(Milà, Itàlia, 1625 – 1637)
Títol concedit a Albert Dameto i Cotoner, senyor de l’honor de Bellpuig (Artà) i de Banyuls, a Mallorca.
Fou suprimit a la seva mort i convertit en marquesat de Bellpuig.
(Sicília, Itàlia, segle XVI – )
Títol senyorial concedit el 1561 a Carlo Tagliavia e d’Aragona, més conegut com a Carles d’Aragó i Tagliavia, segon marquès de Terranova. Passà el 1692 als Pignatelli, ducs de Monteleone.
El marquesat de Terranova havia estat concedit el 1530 al pare del primer duc, Giovanni Tagliavia e d’Aragona, i a la seva muller Antònia Comtessa d’Aragó, barons de Terranova.
La baronia de Terranova pertangué als Aragó, barons d’Àvola.
(Canàries, segle XIX – )
Títol concedit el 1887 al capità general Valerià Weyler i Nicolau.
Continua en la mateixa família.
(País Valencià, segle XVIII – )
Títol concedit el 1767 a Josep Vicent Ramon i Cascajares, regidor de València, comte consort de Ripalda.
Passà als Agulló i als Pascual de Quinto.
(País Valencià, segle XVII – )
Títol concedit el 1663 a Ausiàs Crespí de Valldaura i Boïl de la Scala, senyor de l’Alcúdia de Crespins, del castell de Penya-roja o de Sumacàrcer i de la baronia de Sumacàrcer, que havia estat vinculada el 1321 pel seu avantpassat Jaume Crespí, jurat de València i senyor de Sumacàrcer i l’Alcúdia.
Continua en la mateixa família.
(País Valencià, segle XIX – )
Títol concedit el 1803, amb grandesa d’Espanya, a Manuel de Godoy y Álvarez de Faria.
Ha passat als Rúspoli.
(País Valencià, segle XVIII – )
Títol concedit el 1791 a Felip Amorós i Darder (mort el 1806) en representació de la seva muller Teresa Sotelo, morta el 1805. Passà (1892) als Sousa i es troba vacant.
El cinquè marquès, el contraalmirall Carles Sousa i Álvarez (València, 1862 – 1937), fou alcalde de València durant la Dictadura de Primo de Rivera.
(País Valencià, segle XVII – )
Títol senyorial concedit el 1688 a Lucrècia Lladró de Pallars i de Silva, comtessa de Sinarques, morta sense fills el 1729, sobre la seva baronia de Sot de Ferrer, la qual havia passat als Lladró de Pallars per enllaç amb els Ferrer.
Passà als Trenor, marquesos de Cerdanyola.
(Mallorca, segle XVIII – )
Títol concedit el 1770 a Miquel de Vallès-Reus de Solleric i Orlandis. El 1783 li fou annexada la grandesa d’Espanya honorària. Per la seva mort sense fills, la successió passà al seu nebot Pere Joan Morell de Pastorix i de Vallès, cavaller de Calatrava. En l’actualitat es troba vacant.
El 1763 Miquel Vallès-Reus féu construir una residència urbana a Palma de Mallorca, dita palau del marquès de Solleric (o can Morell). Hi sobresurten la façana del Born, on es conjuga la tradició constructiva mallorquina amb un elegant estil rococó Lluís XV, i l’escala imperial del pati, que porta a una logia de fi classicisme.
Dades dels Països Catalans 