Arxiu d'etiquetes: teòlegs/gues

Oller, Bernat

(Mas Oller, Manresa, Bages, vers 1315 – Catalunya, vers 1390)

Teòleg, historiador i general de l’orde carmelità. Professà al convent de Manresa abans del 1360. El 1362 fou promogut mestre en teologia i el 1366 ensenyà al palau papal d’Avinyó.

Tingué càrrecs importants dins l’orde com a soci del prior general (1362), definidor del capítol general (1366, 1369 i 1372) i prior general de l’orde des del 1375, en substitució del seu protector Joan Ballester.

Arran del cisma d’Avinyó seguí la causa de Climent VII, i per això fou deposat pel papa romà Urbà VI, cosa que féu escindir l’orde en dues obediències.

Escriví De successione intitulatione et confiscatione Ordinis B. Mariae de Monte Carmelo i De ordinis sui origine liber unus ad Urbanum VI, imprès a Venècia el 1507. També és autor d’una obra en llatí sobre la Immaculada Concepció i d’opuscles teològics.

Oliver, Bernat

(València, finals segle XIII – Tortosa, Baix Ebre, 14 juliol 1348)

Teòleg i eclesiàstic. Pertanyia a l’orde dels agustins. Es graduà en teologia a la Sorbona, i hi ensenyà. El 1320 obtingué la càtedra del Mestre de les Sentències a València.

Cap al 1330 començà les seves relacions amb la cort catalano-aragonesa i amb la papal d’Avinyó. El 1333 Alfons el Benigne l’envià prop del papa Joan XXII.

El 1337 fou nomenat bisbe d’Osca, on promulgà diversos estatuts i convocà un sínode diocesà. En aquest temps dugué a terme diverses missions diplomàtiques: el 1341 Pere el Cerimoniós l’envià com a mitjancer entre Felip IV de França i Jaume III de Mallorca, enfrontats per feu de Montpeller, i se’n sortí amb èxit.

En canvi, quan Climent VI el féu anar a cercar un arranjament pacífic entre Pere el Cerimoniós, que havia envaït el Rosselló, i Jaume III de Mallorca, que n’havia restat desposseït, només obtingué una treva que en retardà l’ocupació.

L’any 1345 fou nomenat bisbe de Barcelona, i el 1346 es traslladà a la seu de Tortosa. Allí féu començar les obres de la catedral i publicà diverses consuetes per al clergat. El 1348 participà en una ambaixada del Principat a València, per cercar una avinença entre la Unió Valenciana i el rei.

Se’n coneixen diverses obres: In magistrum Sententiorum libri IV, Contiones ad populum Valentinum, Expositio Canonis Missae i Tractatus contra coecitatem iudaeorum; la més coneguda, però, és el seu Excitatiorum mentis ad Deum, del qual un traductor anònim féu una excel·lent versió catalana durant el mateix segle XIV, amb el títol Excitatori de la pena a Déu, publicada per Pere Bohigas a Barcelona el 1929.

Obiols, Salvador

(el Vilar de Cabó, Alt Urgell, 1900 – Jerusalem, Palestina, 1930)

Monjo de Montserrat i biblista. Encarregat del taller d’impremta de l’abadia de Montserrat, impulsà la biblioteca monàstica i es dedicà activament als estudis bíblics.

Escriví un compendi gramatical de grec bíblic, en dos volums, i li foren encomanades la traducció i les notes de les epístoles de sant Pau per a la Bíblia de Montserrat (volums XXI i XXII).

Passà els darrers quatre anys de la seva vida viatjant per les illes gregues, l’Àsia Menor i Palestina, en cerca de material documental per als seus estudis.

Nuet i Bové, Pere

(Valls, Alt Camp, segle XIX – Catalunya, 1902)

Eclesiàstic.

Fou catedràtic al seminari de Tarragona i canonge de la seu arquebisbal.

Excel·lí com a teòleg. Escriví diversos treballs de caràcter apologètic.

Mudarra, Josep

(València, 1750 – 1792)

Mercedari, doctor en teologia.

Ensenyà art i teologia al convent de València i fou comanador dels convents de Sogorb i de Tarragona.

Membre de l’Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona (1788), hi llegí un treball sobre l’origen de la llengua catalana (1789).

Publicà nombrosos sermons i obres religioses.

Montalt, Pere

(Arenys de Mar, Maresme, 1618 – Girona, 1688)

Teòleg i escriptor.

Frare agustí que professà l’any 1634 a Barcelona, fou catedràtic a Girona del 1655 al 1664 i prior del convent de Girona, on va fer reedificar la casa i va promoure les obres del pont de pedra de l’Onyar, entre el convent i la ciutat.

És autor d’obres religioses, en llatí i en castellà, inèdites.

Moncunill i Parellada, Joan

(Fals, Bages, 1848 – Barcelona, 1928)

Teòleg jesuïta. S’exilià arran de la Revolució del 1868.

En tornar va ésser professor als centres jesuïtics de formació (Veruela, Tortosa) i catedràtic de teologia a Sarrià (Barcelona).

Escriví un Cursus Theologicus (1905-27).

Moga, Ramon

(Vall d’Aran, segle XVII – Barcelona, 3 agost 1715)

Guerriller, doctor en teologia i clergue. Tenia el títol de doctor i era sots-diaca.

Prengué les armes contra les tropes de Felip V; s’alçà a la Vall d’Aran el 1706 i comandà les forces que anaren a expugnar Castellciutat.

Fou secretari del general Moragues i de Francesc Monner, i capità del regiment de fusellers d’Antoni Muñoz.

El febrer de 1714 aixecà gent a l’Alt Urgell i dirigí el setge a Castellciutat, fins que reforços francesos l’obligaren a retirar-se.

S’amagà, fins que descobert, fou degradat i executat.

Martí, Ramon

(Subirats, Alt Penedès, 1230 – Barcelona, 1284)

Teòleg. Ingressà al convent de dominics de Barcelona i estudià, especialment, les llengües aràbiga i hebrea.

El 1250 féu un primer viatge a Tunis, on tornà el 1253 i hi romangué fins al 1269.

Examinà, juntament amb el bisbe de Barcelona i sant Ramon de Penyafort, per manament de Jaume I, els llibres talmúdics.

Tots els seus escrits són de caràcter apologètic, entre els quals sobresurt Pugio difei adversus mauros et iudaeos (1278, publicat a París el 1651), llibre fonamental en l’apologètica de l’edat mitjana i objecte d’atenció per part de molts estudiosos.

Martí, Francesc

(Barcelona, segle XIV – Catalunya, després 1400)

Teòleg. Frare carmelità. Estudià teologia a París (v1380).

El 1400 era definidor i provincial de l’orde a Catalunya. Adreçà al rei de la Corona catalano-aragonesa un escrit on expressava la manera d’acabar el cisma.

És autor d’obres religioses com De Conceptione Mariae semper Virginis i Compendium antiquitatum in honorem ordinis sui.