(Barcelona, segle XVII – segle XVIII)
Artiller. Partidari del rei-arxiduc Carles d’Àustria, es distingí en el setge de Barcelona (1713-14) per la seva destresa tècnica i per la formació d’un cos d’artilleria especialitzada en el tir d’esclat enlairat amb bomba de metralla.
Col·laborà amb el general Joan Baptista Basset. Josep Castellví el qualificà de primer bombarder d’Europa.
Acabada la guerra, es negà a col·laborar amb els vencedors.
(Barcelona, segle XVII – segle XVIII)
Polític. Conseller en cap de Barcelona (1703), fou empresonat pel virrei Velasco (1704) i alliberat en entrar a la ciutat les tropes aliades (1705).
Nomenat ciutadà honrat el 1706, el 1708 formà part de la delegació de la Generalitat que rebé Elisabet de Brunsvic.
(Vic, Osona, segle XVII – Itàlia, segle XVIII)
Austriacista. Conegut també per Cortada i Jonquer.
Fou un dels iniciadors de la guerra de Successió a Catalunya (primavera del 1705) i obtingué el nomenament de coronel.
Prengué part activa en la defensa de Barcelona i fou un dels partidaris de continuar la guerra (Junta de Braços, juny-juliol de 1713).
Amb la derrota li foren confiscats els béns, i el 1715 abandonà el país i es dirigí a Itàlia.
(Vic, Osona, segle XVII – Àustria, segle XVIII)
Austriacista. Ciutadà honrat de Barcelona, participà en la guerra de Successió en els combats de Manresa i Barcelona i en la presa de Montjuïc (1705).
Ascendí a sergent major i lluità a la plana de Vic i a l’Empordà. El 1713 fou nomenat coronel pel govern provisional català; però, contrari a la continuació de la guerra, renuncià el nomenament i emigrà a Àustria.
Després del 1714 els seus béns foren confiscats.
(Barcelona, segle XVII – segle XVIII)
Noble. Germà de Felicià i de Francesc. Com a partidari de l’arxiduc Carles d’Àustria, fou desterrat de Barcelona el 1704 pel virrei Fernández de Velasco.
El 1706 fou nomenat protector interí del braç militar i governador del castell de Montjuïc, amb el grau de coronel del regiment de la ciutat de Barcelona.
Combaté fins el juliol de 1713, que, malalt, presentà la dimissió.
Els borbònics li confiscaren els béns el 1714, encara que no en trobaren a nom seu.
(Barcelona, segle XVII – segle XVIII)
Senyor de Mura. Germà de Francesc i de Jaume. Fou membre de la junta de defensa de Barcelona el 1697 i de les Corts barcelonines del 1701.
El 1705 s’incorporà a l’exèrcit austriacista, i fou membre de la junta de cavallers, govern provisional de Catalunya. A les corts del 1706 li fou atorgat el títol de comte, i un anys després, el de marquès de Mura.
Com a membre del braç militar assistí a la junta de braços (1713) que decidí la resistència contra Felip V de Borbó. Formà part de les juntes del govern provisional fins a la caiguda de Barcelona.
El 1714 els borbònics li confiscaren tots els béns.
(Barcelona, segle XVII – segle XVIII)
Ciutadà honrat. Pertanyia al Consell de Cent.
En 1712-13 fou conseller segon de Barcelona. El seu mandat coincidí amb la decisió de prosseguir la guerra contra Felip V de Borbó.
Actuà durant la fase inicial del setge (1713-14), fins al terme reglamentari en què, per noves eleccions, ocupa el consistori l’equip de Rafael Casanova (30 novembre 1713).
Després de la capitulació, els borbònics li confiscaren els béns.
(Catalunya, segle XVII – segle XVIII)
Noble. Era comte de Sant Martí. El 1706 assistí a la defensa de Barcelona com a ajudant del comte d’Uhlefeld.
Com a membre del Braç Militar assistí a la Junta de Braços reunida a Barcelona del 30 de juny al 6 de juliol de 1713, per decidir la continuació de la resistència contra Felip V.
Fou del consell de consultors que passà als Braços un primer dictamen. Formà part de les juntes del govern provisional. Assistí a la reunió plenària del 4 de setembre de 1714, on fou desestimada l’oferta de capitulació borbònica.
L’11 de setembre acudí a combatre per l’esquerra de la línia catalana. Fou un dels membres del govern que defensà personalment la bandera de Santa Eulàlia al baluard de Sant Pere.
Després de la capitulació, els borbònics li confiscaren els béns.
(Catalunya, segle XVII – segle XVIII)
Advocat. Fou advocat de les Corts de 1701-02. S’atragué ja aleshores l’hostilitat de les autoritats borbòniques. En 1704 destacà per les seves idees austròfiles i fou perseguit.
El 1705, essent ja Carles d’Àustria a Catalunya, fou nomenat magistrat de l’Audiència de Barcelona. El 1706 col·laborà en la defensa de la capital contra el primer setge de les forces de Felip V de Borbó.
El 1713 sortí de Barcelona, a la darreria d’agost, durant el segon setge. Acompanyava Antoni Desvalls i de Vergós, marquès de Poal, amb el destacament de cavalleria que s’uní poc després, a Terrassa, amb l’expedició del diputat militar Antoni Francesc de Berenguer, el 2 de setembre.
Copons duia missions de caràcter civil relacionades amb el desvetllament de la resistència comarcal. Tornà a Barcelona el 5 d’octubre, amb Berenguer i els caps superiors de l’expedició.
El 1714, després de la capitulació, els borbònics li confiscaren els béns.
(Catalunya, segle XVII – segle XVIII)
Noble. Senyor de la Manresana (Segarra). Fou figura remarcable a les guerres contra França en temps de Carles II.
El 1691 fou auxiliar del governador del Principat durant l’atac naval francès a Barcelona. El 1697 era mestre de camp. Li fou confiada l’agrupació de voluntaris comarcals per dificultar el setge francès contra la capital.
El 1704 es destacà com a antiborbònic, i durant la guerra de Successió prengué partit per Carles d’Àustria. Com a membre del Braç Militar, assistí a la Junta de Braços reunida a Barcelona del 30 de juny al 6 de juliol de 1713, per decidir la continuació de la resistència contra Felip V de Borbó.
Restà a Barcelona durant el setge subsegüent. Era conseller noble del Braç Militar. Pel febrer de 1714 entrà a les juntes del govern provisional. Assistí a la reunió del 4 de setembre de 1714 on es decidí rebutjar l’oferta de capitulació.
Durant la batalla final de l’11 de setembre, acudí amb les armes a la mà a la primera línia. Dirigí una estona la defensa del convent de Sant Pere, poc després s’incorporà al contraatac dirigit per Rafael Casanova i participà activament als combats que seguiren.
Després de la capitulació, els borbònics li confiscaren els béns, que produïren una elevada renda anual.
Dades dels Països Catalans 