(Barcelona, 15 maig 1967 – )

Filòsof i teòleg. Doctorat en filosofia per la Universitat de Barcelona (1992) i en teologia per la Facultat de Teologia de Catalunya (1997), professor de filosofia de la Universitat Ramon Llull, portà a terme una intensa activitat d’escriptor i de conferenciant.

Ha publicat Cercles infernals. Sobre el pensament de Nietzsche (1990, premi Xarxa d’assaig 1989), Punt d’inflexió. Lectura de Kierkegaard (1992), Geografia de l’absurd (1993), Ètica del perdó (1993, premi Joan Maragall 1992), Amor y diferencia. El misterio de Dios en Kierkegaard (1993), L’eternitat de l’instant (1994), El sofriment, un nou tabú? (1995, premi Joan Profitós 1994), Rostres del silenci (1996), Pedagogía del sentido (1997), Les ètiques d’avui (1997), en col·laboració, Poética de la libertad. Lectura de Kierkegaard (1998), Vers una pedagogia amb rostre (1998) i Per què creure? La raonabilitat de la fe (2000).

Col·laborà en l’obra La paraula s’ha fet home (2000). Especialment atret pel pensament de Søren Kierkegaard, ha traduït del danès i presentat Discursos cristians (1994) i Pregàries (1996).

El seu pensament s’orienta cap a l’antropologia filosòfica i la filosofia de la religió. Emmarcat dins el personalisme contemporani, planteja en la seva obra una anàlisi de les qüestions centrals de la vida humana (sofriment, silenci, mort, sentit) des d’una perspectiva filosòfica que tracta d’integrar la riquesa de l’herència judeocristiana i els corrents filosòfics moderns i contemporanis amb una atenció preferencial envers Kierkegaard i Friedrich Nietzsche.

En el camp de la reflexió ètica i l’anàlisi dels valors ha publicat: Cent valors per viure (2001), I si la mare de Gandhi tingués raó? (2002), Premi Serra i Moret d’assaig sobre civisme, 2001, i Un altre món és possible? (2003), Premi Josep Vallverdú d’assaig, 2002. També ha fet una incursió en l’anàlisi de les identitats col·lectives que ha posat de manifest en Identitats vulnerables (2005), Premi Llorer d’assaig, 2004.

Pel que fa a l’àmbit de la recerca filosòfica més acadèmica és especialment rellevant l’estudi intitulat ¿Qué es la dignidad humana? (2005), en què explora el pensament antropològic i ètic de tres pensadors contemporanis, Hugo Tristram Engelhardt, John Harris i Peter Singer i les seves conseqüències en el camp de les biotecnologies.

Darrerament ha publicat Cartes al fill que encara no té nom (2005), El civisme planetari (explicat als meus fills) (2005), L’art de saber escoltar (2006), Els mestres de la sospita: Marx, Nietzsche i Freud (2007), El sentit de la vida (2008), La tendresa, La paciència o L’amistat (2008), Com parlar de Déu als infants (2009), Sosegarse en un mundo sin sosiego (2009), Inteligencia Espiritual (2010) i Jesucrist 2.0 (2011).

Ha estat traduït al castellà, l’alemany, el francès, l’italià i el portuguès.

Al des/2011 el papa Benet XVI el nomenà consultor del Consell Pontifici de la Cultura de la Santa Seu.

Enllaç web: Francesc Torralba

(Avinyó, Bages, 1928 – )

Filòsof i teòleg. Estudià a Solsona i fou ordenat a Barcelona (1952). Estudià posteriorment teologia a Salamanca, Roma i Munic. Fou professor de teologia a Sogorb, a Castelló i, finalment, a la Facultat de Teologia de Barcelona (Secció de Sant Pacià), on obtingué el grau de doctor.

Assistí a les sessions del Concili Vaticà II, com a consultor del bisbe de Sogorb-Castelló. Col·laborà el 1966 en la fundació de les Jornades Catalanes de Teologia, que aplegaren teòlegs de Catalunya i les Balears. Més endavant fou elegit president de l’Associació de Teòlegs Catalans. Ha col·laborat a “Criterion”, “El Correo Catalán”, “Castelló 66” i “Tele/eXprés”.

Ha publicat gran nombre d’articles sobre el lul·lisme, Arnau de Vilanova i temes de teologia catalana medieval. D’entre els seus llibres cal destacar Dos tratados ‘espirituales’ de Arnau de Vilanova en traducción castellana medieval (1976), Felip de Malla, Correspondència política (1425-1428) (1978), Alia Informatio Beguinorum d’Arnau de Vilanova (1978), Els manuscrits lul·lians medievals de la Bayerische Staatsbibliothek de Munic, en dos volums (1982 i 1983), De Ramon Llull a Nicolau Eimeric, Estudis i inventaris de sermons de Sant Vicenç Ferrer (1999) i Feliu d’Urgell. Bases per al seu estudi. Fou també director de Arnaldo de Vilanova. Introductio in librum (loachim). De semine Scripturrum (2004).

Ha estat guardonat amb el premi de la Crítica de Serra d’Or (1993), la Medalla Narcís Monturiol de la Generalitat de Catalunya el 1998 i el Premi als Estudis Filològics (Modalitat Literatura) de València (2000), entre altres. El 1990 fou elegit membre de l’Institut d’Estudis Catalans i el 28/abr/2009 fou investit com a doctor honoris causa per la Universitat de Barcelona.