Arxiu d'etiquetes: tradicions

Sant Boi, barca de

Deixa un comentari

(Sant Boi de Llobregat, Baix Llobregat)

Embarcació emprada per a transportar viatgers, mercaderies, vehicles i bestiar de riba a riba del Llobregat, en una de les principals vies de comunicació que unien Barcelona amb Tarragona i València i secundàriament amb Saragossa i Madrid.

Des del segle XVII, substituïa un antic pont fet al segle XIV i que fou conservat fins a la fi del segle XVI. El peatge era cobrat pel municipi barceloní; el 1715, amb la Nova Planta, la seva explotació passà a les mans del patrimoni reial.

Amb l’obertura, l’any 1769, del pont de Molins de Rei, la seva utilització decaigué, a causa de la desviació del trànsit pel port, i esdevingué d’interès únicament local. Perdurà fins a mitjan segle XIX, que fou construït el pont de Sant Boi.

Romancerillo Catalán

3 Respostes

(Barcelona, 1882)

Col·lecció de cançons tradicionals catalanes. Publicada per Manuel Milà i Fontanals, la més completa i la més seriosa de les aparegudes a Catalunya al segle XIX.

Consta com a segona edició de les Observaciones sobre la poesía popular, con muestras de romances catalanes inéditos (1853), bé que amplia enormement el nombre de cançons transcrites -sovint amb múltiples variants- o resumides. Milà volia completar-la amb un segon volum teòric, que no arribà mai a aparèixer.

El 1896 hom canvià la portada d’alguns exemplars de l’edició del 1882, fent-los constar com a volum VIII de les Obres completes de Milà.

El 1926, Francesc Pujol i Joan Puntí publicaren, partint de notes inèdites de Milà, Observacions, apèndixs i notes al Romancerillo catalán de Manuel Milà i Fontanals.

Rescat de les Cent Donzelles, el

Deixa un comentari

(Bagà, Berguedà, 1431)

Llegenda recollida de la tradició oral en acta notarial, a petició dels freners de Barcelona que tenien sant Esteve per patró.

Segons aquesta, Galceran de Pinós, almirall de la flota catalana, prengué part en la conquesta d’Almeria (1147) i hi caigué presoner. Els sarraïns demanaren pel seu rescat 100.000 dobles d’or, 100 peces de brocat, 100 cavalls blancs, 100 vaques bragades i 100 donzelles.

El rescat fou reunit, però, abans que fos tramès, sant Esteve i sant Genís salvaren Galceran de Pinós i el seu company de la presó i els deixaren miraculosament en terres catalanes.

Fou inclosa per Tomic a les Històries e conquestes, així com pel pintor Tremulles a les pintures de la capella de Sant Esteve de la catedral de Barcelona.

quatre barres *

(Països Catalans)

Veure> Barres catalanes (senyal heràldic).

Puigpardines, Berenguer de

(Catalunya, segle XV)

Personatge imaginari.

Suposat senyor del castell de Puigpardines, al vescomtat de Bas, prop de Sant Privat, presentat com a autor d’una fantasiosa crònica d’interès nobiliari, titulada Sumari d’Espanya, que vol aparèixer com a escrita per inducció del comte Ramon Arnau Berenguer, que caldria identificar amb Ramon Berenguer III (1093-1131), i que en realitat fou redactada vers la fi del segle XV.

Pessebre, El

(Prada, Conflent, 1943 – 1958)

Oratori amb música de Pau Casals i text de Joan Alavedra. Escrit per a solistes, cor i orquestra, fou estrenat a Acapulco (Mèxic) el 17 de desembre de 1960.

Des del 1962 ha estat interpretat a les principals ciutats de tots els continents com una crida a la pau i a la fraternitat entre els pobles.

Foren significatives les estrenes a la seu de les Nacions Unides el dia de l’ONU de 1963, la de Sant Miquel de Cuixà, en la proclamació de Pau i Treva de Déu, l’any 1966, la de Barcelona el 1967, i la presentació a Montserrat l’any 1971.

És la partitura catalana més difosa mundialment. Ha estat enregistrada en discs a partir de l’any 1974.

els Pastorets

Pastorets, els

(Països Catalans)

Entremès o drama popular en què es representa l’adoració de Jesús pels pastors; hom l’anomena pastorells a Mallorca i a Menorca. Constitueix el gruix més important de les peces conegudes del teatre del cicle nadalenc (misteri).

Prescindint d’algun fragment anterior del Principat, cal tenir en compte sobretot cinc consuetes mallorquines per a la nit de Nadal de la fi del segle XVI, compostes de diversos elements: hi ha, per exemple, reminiscències de l’ordo prophetarum o processó dels profetes del drama litúrgic llatí, la representació de la Sibil·la i l’emperador, i nadales més o menys populars, al costat de la representació pròpiament dita dels pastorells, d’un to ingenu i a vegades un xic irreverent i tot.

Aquesta barreja persistí durant els segles següents tant al Principat com a Mallorca. A la fi del segle XVIII Ignasi Plana escriví uns Pastorets que obtingueren un gran èxit; aquests, i altres d’anònims, foren representats anualment a tot el Principat durant la primera meitat del segle XIX (foren tradicionals, sobretot, les representacions de Mataró).

Ja avançat el segle XIX Frederic Soler els incorporà a la tradició culta. Lluís Millà, Francesc d’A. Picas i especialment Josep M. Folch i Torres fixaren el gènere i li donaren els trets que manté en l’actualitat.

ou com balla, L’

(Barcelona, inicis segle XIX – )

Costum propi del dia de Corpus.

Consisteix a fer sostenir un ou buit damunt l’aigua del brodador del claustre de la seu de Barcelona, i més modernament, del del pati de la casa de l’Ardiaca.

Otger Cataló

(Catalunya, segle VIII)

Personatge fabulós de la reconquesta de Catalunya que se suposa vivent al segle VIII.

Segons la llegenda, vingué de Gascunya acompanyat dels nou barons de la fama (Dapifer de Montcada, Galceran Grau de Pinós, Hug de Mataplana, Iot Guillem de Cervera, Grau o Guillem de Cervelló, Pere Grau Alemany, Ramon d’Anglesola, Gispert de Ribelles i Berenguer d’Erill) i al capdavant d’un exèrcit de 25.000 homes, que reconquerí la terra catalana.

Otger morí al setge d’Empúries, i d’ell s’originà la nissaga dels comtes de Barcelona.

La llegenda, d’origen erudit, pretenia explicar la reconquesta sobre la participació franca, i alhora explicar l’origen del mot català, que es remuntava als Camps Catalàunics prop d’on fou derrotat Àtila i que erròniament se suposaven prop de Tolosa.

Ós, ball de l’

(Catalunya)

Ball molt primitiu del Pirineu, que representa la caçera i l’afaitat de l’ós.

De caràcter carnavalesc, es balla des del Pallars al Vallespir.

Alguns dels seus episodis són acompanyats de flabiol.