Poble (603 m alt) i antic municipi de la Segarra, annexat el 1968 a l’actual. Comprèn una gran part de la conca de la riera de Llanera, afluent del Llobregós.
El poble és a la dreta de la riera de Llanera; l’església, dedicada a sant Martí, fou consagrada el 1060.
L’antic municipi comprenia, a més, els pobles i les caseries de Cellers, Claret de Figuerola, Fontanet, Vallferosa, Sant Serni de Llanera i Puig-redon, l’antic terme del mas de Socarrats i l’antiga quadra de Jovans.
Poble i antiga quadra, a la capçalera de la vall de Sant Grau, al sud del terme.
L’església parroquial és dedicada a sant Andreu.
Fou possessió dels ducs de Cardona.
(Clariana de Cardener, Solsonès)
Poble (643 m alt), a la dreta del Cardener, al sector septentrional del terme.
De l’església parroquial de Sant Martí (esmentada ja el 839) depèn l’església de Sant Just de Joval.
Pas pre-pirinenc (1.470 m alt), al vessant sud-est de la serra de Querol.
És utilitzada per la carretera de Solsona a Sant Llorenç de Morunys i Berga, i per la carretera que enllaça amb la de Lleida a la Seu d’Urgell prop del Coll de Nargó.
Antiga quadra i masia, situada al vessant meridional de la roca dels Moros, a l’esquerra de la rasa d’Encies.
Hi ha una església, dedicada a sant Pere, que depenia de la de Canalda.
Al sud, al vessant del Cardener, hi ha la masia i església de Vilanova d’Isanta.
(Solsona, Solsonès, setembre 1951 – Barcelona, 1973)
Revista mensual per a infants. Creada pel seminari de Solsona.
Traslladada des del 1963 a Barcelona, agafà més impuls en participar-hi antics propulsors de “Cavall Fort”.
Publicà historietes estrangeres i altres de dibuixants catalans.
Des del 1973 s’intitulà “Tretzevents” i està sota el patrocini de les Publicacions de l’Abadia de Montserrat.
Masia i antiga parròquia (Santes Creus), situat al vessant meridional de la serra de Busa.
Vora el camí de Tantellatge a Busa hi ha l’antic hostal de Guilanyà.
El lloc és esmentat ja el segle XI.
Petit monestir (Sant Pere de Graudescales), consagrat l’any 913, l’ocupà una comunitat de preveres. Territorialment era propietat del bisbat d’Urgell.
El monestir detingué el deganat de la vall del Lord, fins que aquest s’incorporà a la diòcesi de Solsona.
Tant la vida monacal com la celebració del culte a la seva església hi cessaren al principi del segle XVI.
L’església -una bona mostra de l’art català- ha estat restaurada i el seu aspecte és molt digne, és d’una sola nau, amb cruer, tres absis i cimbori.
(la Coma i la Pedra, Solsonès)
Antiga farga que es nodria, encara a la fi del segle XVIII, del mineral de ferro i del bosc de la serra del Port de Comte, esdevinguda després fàbrica i colònia tèxtil del municipi, a l’aiguabarreig del Cardener i del Mosoll (890 m alt), prop de la Pedra.
Actualment hi ha la central elèctrica de la Gafa.
(la Coma i la Pedra, Solsonès)
Cim (2.331 m alt) de la serra del Port de Comte, al nord-est del pedró dels Quatre Batlles, damunt el coll de Port (o port del Comte).
Els prats d’Estivella, entre el tossal i la tossa Pelada, són una extensa zona de pasturatge d’estiu.
Dades dels Països Catalans 