Barri marítim, a ponent del nucli urbà.
S’originà al voltant de les botigues i els magatzems de pescadors, i ha esdevingut un important centre turístic i residencial.
Al començament del segle XX hom hi edificà una església.
Arxiu d'etiquetes: Tarragonès
Llorito, el -Tarragona-
(Tarragona, Tarragonès)
Santuari, dedicat a la Mare de Déu del Llorito, al nord de la ciutat.
La seva construcció fou patrocinada pel prevere tarragoní Pere Mir a partir de l’adquisició a Itàlia d’una imatge de la Verge, al segle XVI.
El santuari fou ampliat el segle XVIII i destruït el 1823 per l’exèrcit dels Cent Mil Fills de Sant Lluís.
La imatge fou conservada al convent de l’Ensenyança fins al 1936, any que fou destruïda.
El santuari fou refet a partir de 1957.
Llarga, platja
(Tarragona, Tarragonès)
Platja de la costa de llevant, davant el mas Rabassa, a ponent de la punta de la Creueta i prop de la punta de la Móra.
Institut d’Estudis Tarraconenses Ramon Berenguer IV
Deixa un comentari
(Tarragona, 1952 – 1997)
Institució. Fundada per tal d’estimular, promoure i coordinar treballs d’investigació a les comarques meridionals de Catalunya.
Organitzà seminaris, conferències i col·laborà en l’edició de treballs i de llibres, com ara els quatre darrers de la Tarragona Cristiana d’E. Morera i Llauradó.
D’ençà del 1979 l’Institut és va remodelat i dóna més empenta a les publicacions, la catalanització, la preferència dels treballs de caire col·lectiu i la visió comarcalista.
L’any 1997 la diputació de Tarragona dissolgué l’entitat.
Hipòlit, sarcòfag d’
(a la mar, punta de la Móra, Tarragona, segle III aC)
Sarcòfag romà, de marbre. Trobat el 1948 en mar, prop de la punta de la Móra, al nord de Tarragona. Es conservat al Museu Arqueològic de Tarragona.
Decorat amb relleus que representen la llegenda d’Hipòlit i Fedra, és considerat obra de taller grec de la primeria del segle III aC i una de les millors peces d’art d’aquesta època trobades a Catalunya.
Gunyoles, les -Tarragonès-
(la Secuita, Tarragonès)
Poble i antiga quadra, al sector nord-occidental, al nord del poble dels Garidells.
El lloc és esmentat ja el segon terç del segle XII.
Pertangué a la família Sesgunyoles fins el 1258, que passà per compra a Santes Creus.
Granja dels Frares, la
(el Morell, Tarragonès)
(o de Codony) Llogaret i antiga quadra, a la dreta del Francolí, a la seva confluència amb el riu de la Glorieta.
Pertanyia al terme de Codony i fou possessió del monestir de Santes Creus.
Glorieta, el -riu-
(Alt Camp / Tarragonès)
(o riu de la Glorieta) Riu, afluent dretà del Francolí, que neix a la muntanyes de Prades, sota els Motllats, dins el terme de Mont-ral.
Travessa el terme d’Alcover, on s’obre a la plana, separa els del Rourell i Vilallonga (Tarragonès) i desguassa al del Morell.
Hom n’havia aprofitat l’aigua, després d’establir un seguit de molins, per a la producció elèctrica, en petites centrals, i després per a establir, amb comunitats de regants, llenques de regadiu.
Gaceta Militar y Política del Principado de Cataluña
(Tarragona, 23 agost 1808 – Berga, Berguedà, 1814)
Periòdic de l’òrgan de la Junta Suprema del Principat editada a diverses localitats de Catalunya durant la Guerra del Francès, per iniciativa d’Antoni Brusi.
Dades dels Països Catalans 