Arxiu d'etiquetes: serres

Onil (Alcoià)

25 Respostes

Municipi de l’Alcoià (País Valencià): 48,41 km2, 697 m alt, 7.565 hab (2014)

Situat a la vora del riu Verd o de Castalla, al sector septentrional de la foia de Castalla, al sud-oest d’Alcoi. El sector nord del terme és accidentat per la serra d’Onil (1.018 m alt) i el pla d’Onil. Drenen el terme el riu Verd i diversos barrancs afluents.

Agricultura de secà (cereals, olivera i vinya) i de regadiu (hortalisses), amb aigua procedent de diverses fonts. Explotacions avícoles. La principal font de riquesa és la indústria, i la fabricació de joguines és la principal activitat industrial, juntament amb la fabricació de materials per a la construcció. Àrea comercial d’Alcoi. La població és mantingué estacionària durant la primera meitat del segle XX i registrà un creixement important entre el 1950 i el 1965, a causa de l’afluència d’immigrants d’Andalusia i de la Manxa.

La vila conserva el palau dels barons de Castalla (en una ala del qual hi ha l’església parroquial de Sant Jaume), obra del segle XVII.

El municipi comprèn, també les caseries de Vistabella, la Cadolla, Favanella, Fontanar i Mossèn Joan.

Enllaç web: Ajuntament

Benicadell, serra de

31 Respostes

(Comtat / Vall d’Albaida)

Serra, entre les dues comarques. Sector de la serralada Prebètica, de direcció sud-oest – nord-est, que separa la conca del Xúquer del riu d’Alcoi. És la continuació de la serra d’Agullent, de la qual és separada pel port d’Albaida, i arriba fins a la serra d’Ador, al límit amb la Safor.

El cim més alt és el pic de Benicadell (1.104 m), punt culminant de l’aguda cresta de Benicadell, tallada en el sector més oriental pel riu d’Alcoi. Juntament amb les serres d’Ontinyent i Agullent tanca la Vall d’Albaida pel sud.

Al vessant septentrional hi ha les restes del castell de Carbonera, abans anomenat castell de Benicadell, i de Penyacadell.

Benavit

Deixa un comentari

(Morella, Ports)

Despoblat (des del segle XV), al cim de la serra de Benavit, on hi ha al seu lloc l’ermita de Sant Marc.

Manacor (Mallorca Llevant)

110 Respostes

Municipi de Mallorca (Illes Balears): 260,22 km2, 128 m alt, 40.264 h (2014)

Situat al sector oriental de l’illa i estès des del pla fins al litoral. El relleu és en part accidentat per la serra de Llevant, la qual és relativament deprimida (llindar de Manacor), amb boscs de pi blanc. Està drenat per diversos barrancs, com el torrent de sa Vall. La costa està formada per una sèrie de cales, la cala, o port, de Manacor, és la més important.

Els principals recursos econòmics del municipi són la indústria (especialment mobles i bijuteria -perles artificials-) i el turisme (important indústria hotelera i de serveis), que han eclipsat les tradicionals activitats agrícoles de secà (arbres fruiters, llegums i cereals) i ramaderes (bestiar oví) i han estat la causa del fort creixement demogràfic dels darrers anys.

La ciutat, el nucli primitiu de la qual és aturonat, s’estén cap al pla amb nombrosos barris (Fartàritx, ses Dames, es Baix des Cós, es Barracar). Hi destaca el gran edifici neogòtic de l’església arxiprestal de Santa Maria, i també el casal fortificat de la torre de ses Puntes (segle XIV), el casal dels Puig, el convent dominic de Sant Vicent Ferrer (segle XVI) i el Museu Arqueològic Municipal, on es conserven notables mosaics de la basílica de son Peretó i objectes de la cultura dels talaiots (s’Hospitalet Vell). El folklore manacorí és especialment ric (ball dels cossiers, ball dels moretons, desfilada dels dimonis i ses beneïdes, etc).

El municipi comprèn, a més, les famoses coves del Drac i dels Hams, els pobles de Portocristo i de Son Macià, els nuclis de Cala Moreia, Cala Morlanda i Cala Murada, i l’antiga torre dels Enagistes.

És el segon municipi de Mallorca en extensió i en població.

Enllaços web: Ajuntament – Turisme

Ginebrosa, la (Matarranya)

2 Respostes

Municipi de Matarranya (Franja de Ponent): 80,1 km2, 702 m alt, 206 hab (2014)

Situat a la vall del Guadalop, prop de la confluència amb el Bergantes. La serra de la Ginebrosa (888 m alt), continuació de la serra de Cirerals, és al nord-est del terme, entre el riu de Mesquí i el Bergantes; el sector a l’esquerra d’aquest darrer riu és drenat pel barranc de la Canaleta. La zona forestal és poblada de pins i matollar.

Les bases de l’economia local són l’agricultura de secà (dedicada sobretot a la vinya i a les oliveres, així com a cereals); al regadiu, que aprofita l’aigua del Bergantes, s’hi conreen patates, alfals i llegums. Hi ha explotacions ramaderes de bestiar de llana i porcí. Les activitats industrials són derivades de l’agricultura. Àrea comercial d’Alcanyís.

