(País Valencià, segle XVII – )
Títol atorgat el 1686 a Alfons-Antoni Tous de Monsalve i Mesía de Figueroa, alcalde major de Sevilla i cavaller de Santiago.
El títol passà als Castilla, marquesos de la Granja, i als O’Neill (1847).
(Catalunya, segle XVIII)
Títol senyorial atorgat el 1746 a Josep Francesc d’Alòs i de Rius.
(Illes Balears, segle XVII – )
Títol, atorgat el 1637 a Albert Dameto i Quint.
Adoptat en lloc del de marquesat de Tornigo, en succeir al seu pare, propietari de l’antic monestir de Bellpuig, a Artà (Mallorca).
El títol passà als Satorres i als Alforno.
(estat espanyol, 1941 – 1993)
Títol amb el qual, des de la mort d’Alfons XIII de Borbó, ha volgut ésser denominat oficialment el seu fill i hereu Joan de Borbó i de Battenberg.
(País Valencià, segle XX – )
Títol concedit el 1922 a l’industrial valencià Serafí Romeu i Fages, diputat a corts i conseller del Banc d’Espanya.
El títol continua a la mateixa família.
Municipi del Baix Segura (País Valencià): 4,39 km2, 18 m alt, 3.791 hab (2014)
(cast: Benijófar) Situat a la zona de parla castellana del País Valencià, a l’horta d’Oriola. El Segura en limita el terme pel nord. Al sector oriental del terme hi ha pasturatges naturals, que són aprofitats per la ramaderia ovina.
La vida econòmica local es basa en l’agricultura, amb predomini creixent del regadiu (tarongers i hortalisses), gràcies a l’aprofitament d’aigües derivades del Segura, en detriment del secà (cereals, garrofers, vinya i olivera). Àrea comercial d’Oriola.
El poble, d’origen musulmà i que comprèn tota la població del municipi, es troba a la dreta del riu Segura. L’església parroquial, dedicada a sant Jaume, va ser destruïda el 1936 i ha estat edificada de nou.
El 1704 fou concedida la plena jurisdicció als descendents de Jaume Gallego-Fajardo i Satorre, i el títol de barons de Benijòfar.
(País Valencià, segle XIX – )
Títol senyorial, atorgat el 1879 a Lluís Roca de Togores i Roca de Togores, fill del primer marquès de Molins i duc consort de Béjar.
Continua dins la mateixa família.
(País Valencià, segle XVII – )
Títol concedit el 1611 a Francesc Rebolledo de Palafox i de Perellós-Pròixida, baró de Calp, Benissa, Cotes, Altea i Teulada.
El castell i la senyoria d’Ariza (Aragó) fou venut per Pere III el Cerimoniós, el 1381, a Guillem de Palafolls. El cinquè marquès Juan Antonio Rebolledo de Palafox i de Zúñiga fou elevat a la grandesa d’Espanya el 1721.
El títol passà als ducs d’El Infantado.
(Mallorca, segle XVIII – )
Títol concedit per Felip V de Borbó el 1717 a Marc Antoni de Cotoner i de Sureda-Vivot, últim senyor d’Ariany, jurat en cap del Regne de Mallorca i després regidor perpetu de Palma de Mallorca.
El títol continua a la mateixa família.
(País Valencià, segle XIX – )
Títol concedit el 1885 a Lluís Escrivà de Romaní i de Dusai, diputat a corts per Olot, descendent dels Sabata que compraren la baronia d’Argeleta el 1519 a Ximèn Peres d’Arenós.
Continua dins la mateixa família.
Dades dels Països Catalans 