Sector de l’alineació muntanyosa que forma el límit septentrional de la vall de la Castellana i que separa aquesta comarca del Llenguadoc, a l’est del tuc Dormidor.
Escales, serra d’ -Conflent-
1 Resposta
Arxiu d'etiquetes: serres
Ènguera, serra d’
Serra subbética de la comarca, entre el canal de Navarrés i la Vall de Cofrents, a l’est del municipi d’Ènguera.
Últim contrafort del Caroig.
Enclusa, s’
Serra (275 m alt) del nord de la vila, formada per dues elevacions (sa Torre i es Becs), que domina el pla Verd.
Hom hi ha establert una base nord-americana de control aeri.
Enclar, riu d’
(Andorra la Vella / Sant Julià de Lòria, Andorra)
Afluent esquerrà de la Valira.
Neix a la serra d’Enclar (alineació muntanyosa paral·lela a la Valira, entre el pic de l’Ós, a 2.406 m alt, i el pic d’Enclar, a 2.317 m) i s’uneix al seu col·lector vora Santa Coloma d’Andorra.
És termenal de les dues parròquies.
Eixortà, serra de l’ *
Veure> serra de la Xortà (alineació muntanyosa).
Eixea, serra de
Sector de la serra Grossa, al límit entre la vall de Montesa i Aielo de Malferit, entre el coll de l’estret d’Aielo i el port de l’Olleria.
Culmina a 727 m alt.
Ebo, serra d’
Serra, situada a l’est de la serra de Mariola, amb inclinació cap al sud.
Limita al nord per una falla amb la Vall d’Ebo, que forma la conca del riu Girona.
Té una altura màxima de 945 m.
Duaime, el
Caseria, al vessant oriental de la serra del Duaime, continuació de la serra de la Forna.
Dosaigües, serra de
(País Valencià)
Alineació muntanyosa (949 m alt), entre el Caroig i la Foia de Bunyol, partió d’aigües entre els rius Magre i Xúquer.
D’aspecte abrupte, és tallada per barrancs i rambles.
Cròdos, serra d’Es
Serra, a la dreta de la Garona, entre la vall de Varradòs i el del riu Sallent.
Culmina al pic d’es Cròdos (2.322 m alt).
Dades dels Països Catalans 