Poble (1.200 m alt), a la dreta de l’aigua de Valls, sota el puig Aguilar.
De l’església parroquial, dedicada a sant Martí, depenien la de Sant Jaume de Vilacireres (Berguedà) i el santuari de Puig-aguilar; és esmentada ja el 839.
(la Coma i la Pedra, Solsonès)
Poble (1.006 m alt) i capital del municipi, situat vora les fonts del Cardener, a l’esquerra del riu.
L’església parroquial (Sant Quirze) conserva ferros forjats d’una església més antiga.
Antiga pertinença de Sant Serni de Tavèrnoles, formà part de la batllia de Sant Llorenç de Morunys, del vescomtat de Cardona.
(Sant Llorenç de Morunys, Solsonès, 1343 – 1951)
Entitat benèfico-social. Era regida per quatre priors i administradors que es renovaven cada dos anys per meitats.
N’eren confrares tots els habitants de Sant Llorenç i dels pobles de la comarca, els ducs de Cardona i diverses persones de Solsona, la Seu d’Urgell, Berga, Barcelona, etc.
Tingué senyoria sobre els pobles de Clarà, Peracamps i els Torrents, i adquirí propietats, deixà diners, fundà beneficis i féu construir l’altar xorigueresc de la Mare de Déu dels Colls, a l’església parroquial de Sant Llorenç, obra de Josep Puchol realitzada del 1773 al 1789.
Imatge de pedra del segle XII. Venerada en una capella de la catedral de Solsona, obra de l’escultor Gilabert.
Segons la tradició, fou descoberta el segle XIII al pou del claustre, on havia estat amagada a causa del perill iconoclasta dels albigesos.
Patrona de Solsona des del 1653, fou coronada el 1956 (la capella fou decorada aleshores amb baixos relleus d’Enric Monjo).
(Castellar de la Ribera, Solsonès)
Poble (831 m alt), al voltant de l’església parroquial de Sant Andreu, aturonada en un contrafort de la serra que separa les conques del Cardener i del Segre, a la capçalera de la riera de Pinell.
El segle XIII és esmentat el castell de Clarà.
(Castellar de la Ribera, Solsonès)
(pop: Cigró, ant: Odró) Poble (610 m alt), a l’esquerra de la riera Salada, al voltant de l’església parroquial de Sant Julià, romànica, del segle XI, i de les restes del castell de Ceuró, que pertangué a l’església de Solsona. De la parròquia depèn el santuari de Savila.
El segle XIX formà amb Pampe el municipi de Ceuró i Pampe.
Poble, a la vall de Cellers, drenada pel torrent de Cellers, afluent per l’esquerra de la riera de Llanera.
De la seva església parroquial de Sant Martí depèn la de Sant Serni de Llanera. Prop seu hi ha les restes del monestir benedictí de Cellers.
Fins l’any 1968 pertangué al municipi de Llanera de Solsonès.
(mas de Cavall) Antic terme i masia, al voltant de l’església de Sant Pere de Cavall, a l’esquerra del Cardener, travessat en aquest indret per l’antic pont de Cavall, sota els cingles de la Llosa del Cavall, aigua amunt de la Rua de la Llosa de Cavall, congost per on el riu deixa la vall de Lord.
(ant: Tort) Poble (884 m alt), a la vall de Lord, damunt la riba dreta de l’aigua de Valls; de la seva església parroquial (Sant Climent), del segle XVIII, depèn la de Guixers.
Aturonades a 907 m alt, a l’esquerra, hi ha les restes del castell Tort i de l’antiga església romànica (segle XII). La parròquia fou donada a la canònica de Solsona.
A l’Espluga Negra hi ha restes eneolítiques.
(Navès, Solsonès, segle XII – segle XIX)
Antiga batllia, estesa al vessant meridional de la serra de Busa al voltant de l’antic castell de Castelló (enrunat, al costat de la masia de Castelló), donat el 1166 per Pere de Besora als hospitalers.
A poca distància fou alçada l’església de Santa Maria de Castelló (dels segles XVI o XVII), dedicada al Roser, dependent de la parròquia de la Selva.
Amb el nom de Castelló i Busa fou creat, al segle XIX, un municipi que encloía, a més, la Selva, les Cases de Posada, Peà i Marçanyac, municipi agregat al de Navès al mateix segle.
Dades dels Països Catalans 