Arxiu d'etiquetes: Selva

Brunyola (Selva)

Municipi de la Selva (Catalunya): 36,82 km2, 247 m alt, 375 hab (2016)

0selvaSituat al massís de les Guilleries, al nord-est de la comarca, al límit amb la del Gironès, al naixement de l’Onyar, al nord-est de Santa Coloma de Farners. Al terreny, accidentat per la muntanya de Santa Bàrbara, hi abunden pinedes, castanyedes i alzinars, les quals són explotades.

La base de l’economia local és l’agricultura, amb predomini del secà (cereals, farratges, blat de moro i, sobretot, avellaners), complementada per la ramaderia (bestiar boví i porcí). Àrea comercial de Girona. La població, tanmateix, ha disminuït de manera constant al llarg del segle XX.

El poble és format per un petit nucli al voltant de l’església parroquial de Sant Fruitós, que era la capella del castell de Brunyola, avui enrunat.

Dins el terme, on s’ha trobat restes prehistòriques, hi ha, també, el poble de Sant Martí Sapresa i la masia i ermita de Serrallonga.

Enllaços web:  AjuntamentEstadístiques

Breda (Selva)

Municipi de la Selva (Catalunya): 5,02 km2, 169 m alt, 3.722 hab (2016)

0selvaSituat al sud de la comarca, a l’àrea de contacte entre la plana de la Selva i el Montseny, drenat per la riera de Breda, afluent de la Tordera, al sud-oest de Santa Coloma de Farners. Hi ha pinedes i suredes.

Les principals fonts de riquesa del municipi són l’agricultura de secà (cereals -blat, civada- i patates), la ramaderia (bestiar boví estabulat per a la producció de carn i de llet), l’avicultura i una indústria notable, especialment terrissera, així com la fabricació de mobles, begudes i del paper. El municipi és també un tradicional centre d’estiueig. Àrea comercial de Girona.

La vila es va formar al voltant del monestir benedictí de Sant Salvador (monestir de Breda), monument històrico-artístic del segle XI, l’església del qual, gòtica amb claustre romànic tardà i absis gòtic, és l’actual església parroquial. A la vila destaca també l’església romànica de Santa Maria, on es troben el Museu Josep Aragay, dedicat a aquest pintor i ceramista noucentista, i la Casa de la Vila.

Enllaços web:  AjuntamentEstadístiques

Blanes (Selva)

Municipi de la Selva (Catalunya): 17,66 km2, 13 m alt, 39.060 hab (2016)

0selvaSituat a la badia de Blanes, al sud de la Costa Brava i al límit amb el Maresme. La costa és retallada, amb petites platges, com les de cala Bona i la badia de Blanes. Cap a l’ínterior, on el terme és accidentat pels vessants de la serra Llarga, hi ha pinedes de pi blanc i suredes.

La vida econòmica del municipi, basada tradicionalment en l’agricultura (predominantment de secà -cereals, farratge i vinya- sobre la de regadiu -patates, hortalisses, maduixes i farratge-) i la pesca (que encara és una activitat important), ha rebut un fort impuls durant les últimes dècades gràcies a la indústria (la tèxtil és la més important, que coexisteix amb altres de menors; les puntaires i els espardenyers han estat estimulats pel turisme) i sobretot és un important centre d’estiueig, que ha donat lloc a la creació d’un port esportiu i a la proliferació d’hotels i càmpings a la costa. La ramaderia s’ha incrementat, especialment la cria de bestiar boví. Hi ha diverses explotacions avícoles. Al llarg del segle XX, l’augment demogràfic del municipi ha estat espectacular, sobretot a partir del 1930 i a causa de successives onades migratòries.

pobl_blanesLa vila, estesa en semicercle al voltant de l’antic port, conserva les ruïnes del castell de Sant Joan, al cim del puig del mateix nom, i part de la façana del palau dels vescomtes de Cabrera. També hi destaquen l’església parroquial de Santa Maria (anomenada Santa Maria l’Antiga), d’estil gòtic restaurat; la font gòtica del carrer Ample (segle XV), i els jardins botànics de Marimurtra, dalt d’un turó, únics per la seva singularitat i abundància de plantes exòtiques. El castell de Blanes, conegut als segles X-XI per Forcadell, pertanyia als vescomtes de Girona. Blanes correspon a la Blandae romana.

Dins el terme es troben, a més, els barris de la Maçaneda, de s’Auguer i de la Carbonera, els santuaris del Vilar, del segle XVII, i de l’Antiga i l’estació de Blanes, a uns 2 km a l’oest de la vila.

