(Torroella de Montgrí, Baix Empordà, 5 març 1853 – Pals, Baix Empordà, 2 agost 1918)
Agricultor. A la tornada de Cuba, on aplegà una fortuna notable, introduí el conreu de l’arròs a l’Empordà.
L’any 1909, després d’un seguit d’enfrontaments amb el seu adversari polític, el comte de Torroella de Montgrí, contrari al conreu de l’arròs, va dirigir una campanya a través de la comunitat de regants de la sèquia del Molí de Pals, i n’aconseguí l’autorització definitiva.
(Torroella de Montgrí, Baix Empordà, 17 juny 1804 – Riudaura, Garrotxa, 1 maig 1863)
Metge. Es doctorà a Montpeller. Fou metge administrador de l’hospital de Sant Jaume d’Olot.
És autor, entre altres treballs, de Descripción de la enfermedad epidémica observada en Olot en 1846 i d’Ensayo topográfico-filosófico-médico o sea reseña circunstanciada de la localidad y los habitantes de la M.I.V. de Olot (1849).
Morí en ple exercici de la seva professió a conseqüència d’una epidèmia de tifus.
(Torroella de Montgrí, Baix Empordà)
Antic priorat (Santa Maria de Càrcer), del monestir d’Amer, en un turó, a 2 km de la mar, a l’Estartit.
És esmentat ja el 844; rebé el nom de Sant Pere (889) o de Sant Pere i Santa Maria (1187) de Càrcer, bé que popularment era conegut com a Santa Maria de la Mar.
Al començament del segle XV era quasi derruït; actualment és una ermita coneguda amb el nom de Santa Maria dels Massos.
(Torroella de Montgrí, Baix Empordà, 23 març 1908 – Girona, 2 juliol 1980)
Músic. Instrumentista de la cobla L’Art Gironí, fou un dels fundadors de la cobla Girona (1925), de la qual assumí la direcció l’any 1933 i a la qual afegí un nou instrument, el fiscorn baix de quatre pistons.
Entre les moltes sardanes que va compondre (més de 400) cal ressaltar Ninetes del Pont Major, Aires del Ter, Flor Selvatana, Novembre, Maria Mercè, Clemència, Joaquima i Marta.
(l’Estartit, Baix Empordà, 27 octubre 1900 – Buenos Aires, Argentina, 16 gener 1977)
Gravador. Traslladat de petit amb la seva família a Buenos Aires, fou nacionalitzat argentí.
Estudià per propi impuls pintura i dibuix, però no trigà a lliurar-se de ple al gravat, dins una estètica propera al superrealisme. Des del 1929 exposà als salons argentins i ha obtingut premis arreu del món.
És autor de diverses edicions de gravats i de publicacions, com Gravat català al boix (Méxic 1947), Técnica del grabado al buril (Mèxic 1948).
(Torroella de Montgrí, Baix Empordà, 26 novembre 1846 – Madrid, 1910)
Enginyer agronomista. Fou fundador i redactor de la “Revista de Montes” (1877-88).
S’interessà pel problema de les dunes del golf de Roses i n’aconsellà la repoblació de pins el 1898. També treballà per a la millora de l’alzina surera.
Fou membre de nombroses societats i president de la Real Sociedad Española de Historia Natural.
(Torroella de Montgrí, Baix Empordà, 19 gener 1885 – 6 gener 1962)
Músic de cobla i compositor de sardanes. A 15 anys començà a tocar el trombó a la cobla de La Lira, i als 18 anys ingressà a la cobla Els Montgrins, de Torroella de Montgrí, i en fou director a partir del 1909.
A les seves primeres sardanes, de melodia agradable i ingènua Esperança i Cants de maig, seguiren les cèlebres L’anell de prometatge, Llevantina, El Saltiró de la sardina, Angelina, Girona aimada, Continuïtat, La sardina encara salta, Torroella vila vella, Record de Calella, etc, totes de retenció fàcil.
La seva tècnica elemental i la simplicitat de les melodies el convertiren en el compositor de sardanes més popular i alhora més discutit, a causa del discret valor musical de la seva obra. Deixà escrites 105 sardanes.
Dades dels Països Catalans 