Arxiu d'etiquetes: sèquies

Daimús (Safor)

6 Respostes

Municipi de la Safor (País Valencià): 3,15 km2, 6 m alt, 3.062 hab (2014)

(o Demús) Situat a la costa, a la plana regada pel riu d’Alcoi en la seva desembocadura (dita pla de la Llacuna), a la plana al·luvial de l’horta de Gandia. La costa és baixa i sorrenca (platja de Daimús).

La base de l’economia és l’agricultura de regadiu (tarongers i hortalisses), gràcies a la sèquia comuna de Gandia a través de la sèquia de Daimús, que ocupa quasi tot el terme, complementada pel turisme, subsidiari de la veïna platja de Gandia. Hi subsisteixen zones de conreu de vimet i canyamel, tradicional al municipi. Àrea comercial de Gandia.

El poble, que agrupa tota la població del municipi, es troba en una elevació sobre la costa; l’església parroquial és dedicada a sant Pere.

Dins el terme van ésser descobertes al segle XVI restes d’època romana; a la costa, hi ha el barri turístic dels Màrtirs.

Enllaç web: Ajuntament

Daia Vella (Baix Segura)

6 Respostes

Municipi del Baix Segura (País Valencià): 2,98 km2, 4 m alt, 681 hab (2014)

(cast: Daya Vieja) Situat al sector d’horta que s’estén a l’esquerra del Segura, a la zona de parla castellana del País Valencià.

El principal recurs econòmic del municipi és l’agricultura de regadiu (carxofes, patates, cànem, blat i blat de moro), que ocupa tota la superfície del terme i aprofita l’aigua de la sèquia de Daia Vella, derivada a l’assut d’Alfeitamí. Hi predomina el règim d’explotació directa. La ramaderia (bestiar boví i porcí) i l’avicultura complementen l’economia. Àrea comercial d’Elx. La població, amb tot, tendeix a disminuir.

El poble fou destruït el 1829 per un terratrèmol. Actualment depèn de la parròquia de Daia Nova, terme amb el qual formava un sol municipi fins a la primera meitat del segle XIX. Fins al 1791 havia format part del terme d’Oriola.

Enllaç web: Ajuntament

Daia Nova (Baix Segura)

8 Respostes

Municipi del Baix Segura (País Valencià): 7,09 km2, 5 m alt, 1.765 hab (2014)

(cast: Daya Nueva) Situat al sector d’horta que s’estén a l’esquerra del Segura, a la zona de parla castellana del País Valencià.

El regadiu, principal recurs econòmic del municipi, ocupa gairebé tota la seva superfície; s’hi conreen hortalisses, cànem, blat, blat de moro, patates, etc, gràcies a les diferents sèquies que reguen el terme, com la sèquia de Daia Nova, derivada de l’assut de Rojals, i d’unes altres derivades de l’assut d’Alfeitamí. La ramaderia bovina i porcina complementa l’oferta econòmica. Àrea comercial d’Elx.

El poble, al nord del terme, es va separar de Daia Vella durant la primera meitat del segle XIX; s’hi destaca l’església parroquial de Sant Miquel, del segle XVIII.

El municipi comprèn l’antic terme de la Pobla de Rocamora, annexat el 1974.

Cullera (Ribera Baixa)

45 Respostes

Municipi de la Ribera Baixa (País Valencià): 53,82 km2, 2 m alt, 22.461 hab (2014)

Situat a la costa, que és centrat per la muntanya de Cullera (233 m alt), a la plana al·luvial del Xúquer i de la seva zona deltaica que forma el cap de Cullera, sobre el promontori hi ha la torre de Cullera i el far de Cullera, i al sud hi ha la rada de Cullera i la platja de Cullera; des del sud de l’Albufera fins al peu de la serra de Corbera (on hi ha l’estany de Cullera). El municipi comprèn, a més, els llogarets del Brosquil i del Mareny de Sant Llorenç i, entre d’altres, el santuari de Sant Llorenç de la Bassa.