Enllaços web:  AjuntamentEstadístiques

Arbúcies (Selva)

Municipi de la Selva (Catalunya): 86,22 km2, 291 m alt, 6.380 hab (2016)

0selvaSituat a la vall d’Arbúcies, a l’est del massís del Montseny i drenat per la riera d’Arbúcies. Hi abunden els boscos (suredes, castanyeres, fagedes, alzinars i pinedes), explotats econòmicament.

La indústria de la fusta, amb la sidero-metal·lúrgica i l’agropecuària, i una notable ramaderia són els principals motors de l’economia local. A l’agricultura predomina el secà. El municipi és també un important centre d’estiueig.

A la vila destaca la plaça Major, en part porticada, el castell de Montsoriu, el museu municipal d’història i l’església parroquial de Sant Quirze, consagrada el 923, actualment un temple gòtic.

La població és disseminada en nombrosos llogarets, com el de Sant Pere Desplà, amb església pre-romànica. Dins el terme es troba també el santuari de la Pietat.

Enllaços web:  AjuntamentEstadístiques

Anglès (Selva)

Municipi de la Selva (Catalunya): 16,31 km2, 181 m alt, 5.473 hab (2016)

0selvaSituat al nord de la comarca i a la dreta del Ter. La part de ponent, que s’enfila pel vessant de la muntanya de Santa Bàrbara, és coberta de boscos, sobretot de castanyers.

Les principals activitats econòmiques del municipi són l’agricultura, la ramaderia i la indústria, principalment el tèxtil.

Al nucli antic, anomenat la Vila Vella i on abunden les cases de pedra, hi ha la plaça Major, antiga plaça d’armes del castell d’Anglès. L’església parroquial de Sant Miquel és renaixentista, dels segles XVI-XVII.

Dins el terme, on han estat trobats una necròpoli i un poblat hallstàttics, hi ha l’agregat de Sant Amanç, els veïnats de Pla d’Amunt i Pla d’Avall, el santuari de Santa Bàrbara i l’església de Sant Pere Sestronques.

Enllaços web:  AjuntamentEstadístiques

Amer, monestir d’

(Amer, Selva)

Monestir benedictí (Santa Maria d’Amer). Fundat per l’abat Deodat, al lloc de Sant Medir, veí de Girona, agregat del municipi de Sant Gregori. Inicialment, era dedicat a Sant Medir i Sant Genís. La seva fundació per Carlemany és llegendària.

Obtingué un precepte d’immunitat de Lluís el Piadós i d’altres de Carles el Calb, els anys 844 i 860, d’Odó el 890 i de Carles el Ximple el 922.

L’any 949 havia estat traslladat al lloc actual d’Amer, on fou refet i consagrada una església dedicada a Santa Maria, que ja hi posseïa el monestir.

El monestir s’enfortí al llarg dels segles i adquirí moltes esglésies, dominis i jurisdiccions. Estigué molt vinculat al bisbe de Girona, però mantingué la seva independència durant els segles XI i XII.

amer

El segle XII fou refeta l’església i fundat un priorat a Santa Maria del Coll, a les Guilleries. L’any 1381, el monestir adquirí la plena jurisdicció, civil i criminal, sobre la vila d’Amer, formada entorn del monestir i sobre els llocs veïns.

Els terratrèmols dels anys 1427 i 1428, centrats a Amer, desferen la vila i el monestir, només respectaren part de la seva sòlida església romànica la qual, però, hagué d’ésser consolidada.

L’any 1445 s’uní per poc temps a Sant Pere de Galligants, i l’any 1592 el papa li uní a perpetuïtat el monestir de Santa Maria de Roses. Subsistí fins a l’exclaustració de l’any 1835.

Formà part de la Congregació Claustral Tarraconense des del segle XIII fins al XIX.

Amer (Selva)

Municipi de la Selva (Catalunya): 40,08 km2, 186 m alt, 2.260 hab (2016)

0selvaSituat al nord de la comarca, al límit amb el Gironès i la Garrotxa. El relleu és accidentat, amb boscos de pins, roures, alzines sureres i castanyers.

L’agricultura es reparteix entre el secà i el regadiu, que aprofita l’aigua del Ter. La ramaderia i algunes indústries tèxtils i papereres, com també l’explotació d’aigües minerals i el turisme, completen l’activitat econòmica del municipi.

Els anys 1427 i 1428 la vila va ser destruïda per dos terratrèmols i va ser reconstruïda entorn del monestir benedictí de Santa Maria d’Amer, l’església romànica del qual, del segle XII, és, de fa temps, l’església parroquial. A la vila destaca també la plaça major, porticada.

Dins el terme, que comprèn nombrosos llogarets, veïnats i caserius, es troba també la Font Picant, molt visitada pels excursionistes.

Enllaços web:  AjuntamentEstadístiquesInstitut