Arxiu d'etiquetes: Terra Alta

Pinell de Brai, el (Terra Alta)

7 Respostes

Municipi de la Terra Alta (Catalunya): 56,99 km2, 189 m alt, 1.012 hab (2017)

0terra_altaSituat entre les serres de Pàndols i de Cavalls, al nord-oest, i la de Valliplana, al sud-est, a l’extrem oriental de la comarca, al límit amb el Baix Ebre i la Ribera d’Ebre. Drenen el terme diversos barrancs, afluents de l’Ebre per l’esquerra, com el barranc del Pinell.

L’agricultura és de secà, amb predomini de la vinya, seguit dels ametllers i les oliveres. Ramaderia. Elaboració de vi. Notable celler cooperatiu modernista, obra de Cèsar Martinell, amb importants plafons de ceràmica de Xavier Nogués (1920-21). Explotació d’argila refractària. Àrea comercial de Tortosa. Acusà un màxim demogràfic el 1910 (2.007 h).

La vila és a l’esquerra del barranc del Pinell. Església parroquial de Sant Llorenç, barroca. El castell del Pinell, esmentat ja el 1153, pertangué als templers.

Enllaços web:  Ajuntament – Estadístiques

Horta de Sant Joan (Terra Alta)

15 Respostes

Municipi de la Terra Alta (Catalunya): 118,99 km2, 542 m alt, 1.189 hab (2016)

0terra_altaSituat entre els rius d’Algars i Canaleta, afluent per la dreta de l’Ebre, al vessant meridional de la serra de Pesells, al sud-oest de Gandesa, al límit amb el Matarranya. Relleu accidentat pels ports de Beseit, excepte la vall d’Horta, situada al nord de la vila. Boscos d’alzines, roures i pins.

Hi predomina l’agricultura de secà (principalment vinya i en segon lloc oliveres), base de l’economia local, hi ha una part de conreus de regadiu (horta), complementada per la ramaderia (porcina i aviram) i algunes activitats industrials derivades de l’agricultura, de la fusta i tèxtils. Cooperativa vinícola. Àrea comercial de Tortosa. La població, amb tot, ha disminuït des de l’inici del segle XX.

La vila, d’origen islàmic, és dalt d’un turó, s’hi destaquen la plaça Major, porticada, amb la Casa de la Vila, renaixentista, i l’església parroquial de Sant Joan Baptista. El castell d’Horta fou donat el 1177 als templers, que hi establiren la comanda d’Horta. Hi va residir, de jove (1898-99 i 1909), Pablo Picasso.

El municipi comprèn, a més, les ruïnes de l’antic convent franciscà de Sant Salvador d’Horta, les caseries dels Pesells i les Montcades i el despoblat de Ferres.

Enllaços web:  Ajuntament – Estadístiques

Gandesa (Terra Alta)

28 Respostes

Municipi i capital de la comarca de la Terra Alta (Catalunya): 71,15 km2, 363 m alt, 2.999 hab (2016)

0terra_alta

Situat al límit de la depressió de l’Ebre, al centre de la comarca i accidentat, al sud-est, per les serres de Pàndols i de Cavalls. Hi resten algunes hectàrees de bosc i pasturatges.

La vida econòmica local és la pròpia de la comarca, basada en el conreu de la vinya (que produeix l’anomenat vi de Gandesa), els cereals, l’olivera i els ametllers, i en les activitats industrials derivades (producció d’oli, vi i alcohol). Hi ha una cooperativa vinícola fundada el 1919. Altres petites activitats industrials i ramaderes (granges de pollastres, conills, gallines, etc) completen l’oferta econòmica. Àrea comercial de Tortosa. A partir del 1900 la població ha anat disminuint, amb uns mínims els anys 1960 i 1991.

La vila, que agrupa tota la població del municipi; es troba en un turó, prop de la serra de Pàndols. Hi destaquen l’església arxiprestal de l’Assumpció, de transició romànico-gòtica (segle XIII), monument històrico-artístic; la plaça porticada de l’Església; la casa senyorial dels barons de Purroi; la casa de la vila, del segle XV; l’edifici modernista de la cooperativa agrícola, i l’actual presó, antiga casa de la Castellania, amb elements dels segles XIII i XIV. Dins el terme hi ha el santuari i balneari de la Fontcalda.

