Poble (664 m alt), aturonat i situat al sector septentrional del terme, vora Sant Ramon de Portell.
La seva antiga església parroquial de Sant Jordi és annexa a la de Santa Fe de Segarra; conserva l’absis semicircular de la primitiva construcció romànica.
De l’antic castell d’Alta-riba només es conserva una torre cilíndrica molt malmesa, probablement del segle XII, època en la qual pertanyia als senyors de Pujalt.
(Sant Guim de Freixenet, Segarra)
Llogaret i antiga quadra. Format per una casa anomenada Altadill, l’església de Sant Salvador i diverses masies més disseminades, situades a l’extrem septentrional del terme.
Llogaret. Al capdamunt del coster meridional, acinglat, de la serra de l’Aguda.
Al voltant del castell (enrunat) i de l’església de Santa Maria (romànica) es formà el nucli del poble, reduït actualment a tres cases.
L’església, traspassada el 1438 la categoria parroquial a Sant Gil de Torà, esdevingué santuari de la Mare de Déu de l’Aguda.
La situació del llogaret damunt mateix de Torà i de la carretera d’Igualada a Ponts ha fet que hagi esdevingut posició fortificada en totes les crisis bèl·liques.
(Guissona, Segarra, 1959 – )
Empresa. Agrupa més de 13.000 socis i ha desenvolupat una important tasca agro-industrial. Les seves instal·lacions principals són a Guissona (pinsos, escorxador frigorífic, escorxador d’aus, selecció d’ous, etc) i té centres menors a les Pallargues (Segarra), Lleida i Santa Coloma de Queralt (Conca de Barberà) així com diversos centres de distribució.
El 1980 era la quarta empresa alimentària de l’estat espanyol. Ha entrat en el camp de la distribució minorista amb la creació de les botigues Àrea de Guissona i Bon Àrea, en explotació directa i en règim de franquícia.
L’any 1999 participà en la creació de la nova societat mercantil Corporació Alimentària Guissona SA.
Enllaç web: Bon Àrea
(Cervera, Segarra, 1756 – segle XVIII)
Institució. Fou proposada per Mateu Aimeric, amb la finalitat, segons l’escrit de proclamació, de promoure una restauració humanística, de desvetllar el sentit de la veritat i de purificar les escoles filosòfiques, oberta a la participació de teòlegs, juristes, filòsofs, historiadors, filòlegs, matemàtics, poetes.
Figuren com a membres, a l’esmentada proclamació, entre altres professors de la Universitat de Cervera, Josep Finestres i Ignasi de Dou, ultra el mateix Aimeric.
(Torà de Riubregós, Segarra)
Poble (540 m alt), a la dreta de la riera de Vallferosa (afluent, per la dreta, de la riera de Llanera). La caseria situada en el sector més abrupte i boscós del municipi havia estat format per una quarantena de cases disperses.
Només resten les runes de moltes cases, dos cementiris, restes d’una església romànica, l’estructura de l’església neoclàssica de Sant Pere i la torre mestra del castell de Vallferosa, rodona i emmerletada, que ho domina tot.
De l’antiga església parroquial de Sant Pere (construïda de nou el 1698 i sense culte des del 1940) depenien les de Sant Pere Sasserra i Santa Maria Sasserra, actual Santa Maria de Vallferosa. El 1940 fou adoptada com a temple parroquial l’església de Santa Maria, que continua essent el centre de les poques cases habitades de Vallferosa i de les de Puig-redon.
El 1107 fou donada l’església pel vescomte Guerau d’Urgell a la canònica de Solsona. El castell, ja esmentat el 1052, pertanyia al ducat de Cardona; la jurisdicció civil pertangué a diverses famílies i, finalment, als jesuïtes de Betlem de Barcelona (els quals feren alçar, el 1698, l’església de Sant Pere).
(Cervera, Segarra, 1717 – 1842)
Institució d’ensenyament superior. Substituí totes les altres universitats del Principat, fundada per Felip V després d’actives gestions del consell municipal per tal d’obtenir-la i així rescabalar-se dels danys soferts durant la guerra de Successió. La butlla pontifícia fou signada per Climent XII el 1730.
L’edifici, començat el 1718, és de forma rectangular, simètric, i ocupa una superfície edificada de 10.127,50 m2. Els plans foren dibuixats per l’arquitecte militar Francesc Montagut i ampliats i modificats posteriorment. La façana exterior és barroca, i combina la pedra amb escuts de bronze; té una gran imatge de la Immaculada -patrona de la universitat- al centre, tot plegat rematat per la corona reial.
La segona façana, sobre el primer pati, és d’estil neoclàssic i té un frontó central amb al·legories de la saviesa i dos campanars de 33 m d’alçada coronats per dues àguiles. Separats del paranimf hi ha dos patis quadrats amb templet al mig, i colls de cisterna, coronats per un nen cavalcant un dofí. Als angles sobresurten torres prismàtiques de coberta piramidal.
El paranimf, que servia també de capella, és il·luminat per finestres laterals, avui bastides amb vitralls, i té a la testera un retaule de J. Padró, fet amb alabastres de colors. L’escut era un oval amb l’efígie de la Immaculada.
Els estatuts foren una refosa dels del suprimit Estudi General de Lleida i d’altres universitats, i foren sancionats per Felip V el 1726.
