(Sant Ramon de Portell, Segarra)
(o Guspí) Poble, situat al nord-oest del cap del municipi.
L’església parroquial és dedicada a santa Maria.
El lloc pertangué als marquesos de Palmerola.
Gospí
2 Respostes
Arxiu d'etiquetes: Segarra
Gàver
Poble, a la dreta del Sió, aigua amunt del cap del municipi.
De fet, hom considera que el Sió neix prop d’aquest lloc, a la font de Gàver, d’on parteix la sèquia del Sió.
L’església parroquial és dedicada a santa Maria.
Freixenet de Segarra
(Sant Guim de Freixenet, Segarra)
Poble (681 m alt), situat a la dreta de la riera de Vergós Guerrejat, afluent del Sió. L’església parroquial és dedicada a santa Maria.
Formava un municipi independent el terme del qual comprenia, a més, els pobles de Sant Guim de la Rabassa o la Rabassa, la Tallada, Sant Domi i el Castell de Santa Maria, els llogarets d’Altadill i d’Amorós, la quadra de Palamós i l’antic terme de Vilalta.
Fontanet -Segarra-
Poble, fins el 1968 pertanyia al terme de Llanera de Solsonès, a la vora de la riera de Llanera, a 2 km de la vila.
La seva església parroquial (Sant Miquel) depèn de la de Torà; al segle XIX en depenien les de Figuerola i de Puig-redon i la quadra de Jovans.
Fonolleres -Segarra-
Poble, situat en un tossal (465 m alt), a la dreta del riu d’Ondara, dominat pel castell de Fonolleres.
L’església parroquial és dedicada a santa Maria i és sufragània de la de Sant Pere de la Curullada.
El lloc és esmentat ja el 1118.
Fluvià -Guissona, casal-
Despoblat, a la plana, al nord-est de la vila, prop del naixement del torrent de Fluvià, afluent del Sió.
Al segle XIII és esmentat aquest lloc, presidit pel castell i la parròquia de Sant Jordi (on era molt venerada una imatge de Santa Llúcia). Els senyors de Llucià, de cognom homònim, posseïen (segles XI i XII), a més, extensos feus a la Segarra, a l’Urgell i a la Noguera.
Essent bisbe d’Urgell Pere de Cardona inicià la construcció d’una residència per als bisbes, coneguda amb el nom d’obra de Fluvià o de Santa Llúcia, que correspon a un gran casal de pedra, quadrat, amb un pati central, construït fins al primer pis, cobert fins a la destrucció parcial que sofrí el 1808 per part de les tropes napoleòniques.
Florejacs
(Torrefeta i Florejacs, Segarra)
Poble (491 m alt) i antic municipi, és aturonat entre els barrancs de Joncar i de Gravet, tributaris del Sió. L’església parroquial és dedicada a santa Maria.
És esmentat ja el 1083. Al segle XII és esmentat el castell de Florejacs.
El terme fou unit el 1972 al de Torrefeta amb el nom oficial de Torreflor. L’antic terme comprenia, a més, el poble i castell de les Sitges, els pobles de Palou de Sanaüja, Gra, Granollers de Segarra, Selvanera, la Morana i Sant Martí de la Morana, els antics termes de Vantalada i Nial, l’antic santuari de Tauladella i el terme, separat, de les Cases de la Serra amb la casa i l’església de Pujol.
Ferran -Segarra-
Poble (667 m alt) al sector septentrional del terme. L’església parroquial és dedicada a sant Jaume.
És esmentat ja el 1068 formant part de la marca de Berga del comtat de Cerdanya. Posteriorment fou de la jurisdicció dels comtes de Cardona.
Hi ha restes d’un antic castell.
Far, el -Segarra-
(Torrefeta i Florejacs, Segarra)
(ant: Esfar) Poble (435 m alt), a l’est del municipi. L’església de Sant Julià depèn de la parròquia del Llor. Dins el terme hi ha la capella de la Mare de Déu de Gràcia.
La senyoria era del bisbe de Solsona.
Dubte, Sant
(Ivorra, Segarra, 1426)
Fet prodigiós que, segons la tradició (documentada des del 1426), s’havia esdevingut a l’antiga església de Santa Maria dels afores de la població al començament del segle XI, consistent en l’escampament de sang del calze en dubtar el sacerdot de la veritat de la transsubstantació durant la celebració de la missa.
A l’església moderna de Santa Maria (segle XVII) hi havia un retaule amb una imatge romànica de la Mare de Déu i pintures del segle XV, atribuïdes al Mestre de Cérvoles, en el qual, posteriorment, foren afegides al bancal dues escenes del prodigi (Museu de Solsona). Les relíquies foren dutes modernament a l’església parroquial de Sant Cugat d’Ivorra.
Dades dels Països Catalans 