Arxiu d'etiquetes: torres

Campanitx, cap de

(Santa Eulària des Riu, Eivissa)

(o d’en Valls)  Cap de la costa oriental de l’illa, davant la de Tagomago, entre el cap Roig i la punta d’en Valls.

Format per un promontori de 135 m d’alt, on el 1763 s’hi aixecà la torre de Campanitx, restaurada el 1982.

Calobra, sa

(Escorca, Mallorca Tramuntana)

Llogaret, situat al fons d’una vall propera a la costa, on la cala de sa Calobra s’obre entre els dos morros de ses Felles i de sa Vaca.

A l’extrem oriental hi ha la desembocadura de l’engorjat torrent de Parets, i al centre, la torre de sa Calobra (o des Bosc, o de Penya Roja), edificada el 1596.

Hi ha l’església de Sant Llorenç de Sa Calobra (segle XIII), al coll que comunica aquesta vall amb la de Tuent, llogaret al qual també servia.

Calaforra, la

(Elx, Baix Vinalopó)

Torre angular, una de les quatre encara subsistents de les muralles islàmiques de la ciutat.

Talteüll (Rosselló)

Municipi del Rosselló (Catalunya Nord): 53,47 km2, 105 m alt, 878 hab (2013)

(ant: Taltevull, fr: Tautavel) Situat al massís de les Corberes i a la serra de Talteüll (518 m alt), a la vora del Verdoble, afluent de l’Aglí, al nord-oest de la comarca, al límit amb Occitània i la Fenolleda.

Economia agrícola: vora el riu s’estenen els conreus de regadiu, destinats a verdures i fruiters (albercocs); els de secà es destinen a la viticultura, que ocupa la major part de les terres conreades. Explotació de pedreres.

El poble és situat a l’esquerra del Verdoble, al voltant de l’església parroquial i on destaquen la torre de Talteüll (segle XIV) i restes de l’antic castell de Talteüll (esmentat ja el 1011). Museu de la Prehistòria.

A la serra de Talteüll hi ha la cova de l’Aragó, on s’han trobat importants restes humanes del Paleolític inferior (l’home de Talteüll).

El municipi comprèn també la capella i antic poble de Santes Puelles.

Cabrils -Conflent-

(Aiguatèbia i Talau, Conflent)

Masia (872 m alt), situada prop d’Orellà, a la dreta del riu de Cabrils, que neix al vessant meridional del pic de Madres i, després de rebre per la dreta les rieres de Ralleu i dels Pujols, desemboca a la Tet per la dreta, conjuntament amb la riu d’Évol, a Oleta. Una llegenda molt popular al Conflent fa el papa sant Lli fill d’aquesta masia.

La vall de Cabrils (antigament anomenada la vall del Feu) comprèn els llocs de Talau, Aiguatèbia, Censà, Ralleu, Cauders de Conflent, Turol, Guixà i Celrà; aquesta vall, juntament amb la d’Évol, forma les Garrotxes de Conflent.

Al costat d’una capella dedicada a sant Gabriel hi ha la torre de Cabrils.

Silla (Horta)

Municipi de l’Horta (País Valencià): 25,03 km2, 8 m alt, 18.570 hab (2015)

Situat a ponent de l’Albufera, al sud de València.

Es conrea gran part de la superfície. El regadiu aprofita aigües derivades de la reial sèquia del Xúquer i produeix arròs, hortalisses, moresc i cítrics; al secà es conreen garrofers i oliveres. Avicultura. El sector industrial ha pres gran rellevància fins a convertir el municipi en un dels més industrialitzats de tota l’Horta: indústria química, alimentària (licors), paperera, de joguines tèxtils, metal·lúrgiques i de materials per a la construcció. Notable ascens demogràfic en el període 1960-80.

La vila és en un nus de comunicacions. Església parroquial de la Mare de Déu dels Àngels (segle XVIII). A llevant de la població hi ha el port de Silla, per a les barques de pesca.

Antiga torre de Silla. Fou centre de la comanda de Silla, que passà a l’orde de Montesa.

Enllaç web: Ajuntament

Blanc, cap -Mallorca-

(Llucmajor, Mallorca Migjorn)

Cap de la costa, situat on comença a obrir-se la badia de Palma de Mallorca, al sud-est d’aquesta ciutat.

A uns 3 km vers l’interior hi ha la possessió d’es Cap Blanc; on el 1587 fou bastida la torre d’es Cap Blanc, cònica.

Montner (Rosselló)

Municipi del Rosselló (Catalunya Nord): 10,98 km2, 125 m alt, 311 hab (2012)

Situat a la vall de l’Aglí, a les Corberes del Rosselló, entre el pla d’Estagell i el puig de Montner (507 m alt), a l’est del coll de la Batalla; drenat pel torrent de la Brossa i pels seus afluents, i que aflueix a l’Aglí per la dreta (constituí des del tractat de Corbeil -1258- la frontera franco-catalana).

La vida econòmica del municipi es basa en el conreu de la vinya i l’elaboració de vins d’aperitiu i de vi amb denominació d’origen controlat de Costes de Rosselló, activitats que han donat lloc a una cooperativa vinícola; també hi ha conreus d’arbres fruiters i d’hortalisses.

El poble, que agrupa tota la població del municipi, és troba al límit del pla i del sector muntanyós del municipi.

Dins el terme, al puig de Montner, hi ha les restes de l’antiga torre de Montner (bastida a l’alta edat mitjana i subsistent encara el segle XVI) i el santuari marià de la Força-ral, bastit damunt les ruïnes del castell de la Força-ral.

Bellver, torre de -Plana Alta-

(Orpesa, Plana Alta)

Antiga torre de defensa, situada a la costa, damunt un dels contraforts de la serra d’Orpesa, prop del límit amb el terme de Benicàssim.

Prop de la torre i dins aquest darrer terme hi ha les platgetes de Bellver; en aquest indret ha estat creada la important urbanització de les Platgetes.

Bell-lloc, torre de -Rosselló-

(Sant Llorenç de la Salanca, Rosselló)

Antiga torre de defensa de la costa, situada a l’esquerra i prop de la desembocadura de l’Aglí, al límit amb el terme del Barcarès.

Actualment és un mas anomenat la Torre.