(Alfara de Carles / Tortosa, Baix Ebre)
Contrafort (792 m alt) nord-oriental del Caro, sobre el poble dels Reguers.
S’hi forma el barranc del Farrúbio, que aflueix a l’Ebre per l’esquerra, prop del raval de Crist.
Entrant de la mar, al nord del delta de l’Ebre, davant la badia de l’Ampolla, al litoral de l’illa de la Mar, d’uns 6 km de llargada per 3 d’amplada màxima.
Abans de formar-se la península era famós per haver acollit un cert tràfic marítim (des de finals del segle XIII era conegut com un dels bons ports catalans), però a la segona meitat del segle XIX ja quedà inutilitzat per les mateixes terres al·luvials que han format l’actual punta del Fangar.
(ant: el Coll de l’Alma) Santuari de la Mare de Déu del Coll de l’Alba, al coll de l’Alba, on passa l’antiga via romana de Tortosa a Tarragona.
És una construcció gòtica (1442) amb un característic atri d’arcs apuntats, restaurat, i un absis amb sis mènsules esculpides.
(Alfara de Carles / Tortosa, Baix Ebre)
Altiplà estructural (1.326 m alt) dels ports de Beseit, situat a l’oest del Caro i estès pels dos termes. Els cims formen un pla suaument inclinat al nord-oest, solcat pel barranc de la Paridora, capçalera del riu d’Algars.
L’aïllen un escarpat vessant damunt la vall de la Figuera, al sud, i el congost de les Gúbies (a la conca del Regatxol), a l’oest, mentre que, cap al nord, la calma superior desapareix, fragmentada per la xarxa hidrogràfica.
El rocam és carstificat i origina l’ampla cova Cambra, a l’est. És coberta per espesses pinedes (bosc de Catí).
(anterior: Mas de Roig, o el Lligallo del Roig) Caseriu, prop de l’antiga torre de la Granadella, al terme de la qual pertany, emplaçat al llarg de la carretera de Tortosa a la Cava.
(el Perelló / Tivenys / Tortosa, Baix Ebre)
Contrafort meridional (767 m alt) de la serra de Cardó (o de les Nines), a la qual s’uneix per la serra del Boix; és termenal dels tres municipis.
(o Camp-redó) Poble, situat a la plana regada de l’esquerra de l’Ebre.
L’antiga torre de Campredó (segle XIV), tenia, juntament amb la de Carrova (a l’altra banda del riu), una funció defensiva damunt el curs de l’Ebre.
El 1972 s’inicià la construcció del polígon industrial Baix Ebre.
(o de Baix) Estany litoral, enclòs a l’illa de Buda, situat entre el Calaix Gran i el cordó litoral sorrenc.
Illa al·luvial de 6 km de longitud, a l’extrem oriental del delta de l’Ebre, limitada per les goles de Llevant i de Migjorn, de forma triangular; el cap de Tortosa (extrem oriental) ha avançat durant algun període fins a 10 m anuals: el far de Buda, construït el 1862 al cap mateix, n’és actualment a més de mig quilòmetre.
A l’interior hi ha les llacunes del Calaix Gran (o de Dalt), del Calaix de la Mar (o de Baix) i la bassa de Pradot. També s’hi troba una caseria formada al voltant de l’església de Buda.
Conreus d’arròs mitjançant el canal de Buda i important zona de pas d’ocells migradors. Reserva integral dins del parc natural del Delta de l’Ebre.
(ant: el Masos de Bítem) Poble (19 m alt), a l’esquerra de l’Ebre, 4 km al nord de la ciutat. Una part de les terres són regades pel canal de l’esquerra de l’Ebre.
El 1134 fou donat pel comte Ramon Berenguer IV de Barcelona al bisbe i als canonges de Tortosa.
L’església parroquial és dedicada a la Mare de Déu de l’Oliva.
Dades dels Països Catalans 