(País Valencià, segle XIV – segle XV)
Marí. Era patró i propietari d’una galiota.
A la primeria de 1410 capturà, després d’alguna lluita, al pirata Antoni Poyo, que devastava les costes valencianes i que no havia pogut ser reduït per les autoritats.
La ciutat de València concedí a Arnau una important recompensa.
(Xàtiva ?, Costera, segle XIV – València ?, segle XV)
Frare dominicà i teòleg. Era germà d’Antoni. Gaudí de la protecció reial.
Quan Antoni anà a Barcelona el 1398, deixant així el lectorat de teologia de la seu de València, Pere el substituí en aquest càrrec, per ordre de Martí I l’Humà.
(País Valencià, segle XV)
Personatge femení. Tema d’algunes obres de Joan Roís de Corella. Sembla que fou una de les diverses amants de l’escriptor, però no ha estat identificada, i hom suposa que és un nom inventat.
Tant la narració Tragèdia de Caldesa, de caràcter autobiogràfic, en la qual presenta la traïció de la seva amiga, com el poema Desengany reflecteixen l’amor decebut del poeta en termes lírics.
En dos altres poemes, de datació probablement posterior (A Caldesa i Debat ab Caldesa), la infidelitat de la dona és objecte d’injúries i de violents sarcasmes.
S’han perdut dues cartes d’amor de Roís de Corella a Caldesa.
(Llucmajor, Mallorca, segle XV – Illes Balears, segle XV)
Escriptor. Framenor, es retirà el 1440 a Randa en no admetre la reforma de l’orde.
Fou consultor i confessor de la reina Maria de Castella, muller d’Alfons IV el Magnànim, per encàrrec de qui escriví (1446) un Exercici de la Santa Creu, que fou imprès a Palma de Mallorca en versió modernitzada el 1683.
(Barcelona, segle XV)
Brodador que destacà a mitjan segle XV.
Antoni Bover (Catalunya, segle XVIII) Religiós trinitari. El 1735 publicà una obra relativa al convent barceloní.
Antoni Bover (Valls, Alt Camp, segle XVIII) Orfebre, autor d’obres notables.
Guillem Bover (País Valencià, segle XIII) Marí. Actuava com a corsari contra les costes del nord d’Àfrica. Són destacades les seves accions a la Barbaria central el 1327.
Ramon Bover (Barcelona ?, segle XV) Poeta. Conreà la poesia amorosa.
(Callosa d’En Sarrià, Marina Baixa, segle XV – País Valencià, segle XV)
Hisendat. Nebot del famós escriptor Jaume Roig, el qual, fugint de la pestilència declarada a la ciutat de València el 1456, es retirà per un temps a la casa de Bou, on hi escriví la seva gran obra, l’Espill o Llibre de les dones.
(Illes Balears, segle XIV – segle XV)
Arquitecte. Treballà al castell de Bellver i al palau de l’Almudaina, i en fou oficialment titular, segons una disposició de Martí I l’Humà atorgada l’any 1402.
Fou el pare d’Antoni Bosta (Illes Balears, segle XV) Arquitecte. El rei Joan II el Sense Fe li féu extensiu el càrrec d’arquitecte titular del castell de Bellver i del palau de l’Almudaina, que ja havia tingut el seu pare per concessió reial.
(País Valencià, segle XV)
Escriptor i frare de Montesa. Signava senzillament com a fra Bosch. Fou comanador de l’orde a Onda.
Consta la seva participació al certamen poètic de València celebrat el 1486 en honor de la Concepció, amb la composició L’obra major que Déus etern ha fet.
Joan Roís de Corella li dedicà el seu Cartoixà.
Jaume Boscà (Catalunya, segle XIV) Marí. Amb Joan Llombard assessorà a Bernat II de Cabrera a fer les ordinacions de la marina mercant catalana (1340).
Joan Boscà (Barcelona, segle XV) Poeta. De la mateixa família de Joan Boscà i Almogàver. Hom en coneix una Dansa d’amor i una tençó amb Joan Berenguer de Masdovelles.
