Sector de la serra d’Espadà, que separa les valls d’Aín i de Veo.
Culmina a 1.011 m alt.
Finestra, serra de la
Deixa un comentari
Arxiu d'etiquetes: serres
Ferrutx -serra-
Antiga alqueria i devesa, a l’extrem nord de la península d’Artà, límit est de la badia d’Alcúdia.
El cim del cap de Ferrutx, sa talaia Moreia, té 562 m d’alt, i s’integra a la serra de Ferrutx, la qual s’estén paral·lela a la costa en direcció sud-oest – nord-est, i assenyala l’inici de les serres de Llevant, enllaçant amb la d’Artà.
Fatarella, comes de la -Ports-
(Ports)
Serra dels ports de Morella, que separa les valls del riu de Bordó de les de les rambles de Cantavella i de Sellumbres.
Limita el País Valencià amb Aragó, i culmina a la mola de la Todolella (1.142 m alt).
Faro, serra del *
(Comtat / Marina Alta)
Veure> serra d’Alfaro (alineació muntanyosa).
Falconera, la -Safor-
(Gandia / Palma de Gandia, Safor)
(o Creu del Mestre Pau) Cim culminant (452 m alt) de la serra de la Falconera, al sud del Mondúver amb orientació sud-nord.
Esquella, serra de l’ -Baixa Cerdanya-
Alineació (2.865 m alt) que separa la coma dels Engorgs de les valls de la Llosa i de la serra de Campcardós (Alta Cerdanya).
Espina, serra d’ -Alt Millars/Alt Palància-
(o de Pina) Alineació muntanyosa, que és una continuació vers l’oest de la serra d’Espadà, formada per anticlinals triàsics que separen les conques dels rius Millars i Palància.
La cobreixen pinedes i carrascars i extenses garrigues, aprofitades per la ramaderia; la migradesa de l’agricultura, però, ha provocat el despoblament progressiu dels nuclis de població.
L’altitud màxima s’assoleix als 1.405 m.
Esparreguera, serra d’ -Alt Maestrat-
(Culla / la Torre d’en Besora, Alt Maestrat)
(o d’Espareguera) Alineació muntanyosa (1.082 m alt), formada per un bloc cretaci, paral·lel a la costa, que limita per l’oest la rambla Carbonera.
Estès entre el coll d’Esparreguera al sud i la rambla dels Estrets al nord. Separa els dos termes.
Espades, serra de les -Ribagorça-
Alineació muntanyosa (3.332 m alt), al sud del pic de Pocets, que separa les valls de Benasc i de Gistau.
Espadà, serra d’ -País Valencià-
(Alt Palància / Alt Millars / Plana Baixa)
Terminació oriental del Sistema Ibèric, que s’estén per les tres comarques. Està formada per anticlinals triàsics amb falles paral·leles a la costa, que continua per la serra d’Espina i enllaça amb la d’Almenara, la qual arriba al mar.
S’estén en direcció nord-oest – sud-est, paral·lela als cursos del Millars i del Palància, separa les conques d’ambdós rius i assoleix una altitud màxima de 1.106 m al pic de la Ràpita.
La seva constitució (gresos, margues i calcàries) i la humitat del clima expliquen una vegetació molt densa, constituïda per alzines sureres, pins, brolles i matolls.
L’any 1998 el govern valencià declarà el Parc Natural de la Serra d’Espadà.
L’any 1526 hi tingué lloc la rebel·lió de la serra d’Espadà.
Enllaç web: Parc Natural Serra d’Espadà
Dades dels Països Catalans 