdut.

Als vint anys havia compost, per encàrrec del mateix rei, Paraules de savis e de filòsofs, recull de 753 proverbis i sentències morals i pràctiques, traduïdes de llibres en àrab. Llur agrupació en capítols temàtics molt desiguals (De mort, D’enveja, De fembres, etc) fa pensar que hi elaborà una antologia personal, intercalant-hi dites populars.