Veure> Estudi General de Lleida (centre de cultura superior, 1300-1717).
Arxiu d'etiquetes: Segrià
Tossa, la -Segrià-
Colònia industrial de la Paperera Alier, vora el canal de Pinyana.
Torrepicona
Antic terme, al nord del terme, que forma part del de Vinfaro.
Suquets
Poble, al nord-oest del terme, vora Sucs. Hi ha una indústria conservera.
Església semicircular dedicada a sant Francesc Xavier, amb campanar prismàtic.
Puigbordell, el
Partida, centrada pel puig Bordell, a l’oest de la ciutat, actualment urbanitzada.
Pla d’Escarp, el
Caseria, propera a l’antic monestir d’Escarp, a la dreta del Segre, prop del límit amb Seròs.
Pedrós -varis geo-
Pedrós (Albatàrrec, Segrià) Despoblat i antic terme, al sud-est del poble, vora el canal d’Urgell.
Pedrós * (Santa Maria de Merlès, Berguedà) Veure> Sant Amanç de Pedrós.
Pedrós (Vilabella, Alt Camp) Despoblat i antic terme, al sud-oest del poble, on es conserven les seves ruïnes.
Pardinyes, les
Partida de l’horta, dividida entre les Pardinyes Altes (on hi havia la parròquia de Sant Gili) i les Pardinyes Baixes, situada al nord del Sas.
Palauet
Partida de l’horta, a l’esquerra del Segre. A la torre del Pastoret prop del modern cementiri de la ciutat hi havia hagut el poble de contribució de Palau d’Horta o Palauet, despoblat arran de la Guerra dels Segadors.
Noguers, mas de -Segrià-
Masia i antiga quadra, al sud del municipi, a la vall de Noguers, tributària, a través de la vall de Sant Joan, de l’Ebre.
El terme és esmentat ja el segle XIV.
