(Tarragona, 1822 – Madrid, 1901)
Escriptor. Funcionari públic, escriví una gran quantitat d’obres teatrals en castellà, sol (El tundidor de Mallorca, 1843; Juana Grey, 1848) o en col·laboració (La Beltraneja, 1871; La Fornarina, 1876, etc).
També traduí nombroses obres del francès.
(Cornellà de Llobregat, Baix Llobregat, 22 juliol 1950 – )
Poeta, traductor i editor.
Llicenciat en filologia clàssica, ha publicat Remor de rems (1972), Aigües d’enlloc (1973), Occit enyor (1975, premi Carles Riba 1974) i Senyera (1979). Amb el pintor J.P. Viladecans publicà Alicates (1978, Premi de la Crítica).
El 1973 fou un dels fundadors de la col·lecció “Llibres del Mall”, destinada a la promoció de la poesia jove, que el 1975 es convertí en editorial.
(Girona, 23 setembre 1896 – Barcelona, 10 febrer 1998)
Traductor. D’extracció social humil, cursà estudis de magisteri a Barcelona i exercí com a mestre auxiliar des dels setze anys fins als divuit.
Després treballà com a comptable, mentre dedicava el seu lleure a estudiar idiomes (francès, alemany, anglès i rus) de forma bàsicament autodidacta.
Inicià la seva tasca com a traductor a l’editorial Proa amb les primeres traduccions fetes directament del rus al català, publicades entre el 1929 i el 1935.
Juntament amb Mercel·lí Antic i Josep Cruells fundà l’editorial Atena l’any 1935; només s’hi publicaren cinc volums, ja que l’editorial fou clausurada al cap d’un any arran de la publicació d’un escrit polític proposat per Andreu Nin.
Posteriorment traduí fonamentalment al castellà, primer a l’editorial Apolo i després a l’editorial Labor, per a la qual treballà durant més de trenta anys.
Des del 1940 exercí com a professor a l’institut de batxillerat de la Seu d’Urgell, i a seixanta anys es traslladà a l’institut de Lleida, on fou catedràtic d’anglès fins que es jubilà a setanta anys i tornà a Barcelona.
La seva producció com a traductor fou molt nombrosa i comprèn autors com Dostojevskij, Tolstoj, Cekhov, Thomas Mann i Stefan Zweig, entre d’altres; moltes de les seves traduccions, tant les de l’etapa de Proa com les posteriors, són encara reeditades.
(Artés, Bages, 19 març 1965 – )
Escriptor. Cursà estudis de filologia anglo-germànica a la Universitat de Barcelona.
La seva precocitat literària el portà a guanyar, amb la novel·la Christian (1983) el premi Sant Jordi. Abans havia reeixit com a poeta i narrador, dins el qual s’ha consolidat amb dues novel·les.
Ha traduït diverses obres d’autors anglesos.
(Benidorm, Marina Baixa, 1879 – Barcelona, segle XX)
Escriptor. Fill de Ramon Orts i Ramos. Fou redactor de “Las Noticias”, “La Renaixença”, “La Tribuna” i d’altres diaris de Barcelona, ciutat on s’establí.
Dirigí “El Defensor del Asegurado” i “El Seguro Médico”. És autor de traduccions.
(Banyoles, Pla de l’Estany, 6 desembre 1942 – )
Poeta, traductor i professor a la Universitat de Girona.
Inspirat en el model anglès de reflexió sobre l’experiència moral, ha publicat Marees del desig (1975), Terres perdudes (1981), El somriure del tigre (1986), Retalls de sastre (1988) i Complements circumstancials (1998), juntament amb la novel·la en vers Fugitius (1994).
És autor de diversos llibres sobre mètrica i d’un Diccionari anglès-català, català-anglès (1983; 1997).
Ha traduït tot Shakespeare i altres autors britànics.
(el Molar, Priorat, 1902 – Barcelona, 1983)
(Daniel Rebull i Muntanyola) Caputxí i polígraf. Prengué l’hàbit en 1918.
Ha ensenyat grec i llatí als col·legis caputxins d’Igualada i d’Olot i a l’Institut olotí. Ha col·laborat a diverses publicacions, així com a la Fundació Bíblica Catalana i de la Fundació Bernat Metge.
És autor de traduccions. Obres originals seves són els estudis crítics Consueta del misteri de la gloriosa sancta Àgata (1953) i Consueta de sant Eudald (1954), així com Una poesia religiosa del segle XIII (1953-57), Per les cançons d’un terrelloner (1956), Eiximenis (1960), Evocació sentimental (1961), Manas de brins (1962), Un fill de Ribes a la guerra de la Independència (1963), Procès d’un bruixot (1968).
Darrerament signà amb el nom de Nolasc Rebull.
(Catalunya, segle XIV)
Traductor, al servei de Pere III. Era rector de Maella.
És el probable autor de la versió llatina conservada de les Cròniques dels reis d’Aragó e comtes de Barcelona, acabada vers el 1372.
Cap al 1390 féu també una interessant traducció al català de les Heroides d’Ovidi (una part de la qual fou publicada el 1875 a “La Renaixença”).
(Barcelona, 25 juny 1892 – 26 juliol 1966)
Escriptora.
Traduí Maurice Baring, Upton Sinclair i Sonets (1928), Cimbel·lí (1930) i Nit de Reis (1935), de Shakespeare, i es dedicà, sobretot, al teatre: L’abisme (1930), L’huracà (1935) i Avarícia (1936).
Publicà la novel·la psicològica Teresa o la vida amorosa d’una dona (1932) i participà en el recull Escriptors de la Revolució (1937).
De jove s’havia dedicat a la música.
(Villanueva de la Serena, Extremadura, 2 abril 1892 – Barcelona, 12 juliol 1957)
Escriptor i traductor. De jove residí a Catalunya -el seu pare fou governador civil de Girona– i fou amic de Josep Carner i de Josep M. de Sagarra -de qui féu la traducció de La corona d’espines i de L’estudiant de Vic, entre altres-. Traduí obres de Maragall.
Fou redactor de “La Publicidad”, corresponsal d'”El Sol” de Madrid i secretari general de l’Exposició Internacional de Barcelona (1929).
Publicà poesia postsimbolista: Meditaciones líricas, Elegía a Roma, Misisipí, obres de teatre i novel·les.
Artur Sedó li comprà un important fons de teatre que ell mateix catalogà.
Dades dels Països Catalans 