(Catalunya)
Veure> comtat de Bergara (títol concedit el 1847).
(Catalunya)
Veure> comtat de Bergara (títol concedit el 1847).
(País Valencià, segle XVIII – )
Títol concedit el 1707 a Manuel Mercader i de Calataiud pel rei-arxiduc Carles III.
Fou rehabilitat el 1916 per Antoni de Mercader i Vallier, fill del marquès de Malferit, amb la denominació de marquesat de la Vega de València.
(País Valencià, segle XVIII)
Títol concedit el s XVIII, per l’emperador Carles III, a Jaume de Pinós (mort el 1754), conseller seu d’estat i mariscal de camp dels exèrcits imperials, el qual fou soterrat a Brno juntament amb la seva primera muller, la marquesa de Perles.
(País Valencià, segle XVIII – )
Títol concedit el 1716, per l’emperador Carles III, al noble valencià Pere Vallterra de Blanes i Borja.
Fou rehabilitat el 1920 pels Díez de Rivera.
(País Valencià, segle XX – )
Títol concedit, amb la grandesa d’Espanya, el 1921 a Enric Trènor i Montesinos, comte consort de Montornès, per raó de la seva tasca política i agrícola al País Valencià.
Continua en la mateixa família.
(País Valencià)
Veure> marquesat del Túria (títol atorgat pels carlins).
(Sicília, Itàlia, segle XVII – )
Títol concedit el 1626 a Francesc de Vallguarnera i del Carretto, comte d’Assaro.
Continua en la mateixa família.
(Catalunya, segle XIX)
Títol concedit el 1866, amb grandesa d’Espanya, a Raimund Güell i de Borbó, tinent de cavalleria i agregat militar a l’ambaixada d’Espanya a França, nebot del rei consort Francesc d’Assís, únic titular.
(País Valencià, segle XVIII – )
Títol concedit el 1799 a Vicent Merita i Albornoz, regidor perpetu de València.
Passà als Rovira.
(País Valencià, segle XX – )
Títol atorgat el 1909, a Tomàs Trènor i Palavicino, tinent coronel d’artilleria, diputat a corts i president de l’Ateneu Mercantil, pels seus mèrits com a organitzador i iniciador de l’Exposició Nacional de València del 1909, en la qual arruïnà la seva empresa Trènor i Companyia.
Continua en la mateixa família.