(Mallorca, segle XIX – )
Títol concedit el 1878 a Modesta Menéndez y Goicuria, vídua del brigadier José Laureano Sanz y Posse, en atenció als fets militars d’aquest.
Continua en els Sanz.
(Mallorca, segle XIX – )
Títol concedit el 1878 a Modesta Menéndez y Goicuria, vídua del brigadier José Laureano Sanz y Posse, en atenció als fets militars d’aquest.
Continua en els Sanz.
(País Valencià, segle XV – segle XVII)
Títol concedit el 1476 per Joan II el Sense Fe al seu cosí l’infant Enric d’Aragó i de Pimentel, que fou lloctinent de València. El seu fill Alfons d’Aragó (mort 1563) el succeí en el ducat. Es casà amb Joana (I) de Cardona i va ésser cabdill dels reialistes a la Germania.
El seu nét Enric d’Aragó i Cardona (mort 1640), sisè duc de Sogorb, va ésser virrei i capità general de Catalunya. El 1670, en morir el setè duc de Sogorb, aquest ducat es va refondre amb la casa ducal de Medinaceli.
(País Valencià, segle XVI – )
Títol senyorial concedit el 1597 a Jaume Ceferí Lladró de Pallars, vescomte de Xelva i senyor de Sinarques.
Després d’un plet, originat el 1655 a la mort sense fills mascles del tercer comte, passà a una altra línia dels Lladró, i, a l’extinció d’aquesta (1670), passà als Sabata de Calataiud, comtes de Real i després als Azlor de Aragón, ducs de Vilafermosa i als Silva, ducs de Miranda.
(Sardenya, Itàlia, segle XVII – )
Títol concedit el 1632 a Josep Satrilles i de Castellví, sobre el lloc de San Leonardo de Siete Fuentes, prop de Santa Lussurgia.
Passà als Aimeric, comtes de Villamar.
(Sardenya, Itàlia, segle XVI)
Títol concedit el segle XVI a Jeroni de Cervelló i Piccolomini de Siena (mort després del 1628), comte de Sèdilo.
(País Valencià, segle XVIII – )
Títol concedit el 1705, per Felip V de Borbó, a Vicent Boïl de la Scala, baró de Manises.
Passà als Maldonado, comtes de Villagonzalo.
(Nàpols, Itàlia, segle XV)
Títol senyorial concedit el 1464 a Antoni de Centelles i Ventimiglia, marquès de Cotrone, conegut també com a Antoni de Ventimiglia.
(Illes Balears, segle XVII – )
Títol concedit el 1623 a Pere Ramon de Safortesa i de Vilallonga, baró de Santa Margalida i d’Hero.
El succeí el seu fill Ramon de Safortesa i de Pacs-Fuster, conegut com el Comte Mal, a la mort del qual, sense fills, el 1694, passà als Rocafull-Rocabertí, comtes de Peralada, i als Ferrer de Santjordi.
(Sicília, Itàlia, segle XVII)
Títol concedit el 1700, per Carles III de Catalunya al regne de Sicília, al senador Ponç de Vallguarnera i de Santacoloma, nét del primer príncep de Vallgornera.