(Barcelona, 22 agost 1881 – Lausana, Suïssa, 16 juny 1963)

Historiador, poeta, assagista i tractadista d’art. Acabats els estudis d’arquitectura, aviat col·laborà, sobre els temes que havien d’ésser la seva especialitat, en les publicacions “Pèl & Ploma” i “Catalunya”. El 1905 publicà el llibre de poemes El Cançoner. Intervingué en la creació de l’Academia Española de Roma i fou un dels fundadors, sota la iniciativa de Prat de la Riba, de l’Institut d’Estudis Catalans.

Era membre de la Junta de Museus de Barcelona i participà en l’organització dels Estudis Universitaris Catalans. Va ésser un dels primers a revalorar el romànic català, l’estudi sobre el qual titulat Les pintures murals catalanes forma part del Monumenta Cataloniae.

D’Itàlia, on treballava en un moment donat sobre temes d’art i on, a Roma, havia descobert el Llibre de Sancta Maria de Ramon Llull, que estudià i publicà, anà a Toronto (Canadà), on es dedicà a l’arquitectura i a empreses de construcció. Posteriorment passà al Pomona College, de Los Angeles (EUA), on fou professor d’història universal i història de l’art. A Ginebra formà part de la Secció d’Assumptes Culturals de la Societat de Nacions.

A més de nombroses conferències fetes en moltes institucions mundials de primer ordre, va escriure El meu don Joan Maragall, Mi don Francisco Giner i grans obres de síntesi, com Historia del Arte (3 volums), Historia del Mundo (5 volums) i Summa Artis (el vintè volum quedà inacabat). Són també nombrosos els articles escrits sobre arqueologia i arquitectura.