Masia i antiga quadra.
Despoblat, a l’antic vescomtat de Vilamur, situat vora el poble, habitat encara el segle XIV.
Poble, en un coster, al sector més baix de la vall de Soriguera.
Pertangué al vescomtat de Vilamur.
Poble (1.411 m alt), al sud del terme, enlairat damunt la riba esquerra del riu de Castellàs.
L’església parroquial és dedicada a sant Sadurní. Pertanyia al vescomtat de Vilamur.
Formava un municipi independent a mitjan segle XIX.
Poble (1.167 m alt), situat en un coster, al vessant meridional de la Serra de la Solana, a la vall del riu d’Escós.
La seva església parroquial és dedicada a sant Marçal.
Fou municipi independent fins el 1972, que fou annexat a l’actual: Dins l’antic terme hi havia els pobles de Mencui, Escós i Arcalís, el llogaret de Baro, la caseria i antic castell de Mola de Baro, el santuari d’Arboló i el despoblat de Tolzó.
Poble, situat al vessant esquerre de la vall d’Escós, drenada pel riu d’Escós, que, a Baro, aflueix per la dreta a la Noguera Pallaresa. La vall també comprèn el poble de Mencui.
L’església de Sant Esteve depèn de la d’Estac.
(Llagunes, Soriguera, Pallars Sobirà, 4 maig 1911 – Ciutat de Mèxic, Mèxic, 13 octubre 1987)
Pedagog. Estudià a la Normal de Barcelona i a la de la Generalitat.
El 1935 impartí un curs pràctic Freinet a l’Escola d’Estiu. Fou secretari d’organització de la Federació Catalana de Treballadors d’Ensenyament.
A l’exili fou també un propagador de les tècniques Freinet.
Cap del sector pedagògic del Centro de Orientación Psicopedagógico de Mèxic, cap del departament de pedagogia de la universitat de l’Havana (1961-67), posteriorment fou assessor pedagògic de l’escola “Emilio Abreu Gómez”, de la ciutat de Mèxic.
És autor de La enseñanza a través de los textos libres (1959), Educación moral de la juventud, A proposito de la escuela activa (1974), etc.
(Soriguera, Pallars Sobirà – les Valls d’Aguilar / Montferrer i Castellbó, Alt Urgell)
Depressió (1.715 m alt) de la serralada que, des del ras de Conques, separa les conques del Segre i de la Noguera Pallaresa entre les serres de Sant Joan i de Sant Quir.
Hi passa la carretera de Sort a la Seu d’Urgell, i és termenal (pedra del Cantó) dels tres municipis; el Cantó és una important zona de pasturatge per a bestiar boví.
El riu del Cantó, afluent, per l’esquerra, de la Noguera Pallaresa (aigua avall de Sort), es forma sota el coll.
(o les Cases de Baro) Llogaret (640 m alt) de l’antic municipi d’Estac, a la dreta de la Noguera Pallaresa, vora la carretera de Balaguer a la Vall d’Aran, al nord de l’estret d’Arboló.
L’església depenia de la parròquia d’Arcalís.
Poble (769 m alt) de l’antic municipi d’Estac, enlairat damunt la riba esquerra de la Noguera Ribagorçana, davant el poble de Baro.
De la seva església parroquial de Sant Lleir depèn el santuari d’Arboló.
El seu terme, és, en gran part, boscat (bosc d’Arcalís).
Dades dels Països Catalans 