La vila és al vessant meridional de la serra de la Ginebrosa; l’església parroquial és dedicada a sant Bartomeu.

Dins el terme hi ha, a més, el despoblat de Bunyol.

El parlar del municipi té les característiques pròpies de la transició al castellà.

Gia (Ribagorça)

4 Respostes

Municipi de la Ribagorça (Franja de Ponent): 25,95 km2, 1.162 m alt, 87 hab (2014)

(cast: Chía) Situat al sector sud-occidental de la vall de Benasc, el seu terme s’estén des de la dreta de l’Éssera, que limita el terme per l’est, fins a la serra de Gia (2.512 m alt), que a partir del coll de Saünc separa la vall de Gia de la Seira. La zona forestal és en la seva major part coberta de matollar.

L’agricultura de secà (produeix cereals, farratges i patates) i la ramaderia (bovina i ovina) són els principals recursos. Àrea comercial de Barbastre.

El poble es troba a l’esquerra del barranc de Gia, afluent de l’Éssera per la dreta; de la seva església parroquial és originari l’important frontal sobre fusta amb escenes de la vida de Sant Martí, del segle XIII, que es conserva al Museu d’Art de Catalunya, és una de les rares obres catalanes de l’època que és signada per Johannes Pintor.

Esquerda, l’ (Fenolleda)

4 Respostes

Municipi de la Fenolleda (Catalunya Nord): 15,67 km2, 350 m alt, 164 hab (2012)

(fr: Lesquerde) Estès per la vall de l’Aglí, aigua avall de la gorja de la Fou, notable bretxa oberta pel riu, després de la confluència amb la Bolzana, a la serra de l’Esquerda, llarga alineació muntanyosa de direcció oest-est que forma l’eix de la comarca. A la muntanya hi ha claps d’alzines, però a la resta del territori hi ha sobretot brolles, matolls i garrigues.

Economia basada en l’agricultura, sobretot la vinya (per a la producció de vi amb denominació d’origen controlada), i pastures i farratge. Hom hi havia explotat mines de ferro i mini; encara hi és extreta pedra de guix. Àrea comercial de Perpinyà.

El poble, a l’esquerra de l’Aglí, és en un coster, al vessant meridional de la serra de l’Esquerda. Al nord s’hi ha descobert un antic habitatge fortificat de l’edat del ferro.

Ènova, l’ (Ribera Alta)

13 Respostes

Municipi de la Ribera Alta (País Valencià): 7,66 km2, 50 m alt, 977 hab (2014)

Situat al sud de la comarca, limita amb la Costera a través d’una sèrie d’elevacions (serra de l’Ènova, 153 m alt), ocupades per matollar, i pràcticament unit al terme de Manuel, pocs quilòmetres al nord de Xàtiva.

Economia basada en l’agricultura, que ocupa dues terceres parts del territori, amb predomini del regadiu (principalment tarongers i també arròs i hortalisses), alimentat pel riu d’Albaida a través de la sèquia comuna de l’Ènova. El secà i la ramaderia són poc importants. Àrea comercial de Xàtiva.

El poble, dominat per l’església parroquial de l’Assumpció (obra del segle XVII), forma una conurbació amb l’antic terme de Sanç (agregat al segle XIX i on hi ha les ruïnes del palau o castell de Sanç) i els nuclis de l’Abat i Faldeta.

Enllaç web: Ajuntament

Culla (Alt Maestrat)

17 Respostes

Municipi de l’Alt Maestrat (País Valencià): 116,3 km2, 1.088 m alt, 559 hab (2014)

Situat al sud de la comarca, al límit amb l’Alcalatén i la Plana Alta. El relleu és accidentat per la serra de Culla i les de Sant Cristòfol, d’Espareguera i de Montardi. Prop del 70% del territori és ocupat per boscs de pins i alzines i matollar.

Les bases de l’economia local són l’agricultura de secà (cereals, olivera, vinya i fruiters), la ramaderia (ovina i porcina), l’avicultura i algunes activitats industrials derivades de l’agricultura. Àrea comercial de Castelló de la Plana. Tanmateix, la població s’ha vist molt afectada per l’emigració.

La vila, d’origen islàmic, és al vessant oriental del mont de Culla, prop de l’antic castell de Culla; l’església parroquial és dedicada a sant Salvador. Els templers hi establiren la comanda de Culla i l’orde de Montesa la setena de Culla.

Dins el terme hi ha, també, els pobles de la Torre de Matella i del Molinell, les caseries de Montllat i les Roques de Lleó i l’antic castell de Cullola.

Enllaç web: Ajuntament

Bandolers, alt dels -Costera-

Deixa un comentari

(Llanera de Ranes, Costera)

Petit serrat, que forma part de la costera de Ranes, situat entre el terme municipal i el Realenc de la Plana, travessat per la carretera de Xàtiva a Navarrés, on es trobava l’antiga venta de Bandolers.

En aquest sector i enclavats en el terme de Llanera es troben encara dos petits territoris xativins coneguts amb els noms de l’alt dels Bandolers (1,56 ha) i la canyada dels Bandolers (1,56 ha).