Arxiu d'etiquetes: segle XV

Reixac, Joan

5 Respostes

(País Valencià, segle XV – vers 1492)

Pintor. Col·laborà amb Jacomart. Autor d’innombrables retaules, va dominar en la pintura valenciana del 1460 al 1480.

D’un gran sentit decoratiu, el ritme de les seves escenes és pobre, amb la presència d’un cert arcaisme. La seva pintura d’inspiració popular significa un retrocés respecte als corrents flamencs que envaïren la Península al segle XV i que ja apuntaven en l’art de Jacomart.

La seva obra mestra és el retaule de sant Martí per al convent de les agustines de Sogorb; també són importants el retaule de Catí (contractat per Jacomart, però executat per ell), el de Santa Úrsula que, firmat el 1468, fou pintat per a l’església de Cubells i avui al Museu d’Art de Catalunya, i el del convent d’agustins de Rubielos de Mora.

Potser fou el pare de:

  • Jeroni Reixac  (País Valencià, segle XV)  Escultor actiu a València.
  • Pere Reixac  (País Valencià, segle XV)  Pintor.

Rabassa, Giner -cavaller, s. XV-

Deixa un comentari

(País Valencià, segle XV)

Cavaller. Serví Alfons IV el Magnànim a les guerres de Nàpols. Caigué presoner amb el rei a la batalla naval de Ponça (1435). També com el monarca, fou alliberat poc després.

Quilis, Nicolau

Deixa un comentari

(Morella, Ports, segle XV)

Escriptor i framenor. Traduí al català el De officiis de Ciceró. La seva versió fou elogiada per l’humanista Ferran Valentí.

Querol, Nicolau

Deixa un comentari

(País Valencià, segle XV)

Pintor gòtic. Documentat entre el 1422 i el 1441.

El 1440 féu el retaule de la Trinitat per a l’església d’aquest nom i el 1441 el de la Mare de Déu de l’Esperança i els Set Goigs per a l’església arxiprestal de Sagunt. Aquest mateix any policromà la creu coberta del Camí Reial de Madrid i la de Mislata.

Autor de moltes obres per a la seu de València, Benaguasil, la Pobla de Vallbona i Paterna.

Martines, Pere -poeta-

1 Resposta

(País Valencià, segle XV)

Poeta. És autor d’una demanda adreçada als trobadors de València, que fou contestada per Francesc Ferrer i un cert mestre Joan Rocafort, i de dues poesies presentades al certamen de Sant Cristòfol celebrat a València el 1488.

Amb Bernat Fenollar, Joan Escrivà de Romaní i Joan Roís de Corella, és coautor de La passi en cobles, obra editada el 1493 i escrita alguns anys abans.

Martín, mestre

Deixa un comentari

(País Valencià ?, segle XV)

Pintor gòtic. Documentalment, consta que el 1492 finalitzà un retaule conservat a Sant Pere de Dénia, començat el 1481 per Joan Reixac i probablement pintat pel seu fill, Pere Reixac.

Martí -varis bio-

2 Respostes

Agustí Martí  (País Valencià, segle XVI)  Metge i escriptor. Estudià a diversos països europeus. Fou catedràtic de la Universitat de València, on assolí un gran prestigi professional. Concorregué com a poeta al certamen literari a honor de la Immaculada Concepció.

Gabriel Martí  (País Valencià ?, segle XIV – segle XV)  Pintor gòtic. Pertanyent al cercle artístic de Pere Nicolau. Consta documentalment que realitzà el retaule dedicat a sant Nicolau, avui incomplet, de la parròquia d’Albal (Horta).

Jaume Martí  (València, segle XV – 1503)  Religiós cartoixà. Professà a Portaceli el 1448. En seria prior dues vegades. Deixà diverses obres religioses.

Jeroni Martí  (País Valencià, segle XV)  Escriptor. N’ha restat la poesia amb què guanyà un premi al concurs en honor de Sant Cristòfol celebrat a València el 1488. És de caràcter amorós.

Joan Martí  (País Valencià, segle XVIII – segle XIX)  Capitost popular. De l’orde franciscà, era vicari de Beniferri. El 20 de maig de 1808 es posà al capdavant de la revolta de València contra els francesos, però cedí el lloc al franciscà Joan Rico, amb el qual col·laborà en la tasca d’arengar el poble.

Joan Martí  (País Valencià, segle XV – segle XVI)  Pintor. Fou nomenat pintor del Consell de València el 1501. L’any següent pintava la decoració de la sala daurada del Consell, així com les banderes d’unes galeres noves construïdes a les drassanes del Grau de València.

Josep Vicent Martí  (País Valencià, segle XIX – 1869)  Escultor.

Lluís Martí  (València, segle XVI – segle XVII)  Frare dominicà. Professà el 1563. És autor d’alguns treballs de caràcter històric, que han restat inèdits, i de poesies que foren aplegades en un recull de publicació pòstuma.

Pere Martí  (País Valencià, segle XV – segle XVI)  Escriptor. Era metge. Participà al concurs celebrat a València el 1511 en honor de santa Caterina de Siena. Fou fou dels redactors del Llibre d’Antiquitats (1523-40).

Marrades, Pere

Deixa un comentari

(País Valencià, segle XIV – segle XV)

Cavaller. El 1400, amb el mallorquí Berenguer de Tagamanent, comandà un contingent de reforç enviat a Sicília.

Mairenys, Francesc

Deixa un comentari

(Catalunya, segle XV)

Frare franciscà. És autor d’un tractat de teologia editat a Lleida el 1485.

Maça de Liçana i de Rocafull, Pere (VI)

5 Respostes

(País Valencià, segle XV)

Noble. Fill de Martí Maça de Liçana i Cornell. Tercer senyor de les baronies i senyories de Moixent, Novelda, Monòver, la Font de la Figuera, el castell de la Mola, Xinosa i Pinet, dit el de la Batalla, pel desafiament que sostingué amb Joan Francesc de Pròixida, comte d’Almenara.

Heretà totes les senyories de la seva família vinculades al seu avi (Pere (V) Maça de Liçana i d’Alagó), mort sense hereus, i als seus oncles Lluís, Joan Francesc i Caterina Maça de Liçana i Cornell. Serví Ferran II el Catòlic en la conquesta de Granada, i fou virrei interí de Sardenya (1478-79).

Es casà amb Beatriu Carròs d’Arborea i de Mur, que li aportà les baronies de Terranova i Mandas, a Sardenya, i foren els pares de:

  • Brianda Maça de Liçana i Carròs d’Arborea  (País Valencià, segle XVI)  Tia i hereva de Joan Maça de Liçana i Cascante. Féu donació de les seves propietats, el 1548, amb imposició de cognoms i armes, als Lladró de Vilanova. Morí soltera.
  • Pere (VII) Maça de Liçana i Carròs d’Arborea (País Valencià, segle XVI – 1545)  Fou governador d’Oriola i repressor dels agermanats d’Ontinyent i d’Oriola, lluita en la qual perdé una gran part del seu patrimoni. Amb Esperança Cascante foren pares de Joan Maça de Liçana i Cascante.