Habitada primitivament pels ilercavons, se’n desconeix la possible població romana. Ocupada pels musulmans, fou reconquerida per Ramon Berenguer IV de Barcelona, el qual la concedí a l’orde dels templers, i, en dissoldre’s aquest (1312), passà a l’orde de l’Hospital. Sota el regnat de Pere III el Cerimoniós, s’hi celebrà un Parlament General (1337). Al segle XIX fou assetjada diverses vegades per les tropes carlines durant la primera guerra carlina, però no pogueren ocupar-la; aixó li valgué la concessió del títol de ciutat (1838).

Enllaços web: Ajuntament – Estadístiques – Cooperativa – Festa del Vi

Fatarella, la (Terra Alta)

8 Respostes

Municipi de la Terra Alta (Catalunya): 56,52 km², 487 m alt, 1.004 hab (2016)

0terra_alta

Situat a la depresió morfològica de l’Ebre, al límit amb la Ribera d’Ebre, al nord de Gandesa. El relleu és accidentat, al nord per la serra de la Fatarella. La part més muntanyosa del terme és ocupada per garriga, pasturatges i algunes clapes de pins.

Els recursos econòmics del municipi es limiten a l’agricultura de secà, els conreus principals són els ametllers, seguits de la vinya, els avellaners, les oliveres, l’ordi, llegums i patates. Àrea comercial de Móra d’Ebre.

La vila, d’origen islàmic, és a la falda de la serra de la Fatarella; s’hi destaquen el santuari de la Misericòrdia, antiga torre fortificada situada al sud del nucli, i l’església parroquial de Sant Andreu. La vila restà emmurallada fins al segle XVII.

Durant la guerra civil fou escenari dels successos coneguts com a fets de la Fatarella, i sofrí greus desperfects durant la batalla de l’Ebre.

Dins el terme hi ha l’església de Sant Bartomeu, gòtica, al poble de les Camposines.

Enllaços web:  Ajuntament – Estadístiques

Corbera d’Ebre (Terra Alta)

3 Respostes

Municipi de la Terra Alta (Catalunya): 53,09 km2, 337 m alt, 1.080 hab (2016)

0terra_alta(o Corbera de Terra Alta)  Situat a la zona de transició entre la serra de Cavalls i la plana de l’Ebre, a la vall alta del riu Sec. La superfície muntanyosa és coberta en bona part de pinedes i pasturatges.

La vida econòmica local es basa en l’agricultura, bàsicament de secà (vinya, oliveres, cereals i ametllers), hi ha molt poques ha dedicades al regadiu. Aviram. Àrea comercial de Móra d’Ebre.

La vila, d’origen islàmic, conserva una església d’estil gòtic tardà destruïda parcialment el 1938 durant la batalla de l’Ebre, que també va destruir bona part del nucli antic de la població, les ruïnes del qual es conserven al cim d’un turó, i que fou totalment abandonada a la vegada que hom construïa una població nova al peu de l’antiga.

Al terme hi ha les ermites de Santa Madrona i la del Calvari.

Enllaços web:  Ajuntament – Estadístiques – Poble Vell – Cooperativa Agrícola

Caseres (Terra Alta)

4 Respostes

Municipi de la Terra Alta (Catalunya): 42,90 km2, 324 m alt, 253 hab (2016)

0terra_alta

Situat a la banda dreta del riu d’Algars, al límit amb l’Aragó. A l’est el terreny és accidentat per la serra de Botja, amb pinedes i pasturatges.

La base de l’economia local és l’agricultura de secà (ametllers, olivera, vinya i cereals), complementada pel regadiu (arbres fruiters i farratges), que s’alimenta d’aigua de l’Algars per mitjà de sèquies. Àrea comercial de Tortosa.

La vila, que agrupa tota la població del municipi, és a la riba dreta del riu d’Algars, al voltant de l’església parroquial dedicada a santa Maria Magdalena.

Dins el municipi hi ha, a més, l’antic terme d’Almudèfer, amb les ruïnes del castell, d’una torre rectangular i les restes del poblat ibèric de Gessera, excavat per Bosch i Gimpera a partir del 1915.

