Arxiu d'etiquetes: Tortosa (geo)

Gènova, illa de -Baix Ebre-

(Tortosa, Baix Ebre)

Illa de l’Ebre, dita també illa de Sant Llorenç, que hi havia davant Tortosa, on actualment hi ha el barri de Ferreries.

El 1149 Ramon Berenguer IV de Barcelona, com a compensació a l’ajuda rebuda dels genovesos en la seva conquesta, els donà una tercera part de Tortosa i dues terceres parts de l’illa al capítol de San Lorenzo de Gènova. L’any següent els genovesos donaren a llur catedral l’altra tercera part que els correspongué i el 1289 el bisbe de Tortosa comprà l’illa al capítol de Gènova. El capítol genovès poblà l’illa i hi fou creada la parròquia de Gènova.

A la fi de l’edat mitjana l’illa restà unida a la vora dreta de l’Ebre.

Fullola, la

(Tortosa, Baix Ebre)

Despoblat i antic terme, al sector meridional de la serra del Boix, on neix el barranc de la Fullola, que davalla vers el port del Fangar i forma el límit oriental del terme de Tortosa.

Ferreries -Baix Ebre-

(Tortosa, Baix Ebre)

Raval, a la dreta de l’Ebre, davant el nucli urbà. Els ravals de la Creu i el de Sant Vicent hi són inclosos.

Era una antiga illa (illa de Gènova), actualment soldada a la riba dreta del riu.

El nom es deu a les foneries de ferro i de metall, que encara hi persisteixen, i potser als ferrers establerts prop dels hostals extramurs, que són citats ja per Cristòfor Despuig el 1577.

Hi havia l’antic convent trinitari de Sant Blai. Ha estat molt perjudicat en tots els setges que hi ha hagut a la ciutat.

Farrúbio, el

(Alfara de Carles / Tortosa, Baix Ebre)

Contrafort (792 m alt) nord-oriental del Caro, sobre el poble dels Reguers.

S’hi forma el barranc del Farrúbio, que aflueix a l’Ebre per l’esquerra, prop del raval de Crist.

Fangar, port del -Baix Ebre-

(Tortosa, Baix Ebre)

Entrant de la mar, al nord del delta de l’Ebre, davant la badia de l’Ampolla, al litoral de l’illa de la Mar, d’uns 6 km de llargada per 3 d’amplada màxima.

Abans de formar-se la península era famós per haver acollit un cert tràfic marítim (des de finals del segle XIII era conegut com un dels bons ports catalans), però a la segona meitat del segle XIX ja quedà inutilitzat per les mateixes terres al·luvials que han format l’actual punta del Fangar.

Coll de l’Alba, santuari del

(Tortosa, Baix Ebre)

(ant: el Coll de l’Alma)  Santuari de la Mare de Déu del Coll de l’Alba, al coll de l’Alba, on passa l’antiga via romana de Tortosa a Tarragona.

És una construcció gòtica (1442) amb un característic atri d’arcs apuntats, restaurat, i un absis amb sis mènsules esculpides.

Catí, mola de

(Alfara de Carles / Tortosa, Baix Ebre)

Altiplà estructural (1.326 m alt) dels ports de Beseit, situat a l’oest del Caro i estès pels dos termes. Els cims formen un pla suaument inclinat al nord-oest, solcat pel barranc de la Paridora, capçalera del riu d’Algars.

L’aïllen un escarpat vessant damunt la vall de la Figuera, al sud, i el congost de les Gúbies (a la conca del Regatxol), a l’oest, mentre que, cap al nord, la calma superior desapareix, fragmentada per la xarxa hidrogràfica.

El rocam és carstificat i origina l’ampla cova Cambra, a l’est. És coberta per espesses pinedes (bosc de Catí).

Cases de Roig, les

(Tortosa, Baix Ebre)

(anterior: Mas de Roig, o el Lligallo del Roig Caseriu, prop de l’antiga torre de la Granadella, al terme de la qual pertany, emplaçat al llarg de la carretera de Tortosa a la Cava.

Cantdelgall, morral del

(el Perelló / Tivenys / Tortosa, Baix Ebre)

Contrafort meridional (767 m alt) de la serra de Cardó (o de les Nines), a la qual s’uneix per la serra del Boix; és termenal dels tres municipis.

Campredó

(Tortosa, Baix Ebre)

(o Camp-redó)  Poble, situat a la plana regada de l’esquerra de l’Ebre.

L’antiga torre de Campredó (segle XIV), tenia, juntament amb la de Carrova (a l’altra banda del riu), una funció defensiva damunt el curs de l’Ebre.

El 1972 s’inicià la construcció del polígon industrial Baix Ebre.