Caseriu, situat al nord del poble, a l’esquerra del barranc de Cabrafic.
La serra de la Ballestera (309 m alt) separa aquest caseriu de la plana costanera.
Ballestera, la
2 Respostes
Arxiu d'etiquetes: serres
Balaguera, serra de la
(la Pobla Tornesa / Vilafamés, Plana Alta)
Serra, termenal dels dos municipis. En el límit meridional del pla de l’Arc.
Bagüenyola, pics de
Massís granític (3.053 m alt) dels Pirineus axials, situat entre la vall de Benasc i la vall de Gistau, al sud del massís de Pocets.
Al vessant oriental s’estén la coma o vall de Bagüenya, a la part alta de la qual es troben la galera de Bagüenyola i l’estany de Bagüenyola; els excursionistes els anomenen pics d’Eriste.
Bacivers, coma de -Conflent-
Coma de la vall de Carançà, al vessant septentrional del pic de Bastiments, amb pasturatges d’estiu.
L’estany de Bacivers es troba al cim dominat pel pic de Prats de Bacivers (2.844 m alt), cim culminant de la serra de Bacivers, que separa aquesta coma de coma Mitjana.
Borriol (Plana Alta)
Municipi de la Plana Alta (País Valencià): 60,95 km2, 208 m alt, 5.209 hab (2014)
Situat a la vall de Borriol que drena el riu de Borriol, al vessant oest del desert de les Palmes, accidentat al sud per la serra de Borriol, al nord-oest de Castelló de la Plana. La part muntanyosa del terme és ocupada per pinedes, alzinars, rouredes i pasturatges.
L’agricultura de secà (garrofers, oliveres, ametllers i cereals) domina la vida econòmica del municipi, complementada pel regadiu (tarongers i hortalisses), gràcies a les sèquies derivades del riu, i l’explotació de mines de ferro. Àrea comercial de Castelló de la Plana.
La vila, d’origen romà, és situat a la dreta del riu de Borriol, sota un turó coronat per les ruïnes del castell de Borriol; hi destaquen l’església parroquial de Sant Bartomeu i les restes de l’antic palau senyorial.
Dins el terme hi ha el santuari i caseriu de Sant Vicent, on es conserva un mil·liari romà, i les pintures rupestres de la Joquera.
Enllaç web: Ajuntament
Betxí (Plana Baixa)
Municipi de la Plana Baixa (País Valencià): 21,4 km2, 102 m alt, 5.770 hab (2014)
Situat al peu de la serra d’Espadà, prop del riu de Sonella, al sud-oest de Castelló de la Plana. Al sud i a l’oest, el relleu és accidentat per diversos turons (serra de Betxí).
La base de l’economia local és l’agricultura de regadiu, en expansió, gràcies als regatges per mitjà de pous, i dedicat principalment a tarongers; al secà, garrofers i ametllers. També hi ha una petita indústria de terrissaires, activitat tradicional al municipi (ceràmica de Betxí). Àrea comercial de Castelló. Durant els dos últims segles la població ha experimentat un augment lent però constant, accentuar els últims anys.
La vila, d’origen islàmic, és situada a la falda dels primers turons; conserva part de l’antic palau senyorial, amb un claustre renaixentista. Dins el terme hi ha, a més de l’ermita de Sant Antoni, importants jaciments ibèrics i restes de construccions romanes.
El baixador de Betxí del ferrocarril, ha donat lloc a un veïnat dins el terme d’Onda.
Enllaç web: Ajuntament
Beneixama (Alt Vinalopó)
Municipi de l’Alt Vinalopó (País Valencià): 34,89 km2, 592 m alt, 1.738 hab (2014)
(cast: Benejama) Situat a la vall de Biar, a la dreta del Vinalopó, entre les serres de la Solana i de les Fontanelles, fins a la serra d’Ontinyent i la serra de Beneixama, a l’oest d’Alcoi. Parts de les terres no cultivades són dedicades al pasturatge.
La principal activitat econòmica del municipi és l’agricultura de secà (vinya, oliveres, ametllers i fruiters), complementada pel regadiu (que produeix una varietat de poma que porta el nom de la vila, i hortalisses) i algunes indústries, principalment alimentàries, i també tèxtil i de joguines. Àrea comercial de Villena, dependent d’Alacant.
La vila, prop de la carretera d’Ontinyent a Villena, es formà a partir d’una antiga alqueria islàmica despoblada, s’independitzà del municipi de Biar el 1795. L’església parroquial de Sant Joan va ser construïda el 1841.
Dins el terme es troba el llogaret del Salze i la caseria de les Cases del Mestre.
Enllaç web: Ajuntament
Balones (Comtat)
Municipi del Comtat (País Valencià): 11,2 km2, 660 m alt, 139 hab (2014)
Situat als vessants meridionals de la serra d’Almudaina, a la vall de Seta, afluent del riu d’Alcoi, al nord-est d’Alcoi. El territori és molt accidentat, amb brolles i pasturatges d’hivern.
La principal activitat econòmica del municipi és l’agricultura de secà (oliveres, ametllers, cereals i vinya), que tanmateix no ha evitat una progressiva davallada de la població durant el segle XX. Àrea comercial d’Alcoi.
El poble és emplaçat a la serreta de Balones. Formà part del marquesat de Guadalest. L’església parroquial és dedicada a sant Francesc.
Dins el terme, que comprèn el despoblat de Costurera, s’han trobat restes ibèriques.
Aspres, els -Rosselló-
(Rosselló)
Zona muntanyosa i subcomarca, situada en el sector sud-oest de la comarca, en el límit amb el Conflent i les muntanyes septentrionals del Vallespir.
El relleu és suau, format per una sèrie de plataformes de materials detrítics que foren aixecades a causa dels últims moviments tectònics del final del terciari i del principi del quaternari. La zona és drenada pel Bulès i el Rard.
El principal recurs econòmic és el conreu de la vinya, l’únic rendible a causa de la sequedat del clima i de la porositat del sòl, del qual s’obté un vi molt apreciat.
Artiga, serra de l’ -Alta Cerdanya-
(Er / Vallcebollera, Alta Cerdanya)
Serra al massís del Puigmal, situada entre el pas dels Lladres i el puig d’Estaca a la branca muntanyosa que separa les dues valls i els dos municipis.
Dades dels Països Catalans 