Hi havia facultats de teologia, cànons, humanitats, medicina, filosofia (amb càtedres de filosofia suarista i tomista i professors que introduïren nous sistemes docents i crearen l’escola eclèctica) i lleis, on es destacaren sobretot J. Finestres i R. Llàtzer de Dou, que exerciren un llarg mestratge i aconseguiren de despertar interès per les institucions catalanes i harmonitzaren els drets romà i canònic amb els usatges i drets propis.
Estigué molt relacionada amb l’escola historiogràfica de Bellpuig de les Avellanes i amb la de Poblet. Tingué la privativa d’impremta per a totes les publicacions i materials que pogués necessitar i disposà d’una impremta pròpiament universitària, de la qual sortiren, a partir del 1724, alguns exemplars notables, especialment en fer-se’n càrrec Manuel Ibarra y Marín.
Els estudiants habitaven en cases particulars, fet que transformà en pocs anys l’economia de moltes famílies de la ciutat. Hi hagué també col·legis majors: de Lleida foren traslladats el de la Concepció i el de l’Assumpció. Diversos ordes religiosos, com els cistercencs de Poblet, hi tingueren casa per a llurs estudiants. Altres col·legis foren el de la Santa Creu, per a estudiants pobres, i el dels Vuitanta, després col·legi de Sant Carles Borromeu.
Durant la guerra del Francès la impremta fou incendiada, i foren saquejades diverses dependències, i el 1822 es produïren altres incendis. El 1835 els estudis foren traslladats a Barcelona, però part del claustre no ho acceptà i es refugià a Solsona, i més tard al monestir de Sant Pere de la Portella, on s’inicià el curs 1838-39. El 1842 Espartero signà el definitiu trasllat de la universitat a Barcelona.
L’edifici fou successivament caserna, presó, mercat, etc. El 1887 fou cedit en usdefruit a la Congregació Claretiana per a instal·lar-hi col·legi i noviciat, i Francesc Nadal hi organitzà un Museu Arqueològic.
Durant la guerra civil de 1936-39 fou camp de refugiats, magatzem i camp de concentració.
Restaurat totalment, actualment allotja un institut de batxillerat, un centre de formació professional i un dipòsit d’arxius dependent de l’Arxiu General de la Corona d’Aragó.
Municipi de la Segarra (Catalunya): 88,91 km2, 475 m alt, 591 hab (2017)
(o Torreflor) Situat a la vall mitjana del Sió, a banda i banda del riu, que travessa el territori d’est a oest. És el resultat de la unió l’any 1972 al terme de Torrefeta, cap municipal, del municipi de Florejacs. Hi ha un gran sector no conreat (bosc i matollar).
L’economia es basa en l’agricultura, que aprofita aigua derivada del riu i de diverses fonts; els conreus més estesos són els de cereals (principalment blat), olivera, vinya i ametller. Ramaderia bovina i porcina; granges d’aviram. Àrea comercial de Cervera.
El municipi comprèn, a més, els antics pobles i termes de Bellveí, el Llor, el Far, Gra, Riber, Sedó, Castellmeià i Selvanera i el santuari de Santes Masses.
Enllaços web: Ajuntament – Estadístiques
Municipi del Solsonès (Catalunya): 93,31 km2, 448 m alt, 1.223 hab (2017)
(o Torà de Riubregòs) Situat a l’extrem nord-oriental de la comarca, al límit amb la Segarra i l’Anoia, a les ribes del Llobregós i del seu afluent, el riu de Llanera. El sector septentrional del terme és accidentat.
Agricultura amb predomini dels conreus de secà (cereals, vinya i oliveres) sobre els de regadiu (hortalisses, patates i alfals). Ramaderia de llana i porcina; granges d’aviram. Indústria tèxtil, alimentària (farineres) i fabricació de materials per a la construcció (mosaics i ciment). Pertany a l’àrea comercial de Manresa.
La vila s’assenta a l’esquerra de la riera de Llanera, poc abans de la confluència amb la de Llaners i el Llobregós, al peu de la serra de l’Aguda, al voltant de l’església parroquial de Sant Gil, gòtica, de la qual depèn el santuari i antiga parròquia de l’Aguda de Torà; conserva portals de l’antiga muralla i la plaça Major és voltada de porxos. Al segle XIV és esmentat el castell de Torà.
El 1968 es produí l’annexió de l’antic terme de Llanera de Solsonès. Fins el 21 de març de 2023 pertanyia a la comarca de la Segarra.
Enllaços web: Ajuntament – Estadístiques
Municipi de la Segarra (Catalunya): 7,61 km2, 460 m alt, 181 hab (2017)
(o Torroja) Situat en terreny pla, a la vall mitjana del Sió, al nord de Cervera. El territori, pla, és cobert gairebé tot pels conreus.
L’economia es basa en l’agricultura, en la seva major part de secà: és conreen cereals, vinya, oliveres, fruiters i patates. Les poques terres de regadiu són prop del riu (patates, hortalisses i farratge). La cria de bestiar (oví i porcí) i les activitats industrials derivades de l’agricultura complementen l’economia. Àrea comercial de Cervera. Població en descens.
El poble és a la dreta del Sió; l’església parroquial és dedicada a sant Salvador, amb elements romànics.
Enllaços web: Ajuntament – Estadístiques
Dades dels Països Catalans 