(País Valencià, segle XV)
Arquitecte. Construí les torres del Portal de Quart (1441-90), de València, d’un esperit semblant a les contemporànies del Castell Nou de Nàpols (Castel Nuovo).
Bonfill, Pere
2 Respostes
Arxiu d'etiquetes: segle XV
Bolbait, baronia de
(Canal de Navarrés, segle XV – )
Jurisdicció feudal que el segle XV pertanyia als Marrades i al començament del XVI als Cabanyelles.
Passà als Pardo de la Casta, barons d’Alaquàs, als Fernández de Córdoba, comtes de Priego, als Lanti Della Rovere i als Manfredi.
Boixadors, Ramon de -segle XIV-
(País Valencià, segle XIV)
Fill de l’almirall Bernat de Boixadors. Iniciador de la línia valenciana dels Boixadors. Casat amb Joana Carrós, senyora de la baronia de Rebollet (Safor).
Lluità el 1347 contra la Unió valenciana i caigué presoner dels unionistes a la batalla de Bétera (1347); acompanyà Pere III el Cerimoniós en la seva expedició a Sardenya el 1354.
Fou el pare d’Alamanda de Boixadors i de:
Teresa de Boixadors (País Valencià, segle XIV) Muller de Berenguer Arnau (II) de Cervelló, baró de la Llacuna.
Berenguer de Boixadors (País Valencià, segle XIV – abans 1397) Fou desposseït de la baronia de Rebollet en benefici del fisc reial com a càstig per haver matat Roderic Llançol, segurament en un dels episodis de les bandositats valencianes. Berenguer fou el pare de:
Joan de Boixadors (País Valencià, segle XIV – segle XV) Fou posat sota la tutoria de Bernat de Boixadors, senyor de Savallà. Reclamà almenys la devolució dels béns de la seva mare Margarida, als castells de Montoliu i de Virgili (Tarragonès) i la casa Despuig, al Penedès.
Boïl i Soler, Felip
(País Valencià, segle XV – ?, després 1459)
Cavaller errant. Fill de Felip de Boïl. Acompanyà Alfons IV el Magnànim en la seva expedició a Itàlia (1432) i, com ell, fou fet presoner pels genovesos a la batalla de Ponça (1435).
Mantingué, a València, el 1439, una violenta correspondència cavalleresca i sostingué diversos desafiaments, el més famós dels quals és el que desembocà en un combat amb John Astley, davant la cort anglesa (1442), que influí potser sobre Joanot Martorell en la redacció d’un episodi del Tirant lo Blanc.
De retorn a València, Boïl bescanvia amb aquest escriptor valencià violentes lletres de batalla.
Fou el pare de:
Ramon Boïl i de Vilanova (País Valencià, segle XV – Pisa, Itàlia, 1473) Acompanyà al cardenal Roderic de Borja a Itàlia i morí en el naufragi de la seva nau a Pisa (1473). Fou el pare de:
Joan Àngel Boïl i Valeriola (País Valencià, segle XV) Canvià el seu cognom pel de Boïl d’Arenós per rebre l’herència de la seva cosina germana Aldonça d’Arenós. Fou l’avi de:
Joan Boïl d’Arenós i Martí (País Valencià, segle XVI – 1609) Recuperà per les armes la baronia de Boïl, ocupada per un cavaller aragonès. Com a capità d’un terç prengué part en la lluita contra els moriscs revoltats a Granada. Fou l’avi de:
Pere Boïl d’Arenós i Mercader (País Valencià, segle XVI – segle XVII) Baró de Borriol. Fou creat marquès de Boïl el 1630.
Boïl i Codinats -germans-
Eren fills de Pere Boïl i Colom.
Felip Boïl i Codinats (País Valencià, segle XIV – segle XV) Cavaller errant en la seva joventut. Combaté a Ceuta contra Lope Alonso de Montemolín, de Castella (1415). Tant ell com els seus successors procuraren d’incrementar la fabricació de ceràmica de Manises.
