Poble, a l’antic terme de l’Aranyó, prop de la riba dreta del Sió, al voltant de l’antic castell de Concabella i de l’església parroquial de Sant Salvador.
A llevant hi ha l’antic castell de Ratera, que esdevingué posteriorment molí i fou denominat el molí de Concabella.
Antiga granja del monestir de Montserrat, a la dreta del riu d’Ondara.
El molí dels Comdals, amb una part de les terres cedides el 1130 al comte Ramon Berenguer III de Barcelona per Ponç Hug de Cervera, fou adquirit per Montserrat a mitjan segle XVI; el gran casal de construcció gòtica i l’actual molí són d’aquell segle; el segon molí fou construït el 1777.
Fins a la desamortització del 1835 els Comdals foren el graner de Montserrat.
Poble, fins al 1968 de l’antic municipi de Llanera de Solsonès, situat al voltant de l’església parroquial de Santa Maria (de la qual depèn l’església de Sant Serni del Bosc).
D’aquest poble anaren algunes famílies a repoblar Lleida des del 1150.
(ant: Cevit) Poble (711 m alt), al vessant septentrional del Montfred (límit entre la ribera de Cervera i l’alt Gaià), vora el barranc de Civit, capçalera del riu d’Ondara o de Cervera.
La seva església parroquial és dedicada a Santa Maria.
Veure> Universitat de Cervera (institució d’ensenyament superior, 1717-1842).
(Cervera, Segarra, 1260)
Pactes de treva tinguts per tal de planejar la pau en la rebel·lió moguda contra el rei Jaume I el Conqueridor pel comte Àlvar I d’Urgell, secundada per Ramon Folc V de Cardona, i Guillem (II) de Cervelló (conspiració de Castelló de Farfanya).
La pau definitiva fou signada aquell mateix any a Barcelona.
(Cervera, Segarra, 13 juny 1713)
Reunió celebrada a les acaballes de la guerra de Successió, entre el comte de Königsegg (pels austriacistes) i el marquès de Grimaldi (pels filipistes), amb assistència dels comissaris anglesos, per tal de preparar l’armistici durant l’evacuació de les tropes estrangeres, tal com era decidida a Utrecht, i d’establir la forma de lliurar Barcelona i Tarragona, tot respectant i els béns i les honors dels austriacistes i mantenint les llibertats catalanes, condició, aquesta, que féu fracassar la conferència.
Monestir benedictí (Sant Celdoni i Sant Ermenter de Cellers).
Fou fundat el 1038 prop de Cellers; el 1071 fou unit a Sant Sadurní de Tavèrnoles com a priorat. Des de mitjan segle XIV només tingué prior nominal i gens de vida monàstica. Guardava les relíquies dels seus patrons, robades el 1399 pels cardonins.
Se’n conserva la curiosa església romànica (segles XI-XII), restaurada, amb interessants detalls arquitectònics; consta d’un creuer de tres absis; la cripta, amb capitells originals; fou restaurada el 1898.
(ant: Castellnou d’Oluja) Poble, situat a l’esquerra del Sió.
El 1405 Guillem de Rajadell era senyor del castell de Castellnou. Durant la guerra contra Joan II, aquest rei donà la senyoria al seu capità Rodrigo de Bobadilla.
L’església parroquial (Sant Pere), refeta el segle XVI, conserva dos sarcòfags de pedra de les famílies Oluja i Castellnou.
(Torrefeta i Florejacs, Segarra)
(o Castellmejà; ant: Meià) Llogaret i antic terme, al sud del Llor.
El castell de Castellmeià (segle XIII) fou refet en part a la fi del segle XVI i és en bon estat de conservació. N’eren propietaris els Vergós, senyors també de Santa Maria de Meià i de Majanell.
Al final del segle XVII passà a Francesc de Junyent i de Marimon, al qual fou concedit el 1716 el marquesat de Castellmeià, únic títol concedit per Felip V de Borbó a un català des de l’inici de la Guerra de Successió. Passà als Amat, als Càrcer i als Vilallonga.
Dades dels Països Catalans 