ECONOMIA.- Els recursos es basen en el turisme i en l’agricultura de regadiu (cítrics, cotó, arròs), que són possibles gràcies a la sèquia mare de Cullera, que pren l’aigua de l’assut de Cullera, amb aigües procedents del Xúquer. Es manté l’activitat pesquera, si bé en regressió. Àrea comercial de València.

POBLACIÓ.- L’ascens demogràfic, constant des de mitjan segle XIX, ha estat espectacular del 1960 al 1980 a causa del turisme, que ha propulsat la indústria de la construcció i també l’hotelera, que han canviat completament la fesomia de la costa i que ha donat lloc a la creació de nous barris turístics: Sant Antoni de Cullera, el Racó de Santa Marta, la Punta dels Pensaments, etc.

LA CIUTAT.- La ciutat és a l’esquerra del Xúquer, al peu de l’antic castell de Cullera, d’origen islàmic, diverses vegades modificat, al costat del qual fou construït, en 1891-97, el santuari neoromànic de la Mare de Déu del Castell, amb una imatge gòtica (segle XIV) de marbre blanc; hi destaca l’antiga església parroquial de Sant Joan, bastida al segle XVII sobre un primitiu temple gòtic. Els hospitalers hi establiren la comanda de Cullera, i al segle XIX, la ciutat va ser un important focus anarquista; hi va tenir un gran ressò la vaga general de setembre de 1911, en que tingueren lloc els tràgics fets de Cullera.

Enllaços web: Ajuntament – Rugby Club – Falles

Cotes (Ribera Alta)

4 Respostes

Municipi de la Ribera Alta (País Valencià): 6,33 km2, 33 m alt, 365 hab (2014)

Situat a la vall Farta, a l’aiguabarreig del Xúquer i el riu de Sellent. El sector sud-occidental és accidentat pel Montot, límit amb la Canal de Navarrés, amb algunes hectàrees de matolls i pasturatges.

La base de l’economia local és l’agricultura de regadiu, gràcies a la sèquia de Cotes, amb aigua procedent del riu de Sellent i d’altres sèquies derivades del Xúquer, i és dedicada especialment al taronger, que s’ha convertit gairebé en monocultura, i complementada pel secà (garrofers i oliveres). La ramaderia (ovelles i cabres) és una activitat secundària; hi ha apicultura. L’única activitat industrial és la preparació de la taronja. Àrea comercial de Xàtiva.

El poble, d’origen islàmic, es troba a l’esquerra del riu de Sellent; l’església parroquial és dedicada a sant Miquel. Pertangué inicialment a la cartoixa d’Escaladei i posteriorment a diverses famílies.

Enllaç web: Ajuntament

Corbera del Castell (Rosselló)

4 Respostes

Municipi del Rosselló (Catalunya Nord): 7,25 km2, 160 m alt, 717 hab (2012)

(fr: Corbère) Situat entre la zona muntanyosa dels Aspres i el Riberal, a la dreta del riu del Bulès, afluent de la Tet, drenat per la sèquia o canal de Corbera.

Els recursos econòmics del municipi, basats en l’agricultura de secà (hortalisses, vinya i arbres fruiters), són limitats, circumstància que ha provocat un important descens demogràfic iniciat ja a mitjan segle XIX, després de la segregació de Corbera de les Cabanes, el 1856.

El cap del municipi és avui el barri dels Cortals, sorgit al peu d’un turó on hi ha l’antic poble, dit de Corbera d’Amunt (o de Munt), situat al coster d’un turó, damunt del qual s’aixeca l’antic castell de Corbera, que ha estat restaurat. L’església parroquial de Santa Maria, del segle XVII, ocupa el lloc de l’antiga capella del castell. Al poble destaca també l’antiga església parroquial de Sant Pere del Bosc.

Corbera de les Cabanes (Rosselló)

5 Respostes

Municipi del Rosselló (Catalunya Nord): 4,14 km2, 150 m alt, 1.125 hab (2012)

(o Corbera la Cabana) Situat al Riberal, a la zona de contacte amb els Aspres, a la riba dreta del riu del Bolès, afluent de la Tet (rec de Corbera). El 1856 es va segregar de Corbera del Castell.

