Arxiu d'etiquetes: Segrià

Universitat de Lleida -1300/1717- *

(Lleida, Segrià)

Veure> Estudi General de Lleida  (centre de cultura superior, 1300-1717).

Tossa, la -Segrià-

(Rosselló de Segrià, Segrià)

Colònia industrial de la Paperera Alier, vora el canal de Pinyana.

Torrepicona

(Alfés, Segrià)

Antic terme, al nord del terme, que forma part del de Vinfaro.

Suquets

(Lleida, Segrià)

Poble, al nord-oest del terme, vora Sucs. Hi ha una indústria conservera.

Església semicircular dedicada a sant Francesc Xavier, amb campanar prismàtic.

Puigbordell, el

(Lleida, Segrià)

Partida, centrada pel puig Bordell, a l’oest de la ciutat, actualment urbanitzada.

Pla d’Escarp, el

(Massalcoreig, Segrià)

Caseria, propera a l’antic monestir d’Escarp, a la dreta del Segre, prop del límit amb Seròs.

Pedrós -varis geo-

Pedrós  (Albatàrrec, Segrià)  Despoblat i antic terme, al sud-est del poble, vora el canal d’Urgell.

Pedrós*  (Santa Maria de Merlès, Berguedà)  Veure> Sant Amanç de Pedrós.

Pedrós  (Vilabella, Alt Camp)  Despoblat i antic terme, al sud-oest del poble, on es conserven les seves ruïnes.

Pardinyes, les

(Lleida, Segrià)

Partida de l’horta, dividida entre les Pardinyes Altes (on hi havia la parròquia de Sant Gili) i les Pardinyes Baixes, situada al nord del Sas.

Palauet

(Lleida, Segrià)

Partida de l’horta, a l’esquerra del Segre. A la torre del Pastoret prop del modern cementiri de la ciutat hi havia hagut el poble de contribució de Palau d’Horta o Palauet, despoblat arran de la Guerra dels Segadors.

Noguers, mas de -Segrià-

(Maials, Segrià)

Masia i antiga quadra, al sud del municipi, a la vall de Noguers, tributària, a través de la vall de Sant Joan, de l’Ebre.

El terme és esmentat ja el segle XIV.