(Sicília, Itàlia, segle XIV – )
Títol senyorial, concedit a Ramon de Peralta (mort el 1349).
Passà als Luna, ducs de Bivona, als Montcada, prínceps de Paternó (1619), i als Alvárez de Toledo (1727).
(Sicília, Itàlia, segle XIV – )
Títol senyorial, concedit a Ramon de Peralta (mort el 1349).
Passà als Luna, ducs de Bivona, als Montcada, prínceps de Paternó (1619), i als Alvárez de Toledo (1727).
(País Valencià, segle XVIII – )
Títol senyorial, concedit el 1796 a Josep-Vicent Talenç i Garrigues, de Carcaixent.
Passà als Tortosa i als marquesos de Montortal.
(Illes Balears, segle XIV)
Títol, concedit el 1349 per Jaume III de Mallorca a Aitó de Grimaldi, que fou l’únic que el portà.
(País Valencià, segle XVII – )
Títol, concedit el 1604 a Gaspar Mercader i Carròs, vuitè senyor de Bunyol, Setaigües, Iàtova, Alboraig, Mirabonell i Macastre (Foia de Bunyol) i batlle general del Regne de València.
El títol passà als Milà d’Aragó, als Roca, als Mercader i als Santonja, marquesos de Villagracia.
El vincle de Bunyol havia estat fundat el 1467 per Berenguer Mercader i Miró.
(País Valencià, segle XVII – )
Títol senyorial concedit el 1688 a Francesc Martínez de Vera i Bosc, senyor de Busot.
Passà als Bosc (1770), als Baillo de Llano, als Canicia i als Rojas.
La grandesa d’Espanya fou conferida el 1897 a Josep de Rojas i Galiano, diputat i senador.
(Borja, Aragó, segle XIV)
Títol concedit el 1366 per Pere III el Cerimoniós a Bertrand Du Guesclin sobre el castell de Borja.
(Vall de Cofrents, segle XIX – )
Títol confirmat el 1884 a Matilde de Frígola i Palavicino, filla dels barons de Cortes de Pallars, als quals havia estat originàriament lligada.
Ha passat als Feliu i als Ortenbach.
(Aragó, segle XVII – )
Títol concedit el 1630 sobre el cognom, a l’ambaixador Pere Boïl d’Arenós i Mercader, senyor del castell de Boïl, baró de Borriol i senyor d’Alfafar.
El títol passà als Marimon, marquesos de Cerdanyola, i als Arróspide.
(Ribera Alta, segle XVIII – )
Títol, atorgat l’any 1762 a Maria-Anna de Tàrrega-Sanç de la Llosa i de Roca, senyora de Benimeixís i de Senyera (Ribera Alta), vídua de Juan-Diego Verdes-Montenegro y Castro-Bahamonde.
La grandesa d’Espanya fou atorgada al seu nét, Antoni-Enric de Salaverd i Verdes-Montenegro Rodríguez de la Roca i Tàrrega, afegint a la denominació la de Sistallo (marquesat de Benimeixis i de Sistallo). El títol passà als de Pedro, i després als Iturralde.
(País Valencià, segle XVII – )
Títol, concedit el 1628 a Pere Eixarc de Bellvís Martorell i d’Íxar; amb aquesta concessió restà suprimit el comtat de Benavites, que havia estat concedit el 1624, amb jurisdicció damunt el lloc de Benavites (Camp de Morvedre).
El títol ha passat als Melgar, marquesos de San Juan de Piedrasalbas, i als Narváez, marquesos d’Espeja.