(Ribera Alta, segle XVI – )
Títol concedit el 1568 al cavaller Miquel de Salvador, senyor d’Antella, Rafalet i la Xarquia.
Passà a les famílies Dassió, Ferrer de Pròixida, Peres de Calataiud, Roca, Ortís de Rodrigo i Rovira.
(País Valencià, segle XVII – )
Títol concedit el 1604 a Ferran Pujades de Borja, sisè senyor d’Anna (Canal de Navarrés).
Passà a les famílies Coloma, Arias-Dávila, Centurión, Osorio i Falcó.
Pere Andreu (Illes Balears, segle XVII, Nàpols, Itàlia, segle XVIII) Militar. Partidari de l’arxiduc Carles III, fou tinent coronel durant la guerra de Successió i hagué d’exiliar-se a Nàpols, on fou nomenat comte d’Andreu per l’emperador Carles.
Pere Andreu (Palma de Mallorca, 1802 – Inca, Mallorca, 1844) Advocat i pedagog. Alhora que estudiava lleis, fou professor de castellà a la càtedra creada per la diputació i així escriví una Gramática castellana (1823). Més important, però, fou la seva participació activa en la comissió de la Societat Econòmica d’Amics del País -a la qual havia ingressat el 1834- que promogué la substitució de la desapareguda Universitat Literària per la creació, el 1835, de l’Institut Balear.
(País Valencià, segle XIX – )
Títol concedit el 1865 a Clementina de Roncali y Díaz de Reguero, filla del comte d’Alcoi.
A la seva mort passà a la família Bertodano.
(País Valencià, segle XX)
Títol senyorial, atorgat el 1920 al diputat a Corts per Pego (Marina Alta) i subsecretari del ministeri del treball Josep Jorro i Miranda.
Castell. Assentat vora el palmerar, al vessant del riu Vinalopó. Construït el 1557 sobre les restes d’una fortificació anterior.
Pertanyé als marquesos d’Elx, títol que passà a la casa comtal d’Altamira.
Actualment està en perfecte estat de conservació i alberga el Museu Arqueològic Alejandro Ramos.
(Catalunya, segle XVIII – )
Títol senyorial, atorgat el 1736, per Carles VII de les Dues Sicílies, el futur Carles III de Borbó, al tinent general Antoni d’Alòs i de Rius.
Convertit en títol espanyol el 1864, continua dins la mateixa família.
(Ribera Alta, segle XX)
Títol senyorial, concedit el 1910 a Manuel Escrivà de Romaní i de la Quintana, desè comte de Casal, senyor d’Alginet.
La senyoria fou vinculada el 1549 per Jeroni de Cabanyelles, governador de València i ambaixador a França.
(País Valencià, segle XIX)
Títol senyorial creat el 1846 a sol·licitud de la milícia nacional d’Alcoi (Alcoià), per al tinent general Federico de Roncali y Ceruti, mort el 1857.
(País Valencià, segle XIX – )
Títol atorgat per Napoleó l’any 1812, a favor del mariscal francès Louis Gabriel Suchet, com a recompensa d’haver pres la ciutat de València (9 de gener de 1812); el títol fou confirmat el 1819.
Mort el mariscal Suchet el 1826, el seu fill Napoleon Suchet (1813-77) esdevingué segon duc de l’Albufera. El títol es conservat pels seus descendents.
Ensems amb el títol, Suchet adquirí la propietat del lloc, que conservà fins a la retirada dels francesos de València (5 de juliol de 1813).
Essent la fotja l’ocell més apreciat de l’Albufera, el mariscal Suchet fou anomenat popularment a València Duc de les Fotges.
Dades dels Països Catalans 