Masia i antiga quadra, al sud del municipi, a la vall de Noguers, tributària, a través de la vall de Sant Joan, de l’Ebre.
El terme és esmentat ja el segle XIV.
Masia i antiga quadra, al sud del municipi, a la vall de Noguers, tributària, a través de la vall de Sant Joan, de l’Ebre.
El terme és esmentat ja el segle XIV.
Partida de l’horta, al nord-oest de la ciutat, al límit amb el terme d’Alpicat, vora la carretera de Lleida a Montsó.
És regada per la sèquia del pla de Montsó, derivada del canal de Pinyana.
Santuari (la Mare de Déu de Merlí), als afores de la part alta de la vila, edifici del segle XI.
La imatge havia estat venerada al veí monestir hospitaler d’Alguaire.
Colònia tèxtil cotonaire, situat a la vora del canal de Pinyana.
El 1964 tenia 320 treballadors.
Despoblat i antic terme. Juntament amb Vinfaro i Torrepicona, pertangué als Romeu (segle XIV), als Remolins (segle XVI) i als Riquer (segle XVII), després marquesos de Benavent.
Veure> els Magraners (barri residencial obrer).
(Catalunya, segle XVIII)
Títol, atorgat el 1754 a Procopi Francesc de Bassecourt i de Thieulane.
(Lleida, 1915 – 1917)
Organització juvenil. Fundada i dirigida per Humbert Torres i Alfred Peranya.
L’any 1917 s’unificà amb el Bloc Republicà Autonomista i formà el Partit Republicà Català. A l’inici de la II República s’integrà a l’Esquerra Comunista de Catalunya.