La principal activitat econòmica del municipi és l’agricultura (arbres fruiters, vinya, hortalisses i conreus d’hivernacle), que ha rebut darrerament un nou impuls amb la construcció del pantà de Vinçà; també hi ha una empresa dedicada a la construcció i s’ha creat l’Institut per al Desenvolupament dels Recursos Naturals Renovables.

El poble es troba al límit meridional de la plana al·luvial regada de la Tet, vora la sèquia de Corbera.

Dins el terme hi ha la cova natural de Montbou de grans proporcions, amb abundància d’estalactites.

Corbera de la Ribera (Ribera Baixa)

9 Respostes

Municipi de la Ribera Baixa (País Valencià): 20,27 km2, 17 m alt, 3.231 hab (2014)

(o Corbera d’Alzira) Estès entre la serra de Corbera i la plana regada pel Xúquer, on hi ha la sèquia de Corbera o dels Quatre Pobles, els escorredors de la qual formen l’anomenat riu de Corbera, el qual desguassa a mar a través de l’estany Gran o estany de Corbera. A la zona muntanyosa hi ha unes 500 hectàrees de boscs de pins.

La base de l’economia local és l’agricultura, bàsicament de regadiu i dedicada tradicionalment al taronger, si bé actualment també es cultiven arròs i hortalisses. Completen l’oferta econòmica del municipi algunes activitats industrials derivades del conreu de la taronja. Granges avícoles. Àrea comercial d’Alzira.

La vila, d’origen islàmic, és al raiguer, prop de les ruïnes de l’antic castell de Corbera; a l’església parroquial de Sant Vicent, de la fi del segle XVII, hi és venerada la imatge gòtica de la Mare de Déu del Castell.

El 1418 fou incorporat a la corona com a jurisdicció de l’Honor de Corbera.

Enllaç web: Ajuntament

Coix (Baix Segura)

4 Respostes

Municipi del Baix Segura (País Valencià): 16,76 km2, 16 m alt, 7.188 hab (2014)

(cast: Cox o Coj) Situat a la zona de parla castellana del País Valencià i estès des de la serra de Callosa fins a la plana deltaica dels rius Segura i Vinalopó, al límit amb el camp de la Murada.

El principal recurs econòmic del municipi és l’agricultura, molt repartida entre el regadiu (hortalisses, principalment, i arbres fruiters), regada per la sèquia de Coix, filla de la de Callosa, i l’assarb de Simón, derivades del Segura; i el secà (cereals, figueres i garrofers) i que aprofita pràcticament la totalitat de la superfície del terme. Pedreres. Àrea comercial d’Oriola.

El poble, format per dos nuclis actualment units (Coix Vell i Coix Nou), es troba al peu septentrional de la serra, sota un esperó on fou erigit un castell (1466); hi destaca l’església parroquial de Sant Joan, bastida el 1776 per Miquel Francia.

Catarroja (Horta)

26 Respostes

Municipi de l’Horta (País Valencià): 13,04 km2, 16 m alt, 27.478 hab (2014)

Estès des del sud del barranc de Xiva o riu de Xest (anomenat també barranc o torrent de Catarroja) fins prop de l’Albufera.

Els recursos econòmics del municipi es basen en l’agricultura de regadiu, gràcies a les sèquies derivades del Túria (arròs, hortalisses i taronges), la ramaderia bovina, la pesca a les sèquies (activitat tradicional des de l’edat mitjana) com el canal de Catarroja, on hi ha l’embarcador anomenat port o portet de Catarroja, i la indústria, tradicionalment alimentària i molt diversificada, i desenvolupada actualment gràcies a la proximitat de València. Es manté també la típica fabricació d’escombres.

La població ha experimentat un creixement constant a partir del segle XVIII, accelerat encara els darrers anys a causa de la immigració. Àrea comercial de València. Fa funcions de centre econòmic i social de la comarca.

La vila és a la dreta del riu, forma un sol nucli de població amb Massanassa, és d’origen islàmic; hi destaca l’església parroquial de Sant Miquel, neoclàssica (1710); han tingut anomenada les bandes de música de la vila.

Enllaços web: Ajuntament – Conservatori de Música – Associació de Vela Llatina