Arxiu d'etiquetes: teòlegs/gues

Riera, Antoni

Deixa un comentari

(País Valencià, segle XIV)

Lul·lista. Professor a la Universitat de Lleida, hi defensà i publicà una sèrie de tesis lul·lianes en les quals acusava l’inquisidor Eimeric d’enemic de la doctrina de Ramon Llull: Viginti quatuor textus Apostrophos (publicat a Mallorca el 1689).

Les seves teories contenien una nova versió de la ideologia dels begards i fraticels, una sèrie de profecies sobre la pròxima vinguda de l’Anticrist, la reproducció d’interpretacions teològiques de la Trinitat i de l’Encarnació i una sèrie d’elogis de la doctrina lul·liana; demostren un considerable grau de desviació respecte a la genuïna doctrina de Ramon Llull.

Eimeric l’atacà amb un opuscle que posà fi a la seva campanya antilul·liana: Incautatio studii ilerdensis super XX articulis per quendam Anthonium Riera studentem valentinum ut defertur inibi seminatur, que dirigí a la universitat lleidatana per prevenir-la dels errors de Riera.

Aquest, a Avinyó, promogué amb èxit la qüestió de la il·legalitat de les butlles antilul·lianes i aconseguí la declaració de l’ortodòxia de la doctrina lul·liana (1395).

Revista Catalana de Teologia

1 Resposta

(Barcelona, 1976 – )

(RCatT) Òrgan d’expressió de la Facultat de Teologia de Catalunya. Iniciada i dirigida des de l’inici per Josep Rius i Camps, té una periodicitat semestral.

Cenyida al terreny estrictament científic, ateny els diferents camps de la ciència teològica: exegesi, patrística, teologia, litúrgia, filosofia i ciències religioses.

Ha assolit un reconeixement internacional.

Enllaç web: Revista Catalana de Teologia

Raurell i Ges, Frederic

(Barcelona, 1930 – )

Biblista caputxí. Doctor en teologia i llicenciat en ciències bíbliques i semítiques.

Ha ensenyat a l’escolasticat dels Caputxins de Sarrià i fou professor d’exegesi i hermenèutica a la Universitat Antoniana de Roma i a la Facultat de Teologia de Catalunya.

És membre fundador de l’Associació Bíblica de Catalunya, de la International Organization for the Study of the Old Testament i de la International Organization for Septuagint and Cognate Studies.

Col·laborà a la Bíblia de la Fundació Bíblica Catalana i als comentaris de l’Ofici de lectura. Codirector d'”Estudios Eclesiásticos”, hi ha publicat nombrosos estudis, alguns dels quals ha recollit, amb altres articles i conferències, en el volum Del text a l’existència (1980).

El 1984 va publicar Mots sobre l’home, recull d’articles sobre antropologia bíblica.

Ramon i Samenter, Tomàs

(Cerdanya, segle XVII)

Eclesiàstic. De l’orde de predicadors, fou lector de teologia a la catedral de Vic.

Publicà algunes obres religioses en castellà i en català: Nou plàtiques de les virtuts més heroiques de l’apòstol de les Índies sant Francesc Xavier, que no fou publicat fins el 1728.

Puig i Esteve, Francesc de Paula

(Mataró, Maresme, 1812 – Barcelona, 1885)

Eclesiàstic i doctor en drets. Destacà com a teòleg.

El 1837 ingressà a l’Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona, de la qual fou catedràtic de gramàtica i on llegí el treball Clásicos y románticos.

Moderat i canonge de la seu de Barcelona, fou nomenat predicador de la reina Isabel II d’Espanya.

Publicà, en col·laboració amb Balmes, Manual para la tentación (1842), i entre altres obres, és autor de Leyenda de Oro (1844), mena de compendi hagiogràfic.

Fou cofundador del periòdic “La Corona” (1843).

Prats i Domingo, Modest

(Castelló d’Empúries, Alt Empordà, 5 setembre 1936 – Girona, 29 març 2014)

Lingüista i teòleg. Ordenat sacerdot el 1959, fou professor a diversos centres eclesiàstics, i impartí classes de filologia catalana a la Universitat de Girona.

És autor de treballs sobre història de la llengua catalana, entre els quals destaquen: Notes sobre la “Controvèrsia” sobre la perfecció de l’idioma català (1974), Història de la llengua catalana (2 volums, 1982 i 1996, amb J.M. Nadal), el polèmic llibre El futur de la llengua catalana (1990, amb A. Rossich i A. Rafanell), etc.

Pous i Solà, Pere

(Centelles, Osona, 22 gener 1887 – 15 setembre 1936)

Eclesiàstic i biblista. Estudià al seminari de Vic i el 1904 fou enviat a Roma, on es graduà en Sagrada Escriptura.

Fou professor de la seva especialitat i de grec i hebreu al seminari de Vic.

Col·laborà en diverses publicacions religioses i en especial a la “Gaceta de Vic” i a “Analecta Sacra Tarraconensia”. Traduí els Psalms i Isaies per a la Bíblia del Foment de la Pietat.

Morí assassinat al principi de la guerra civil.

Pons i Massana, Josep *

Veure> Josep Ponç i Maçana (filòsof, teòleg i canonista català, 1730-1816).

Ponç i Maçana, Josep

(Barcelona, 1730 – Spoleto, Itàlia, 1816)

Filòsof, teòleg i canonista. Fou gran especialista en dret canònic.

Fou professor als col·legis de Cordelles de Barcelona i de Sant Bernat de Cervera. Era nomenat catedràtic de la universitat cerverina en 1766.

En ser expulsada la Companyia de Jesús hagué d’emigrar a Itàlia.

Entre les seves obres destaquen el poema llatí Ignis i els tractats Disertatio historico-dogmatica de materia et forma sacrae ordinationis (Bolonya, 1775), Jus canonicum juxta nativam ejus faciem (Foligno, 1794) i De antiquitatibus juris canonici secundum titulos Decretalium (Spoleto, 1807).

Ponç, Salvador

(Barcelona, 1547 – 1620)

Predicador. Frare dominicà. Fou catedràtic de teologia i sagrada escriptura a la Universitat de Barcelona.

De gran fama com a orador, predicà durant disset anys seguits els sermons de quaresma de l’església del Pi, amb un gran èxit.

Autor de treballs hagiogràfics com Vida i martiri i trasllació a Catalunya de Santa Madrona (1594). El 1592 publicà també dos Sermons de la Soledat de la Reina dels Àngels i de Sant Ramon de Penyafort i l’Exposició sobre el psalm “Miserere mei Deus”, de David, amb un tractat del sagrament de la Penitència.