Enllaços web:  Ajuntament – Estadístiques

Bot (Terra Alta)

5 Respostes

Municipi de la Terra Alta (Catalunya): 34,94 km2, 286 m alt, 615 hab (2016)

0terra_altaSituat al centre de la comarca, al sud-oest de Gandesa i de Tarragona, a l’esquerra del riu de la Canaleta. El terreny, molt accidentat pels vessants orientals de la serra de Pàndols i els occidentals de la serra de Pesells, és drenat per una sèrie de petits barrancs afluents del riu de la Canaleta, que travessa el sector meridional. La vegetació natural, formada per pinedes de pi blanc i alzinars i extenses àrees de matolls, ocupa una tercera part del terme.

L’economia, com és propi de la comarca, es basa en el conreu de secà: vinya, seguida de l’olivera, l’ametller i els cereals; el regadiu aprofita aigües de pou i produeix hortalisses. La ramaderia ovina tradicional és en regressió, hi ha bestiar porcí, boví i cabrum, granges de conills i d’aviram. Hi ha pedreres de calcària. La població tendeix a disminuir. Àrea comercial de Tortosa.

El poble es troba en una plana, a l’esquerra del riu de la Canaleta; l’església parroquial dedicada a sant Blai fou profanada durant la Guerra dels Segadors per les tropes de Felip IV.

Enllaços web:  Ajuntament – Estadístiques

Batea (Terra Alta)

9 Respostes

Municipi de la Terra Alta (Catalunya): 128,41 km2, 376 m alt, 1.967 hab (2016)

0terra_altaSituat en un terreny pla, entre l’Ebre i el seu afluent, l’Algars, a l’extrem occidental de la comarca, al límit amb l’Aragó. A la part muntanyosa del terme hi ha pinedes i garrigues.

L’economia del municipi es basa principalment en el conreu de vinya i l’olivera i en la transformació dels seus fruits en vi i oli, que és la principal activitat industrial del municipi. Durant el segle XX els conreus de la vinya han guanyat molta pobl_bateasuperfície per la recuperació de les terres que havien romàs sense conrear després de la fil·loxera. Aprofitant les aigües de l’Algars per als regatges s’hi cultiva una part de regadiu: cereals i alfals. Mentre que la ramaderia ovina té escassa incidència, s’han desenvolupat granges (conills i guatlles). També hi ha petites empreses de confecció.

El poble, que agrupa actualment tota la població del municipi, és en una plana, al peu dels tossals que formen les muntanyes de Batea; destaca el nucli antic o Vila Closa, amb la plaça Major, amb uns interessants porxos dels segles XIII i XIV, i la Torre Martí, casal d’origen medieval; l’església parroquial de Sant Miquel, del segle XVII, té una important façana barroca.

Dins el terme hi ha els antics pobles d’Algars i de Pinyeres, prop del qual hi ha el tossal del Moro, on s’han trobat restes d’un poblat ibèric, i el caseriu del Masnou.

Enllaços web:  Ajuntament – Estadístiques – Cooperativa

Arnes (Terra Alta)

8 Respostes

Municipi de la Terra Alta (Catalunya): 42,97 km2, 506 m alt, 472 hab (2016)

0terra_altaSituat al sud-est de la comarca, al límit amb l’Aragó i a la dreta del riu d’Algars. Al sud del terme, accidentat pel massís muntanyós dels ports de Beseit, hi abunden els boscos de pi roig.

La vida econòmica del municipi es basa en l’agricultura de secà i de regadiu, amb conreus d’oliveres, ametllers, cereals i vinya. La ramaderia també hi és important, i especialment l’apicultura. Explotació forestal. Cada vegada més hi ha turisme de muntanya. La indústria es limita a la derivada de les activitats agropecuàries (hi ha dos cellers que produeixen vi d’alta qualitat). Àrea comercial de Tortosa.

A la vila, que conserva l’estructura originària de l’edat mitjana amb restes de l’antic castell d’Arnes, hi destaquen la Casa de la Vila, renaixentista, l’església parroquial de Santa Magdalena, barroca del segle XVII, i algunes cases antigues amb portals adovellats.

Enllaços web:  Ajuntament – Estadístiques