(Sardenya, Itàlia, segle XVIII)
Títol concedit el 1701 a Josep de Satrilla i Vico, comte de Villaralto i cavaller d’Alcántara, natural de Càller.
Villaclara, marquesat de
1 Resposta
Arxiu d'etiquetes: títols nobiliaris
Villacidro, marquesat de
(Sardenya, Itàlia, segle XVII – )
Títol concedit el 1626 a Antonio Brondo i Ruescas, primer comte de Sierramagna.
Passà als Crespí de Valldaura, comtes de Sumacàrcer.
Vilatorques, marquesat de
(Torques, Alt Palància, segle XVII – )
Títol concedit el 1680 a Josep de Castellví Coloma d’Alagó, sobre el lloc de Torques.
Passà als Osorio, comtes de Cervelló, i als Falcó, marquesos d’Almonesir.
Vila-Paterna, comtat de
(Paterna, Horta, segle XVIII – )
Títol concedit el 1746, sobre la vila, a Antonio Pando y Bringas, ministre del Consell d’Hisenda i cavaller de Calatrava.
Passà als Samaniego, vescomtes d’Armeria, i als Álvarez de Toledo, marquesos de Martorell.
Vilanova, comtat de la
(País Valencià, segle XVII – )
Títol concedit el 1628 a Joan Vallterra de Blanes i de Ribelles, baró de Torres Torres, de Canet i de Vilanova, senyor de Montant, Montanejos, la Font de la Reina, Algímia i Alfara.
Passà als Castellví, marquesos de Làcon.
La baronia de la Vilanova havia estat vinculada, prèvia facultat reial, per l’avi-cinquè del primer comte, Joan de Vallterra.
Vilamar, comtat de
(Sardenya, Itàlia, segle XVII – )
(o de Villa Mara) Títol concedit el 1643 a Ignasi d’Aimeric i Camí, senyor de Villa Mara i Arbaci (Sardenya) i cavaller de Calatrava.
Continua en la mateixa família.
Vilallonga, comtat de
(País Valencià, segle XVII)
Títol concedit el 1603 a Pere Franquesa i Esteve, senyor de Vilallonga. el succeí el seu fill Martí de Franquesa i Gabriel, cavaller de l’orde de Sant Jaume i comanador de Castellanos al de Calatrava, que morí sense fills.
En succeir-lo el seu renebot Pere Josep Civerio i Pasqual de Bonança li fou canviada la denominació per la de comtat de Vilafranquesa.
Vilafranquesa, comtat de
(País Valencià, segle XVII – )
Nom que prengué el comtat de Vilallonga (1628) en ésser posseït per Pere Josep Civerio i Pasqual de Bonança.
Passà als Sabata de Calataiud, que obtingueren l’annexió de la grandesa d’Espanya el 1788, als Carròs, comtes de Cirat, i als Martínez de Pisón.
Vilafranca, marquesat de
(Illes Balears, segle XVIII – segle XIX)
Títol concedit el 1708, pel rei-arxiduc Carles III, al noble mallorquí Francesc Sureda de Santmartí i de Safortesa, cavaller de Calatrava, sobre la seva possessió o baronia de Sant Martí d’Alenzell. Fou confirmat el 1760 al seu nét, Salvador Sureda de Santmartí i Cotoner, regidor perpetu de Palma de Mallorca i diputat per les Balears.
El 1820 li fou canviada la denominació per la de marquesat de Casa Desbrull al tercer titular, Antoni Desbrull i Boïl d’Arenós, cavaller de Sant Joan, i passà als Villalonga.
Verger, marquesat del
(Illes Balears, segle XVIII – )
Títol concedit el 1708, pel rei-arxiduc Carles III, al noble mallorquí Tomàs Burguès de Safortesa i d’Olesa, diputat de Mallorca i cavaller d’Alcántara, sobre la seva propietat del verger de Vinagrella.
Continua en la mateixa família.
Dades dels Països Catalans 