Sèquia que pren l’aigua de la sèquia reial del Xúquer i rega el terme municipal.
Arxiu d'etiquetes: sèquies
Alzira, sèquia reial d’ *
Nom antic de la sèquia reial del Xúquer.
Alt Urgell, canal de l’ *
(Catalunya)
Veure> canal alt d’Urgell (derivat del canal d’Urgell).
Alquibla, sèquia d’
Sèquia de l’horta d’Oriola. Pren l’aigua del Segura, per la dreta, a l’assut de Las Norias, prop de l’indret on el riu penetra al País Valencià.
Rega els termes d’Oriola, Bigastre, Xacarella, Benejússer, Almoradí, Algorfa i Rojals.
Almúnia, l’ -Ribera Alta-
Partida, a l’esquerra del Xúquer, a la part interior de la darrera gran volta descrita pel riu abans d’arribar a la ciutat. És regada per la sèquia d’Almúnia.
Era un antic lloc, documentat el segle XIII.
Almudàfer -Camp de Morvedre-
Partida, a la dreta del Palància, aigua avall de la ciutat.
És regada per la sèquia d’Almudàfer, paral·lela al riu.
Almoravit
Almassora (Plana Alta)
Municipi de la Plana Alta (País Valencià): 32,99 km2, 31 m alt, 25.566 hab (2014)

Situat a la riba esquerra del Millars, ocupa un territori completament pla, a 4 quilòmetres al sud de Castelló de la Plana.
El regadiu, que comprèn el 85% del terme, aprofita aigua del Millars a través de la sèquia d’Almassora. La principal font d’ingressos del municipi la proporciona, peró, la indústria, principalment de materials de la construcció, la qual s’ha desenvolupat notablement els darrers anys i ha provocat un fort creixement de la població.
Actualment el municipi és pràcticament un barri de Castelló. Pel centre de la vila passava el ferrocarril de via estreta, avui desaparegut, de Castelló a Onda, conegut popularment per la Panderola.
Dins el terme es troba, al barri marítim de la Torre d’Almassora, l’ermita i el caseriu de Sant Antoni i el santuari de Santa Quitèria.
Enllaç web: Ajuntament
Almalafa
(Castelló de la Plana, Plana Alta)
Partida. Duu el nom d’una antiga alqueria islàmica, situada a la plana regada entre la ciutat i la vila d’Almassora (dins el terme de la qual es troba també un sector d’aquest antic territori).
És regada, entre d’altres, per la sèquia d’Almalafa, derivació de la sèquia Major de Castelló.
Algar de Palància (Camp de Morvedre)
Municipi del Camp de Morvedre (País Valencià): 13,2 km2, 204 m alt, 495 hab (2014)

(o Algar, ant: Algar dels Frares) Situat a banda i banda del Palància, al límit amb l’Alt Palància. Al territori, accidentat pels contraforts de la serra d’Espadà, hi abunden els pasturatges d’hivern.
La base de l’economia local és l’agricultura de secà (garrofers i oliveres), que ocupa la major part del conreu, i el regadiu (taronges i llimones), alimentat per la sèquia d’Algar, la qual comença a l’assut d’Algar, construït probablement als segles XIII-XIV. La indústria es redueix a dues petites fàbriques, una de lleixiu i l’altra de farina. Àrea comercial de Sagunt.
El poble, una antiga alqueria islàmica, que comprèn tota la població del municipi, es troba al peu d’un pujol, a la dreta del Palància; destaca l’església parroquial de la Mercè, d’estil barroc (segle XVIII).
Enllaç web: Ajuntament
