Arxiu d'etiquetes: sèquies

Alfarrasí (Vall d’Albaida)

Deixa un comentari

Municipi de la Vall d’Albaida (País Valencià): 6,36 km2, 197 m alt, 1.252 hab (2014)

Situat al centre de la vall, a la dreta dels rius d’Albaida i Clariano, al sud de la serra Grossa, al sud-est de Xàtiva.

L’agricultura ha estat la base tradicional de l’economia del municipi, amb predomini del secà, en el qual destaca el conreu típic de la vall, el raïm de taula. La sèquia d’Alfarrasí, amb aigües procedents del riu d’Albaida, rega el terme i permet l’agricultura de regadiu (cereals i hortalisses). Els darrers anys, però, la indústria s’ha desenvolupat notablement, sobretot la tèxtil, que dóna feina a una gran part de la població i n’ha impulsat un fort creixement. Àrea comercial de Xàtiva.

Al poble, situat a l’esquerra del riu d’Albaida, destaca l’església parroquial de Santa Maria, construïda entre els anys 1763 i 1779.

Enllaç web: Ajuntament

Alfarb (Ribera Alta)

2 Respostes

Municipi de la Ribera Alta (País Valencià): 20,41 km2, 94 m alt, 1.553 hab (2014)

(cast: Alfarp) Situat a la vall dels Alcalans, a banda i banda del riu Magre, al sud-oest de València.

El territori, bàsicament agrícola, és dominat pel secà (garrofers, oliveres, ametllers, farratges i cereals). El regadiu, principalment tarongers, aprofita aigües de la sèquia d’Alfarb, de la d’Alèdua i del subsòl. La ramaderia porcina i l’avicultura completen les activitats econòmiques. Àrea comercial de València. Amb tot, l’emigració, sobretot a València i França, ha estat una constant tradicional del municipi.

Entre Alfarb i el terme veí de Catadau han estat trobades restes i inscripcions lapidàries d’època romana.

Enllaç web: Ajuntament

Alfait, sèquia d’

Deixa un comentari

(Massalavés, Ribera Alta)

Sèquia, una de les que porta l’aigua de la sèquia reial del Xúquer.

Alcoi, sèquia reial d’

11 Respostes

(Safor)

Sèquia, construïda el segle XIII, després de la conquesta cristiana. És la més important de l’horta de Gandia, que pren l’aigua del riu d’Alcoi, per la dreta, a l’assut d’Alcoi o d’en Carròs, aigua avall de Vilallonga de la Safor i dins el seu terme municipal.

La comunitat de regants dirigeix la distribució de l’aigua a través d’un sindicat general i de quatre juntes de sèquia.

Alcaramit

Deixa un comentari

(Borriana, Plana Baixa)

Despoblat al sud de la ciutat. Ha donat nom a una partida i a la sèquia d’Alcaramit.

Albalat de la Ribera (Ribera Baixa)

5 Respostes

Municipi de la Ribera Baixa (País Valencià): 14,39 km2, 13 m alt, 3.485 hab (2014)

(o Albalat de Pardines, ant: Albalat de Seguereny) Estès a l’esquerra del Xúquer en territori completament pla i regat amb l’aigua d’aquest riu a través de la sèquia d’Albalat, al sud de València.

Economia de regadiu (hortalisses, arrossars i tarongers). Algunes indústries agrícoles i de joguines i la cria de bestiar oví, boví i porquí, completen les activitats econòmiques. Pesca esportiva al Xúquer, a l’hivern es caça als arrossars. Àrea comercial de València. La població ha anat augmentant constantment fins al 1970, en que s’ha estancat.

La vila, antiga alqueria musulmana, és situada a l’esquerra del Xúquer, a la part interior d’un meandre; l’actual església parroquial és del final del segle XVII.

Enllaç web: Ajuntament

Albal (Horta)

5 Respostes

Municipi de l’Horta (País Valencià): 7,4 km2, 15 m alt, 15.935 hab (2014)

Estès des del peu dels turons que limiten la comarca per l’oest fins a la proximitat de l’Albufera de València.

La base de l’economia local és l’agricultura de regadiu (enciams, patates, llegums, etc), que s’alimenta de sèquies que aprofiten les aigües del Xúquer i del Túria i que es repartida per tot el terme a través de la sèquia d’Albal, complementada per la ramaderia bovina i ovina estabulada i algunes indústries, sobretot d’entapissats, a més de ceràmica, productes químics i tallers de mobles. Àrea comercial de València. Des de l’any 1900 hi ha hagut un importantíssim augment de la població.

El poble era una antiga alqueria musulmana; l’església parroquial acabada de construir el 1967, és d’estil barroc.

Dins el terme municipal es troba el santuari de Santa Anna d’Albal.

Enllaç web: Ajuntament

Aigües de València, Tribunal de les

13 Respostes

(València, 1238 – )

Tribunal. De probable origen medieval, hi ha indicis d’existència, en època musulmana, d’aquest tribunal o d’una jurisdicció semblant, que Jaume I degué respectar en fer donació de les sèquies del Túria als usuaris.

Es reuneix cada dijous al migdia davant la porta dels Apòstols de la catedral de València per resoldre els conflictes que sorgeixen entre els regants de l’Horta de València.

Mitjançant un procediment judicial gratuït, oral i sumaríssim (no hi ha apel·lació superior) els vuits síndics dicten verbalment la seva sentència.

Aquests síndics són elegits cada dos anys pels usuaris de cadascuna de les sèquies.

Agulla, l’ -Bages-

Deixa un comentari

(Manresa, Bages)

Bifurcació de la sèquia de Manresa, a l’entrada del terme municipal de la ciutat.

Ador (Safor)

12 Respostes

Municipi de la Safor (País Valencià): 13,34 km2, 50 m alt, 1.411 hab (2014)

Estès per la plana al·luvial de l’horta de Gandia (canaleta d’Ador) i part de les muntanyes que l’envolten (serra d’Ador). Un sector del terme, anomenat la Marjuquera, es troba separat de la resta del territori pel municipi de Palma de Gandia; el sector principal s’estén entre el riu d’Alcoi i el Vernissa.

L’agricultura de secà (garrofers, cereals, oliveres, vinya i ametllers) i de regadiu (tarongers, hortalisses i cereals), que dóna feina a dues terceres parts de la població activa, juntament amb l’apicultura, són les principals fonts de riquesa del municipi.

El poble, antiga alqueria islàmica (castell d’Ador), està emplaçat a la zona de contacte de la plana al·luvial i la muntanya; l’església parroquial és dedicada a la Mare de Déu del Loreto.

Dins el terme hi ha els caserius de la Canaleta i l’Alfàs, i el despoblat de Navesa. A la partida de Raconx s’ha trobat vestigis d’una important vil·la romana.

Enllaç web: Ajuntament