Jofre Boïl i Codinats (València, segle XIV – Avinyó, França, 1400) Prelat. Fou creat cardenal (1397) pel papa Benet XIII, prop del qual fou procurador del rei de Catalunya-Aragó a la cúria.
Boïl, Felip de -cavaller-
(País Valencià, segle XV)
Cavaller. Fou un dels més coneguts del país en pràctiques cavalleresques. El 1439 canvià lletres de batalla a València. Més tard féu vot de lluitar contra un cavaller o un escuder com a mostra de servei al rei Alfons IV el Magnànim.
No trobà contrincant a França i anà a la cort anglesa, on John Astley s’avingué a combatre amb ell. Ho féu al Smithfield de Londres, el 30 de gener de 1442, a presència del rei Enric VI. Aquest regalà a Boïl cent lliures i féu cavaller un fill seu.
Aquesta darrera data permet adonar-se que Felip de Boïl ja era aleshores un home gran, i que bé podia ser ell mateix un homònim que sostingué combat cavalleresc a Ceuta ja el 1415.
De tornada a València des d’Anglaterra, desafià l’escriptor Joanot Martorell. Aquest contestà amb duresa. Hom ignora si arribaren a lluitar.
Boïl, Felip de -noble-
(País Valencià, segle XIV – segle XV)
Noble. Fou cortesà del rei Joan I el Caçador. Ficat a les rivalitats de la noblesa valenciana, mogué una gran brega de carrer, davant el palau reial de València, contra Berenguer de Reixac i Joan de Pertusa. Aquests, per venjar-se’n, mataren pocs dies després al seu germà Ramon Boïl i Dies, governador de València.
El rei Martí I l’Humà, decidit a acabar amb aquells desordres, que comptaven a la ciutat amb nombrosos precedents pròxims, féu executar als assassins, i ordenà també que fos tallada una mà a Felip de Boïl.
Blanquer, Nicolau
(Barcelona, segle XV)
Humanista. Comentà el Purgatori de la Divina Comèdia de Dant.
Blanes i de Castellar d’Orís, Vidal de
(País Valencià, segle XIV – segle XV)
Diplomàtic i noble. Participà en les bandositats valencianes contra els Vilaragut i els Soler (1379-98). Fou agutzil reial en temps de Joan I el Caçador. El 1392 era un dels capitans que el rei havia nomenat per a la projectada expedició a Sardenya, suspesa més tard.
Regnant ja Martí I l’Humà portà a terme nombroses ambaixades: a l’infant Martí, a Sicília (1392); a França, per l’empresonament de Ramon de Blanes (1396); pels afers del Cisma, a Castella (1397); a la cort papal d’Avinyó (1402), en companyia de Francesc de Blanes, al concili de Pisa (1409). El mateix any, amb Antoni de Torrelles i Marc, prengué al seu càrrec la custòdia al castell de Sogorb del jove Frederic de Luna, fill natural de Martí I el Jove.
El 1412, en nom del papa Benet XIII, instà els urgellistes del regne de València perquè deposessin les armes, la qual cosa significava cedir el camp als partidaris de Ferran I d’Antequera.
Era cosí germà de Francesc de Blanes i de Palau, bisbe de Girona i de Barcelona.
Blanes, Vidal de -varis-
Vidal de Blanes (País Valencià, segle XIV) Cavaller. Com Ramon de Blanes i de Palau, caigué presoner dels castellans, en 1362, quan tractava d’introduir reforços a Calataiud.
Vidal de Blanes (País Valencià, segle XV) Cavaller. El 1473, amb Francesc Carròs Pardo de la Casta i de Bellvís, manava un cos de 200 genets que s’incorporà a les forces de l’infant Ferran, el futur rei Catòlic. L’acompanyà aleshores a la seva marxà sobre Perpinyà, on els francesos serien obligats a alçar el setge.
Dades dels Països Catalans 